Comencem el nostre recorregut a Blanes, porta d’entrada meridional de l’Empordà i vila marinera que ha esdevingut un important centre turístic de primer ordre. Val la pena recórrer el seu centre històric on conviuen edificis baixmedievals com el Palau Vescomtal o la Porta de la Muralla amb cases modernistes i noucentistes com la casa Saladrigas o la casa del Poble. Un cop arribats al passeig marítim, l’omnipresent roca de Sa Palomera anuncia l’inici de l’orografia litoral escarpada característica de la Costa Brava.

Abandonem Blanes per la carretera GI-682 en direcció nord i travessem els nuclis turístics de Lloret de Mar i les urbanitzacions de Canyelles i Cala Llevadó, on la bellesa natural d’aquest espai ens convida a aturar-nos, especialment els mesos de menys pressió turística.

Per la mateixa carretera arribem fins al poble de Tossa de Mar, una de les viles amb més encant de tota la Costa Brava. És obligatori passejar pel recinte emmurallat de la Vila Vella, originari dels segles XII i XIV i que és l'últim espai medieval emmurallat i fortificat de tota la costa catalana. Les vistes sobre la badia de Tossa i la punta de Sa Llonga són esplèndides, i les cases de pedra han sabut mantenir l’encant del passat medieval d’aquest enclavament, convertint la Tossa contemporània en un autèntic castell de conte de fades, dracs i princeses.

La carretera de l’any

Deixem Tossa i enfilem els 20 quilòmetres que separen Tossa de Sant Feliu de Guíxols per la carretera GI-862, coneguda popularment com la ‘carretera de l’any’ a causa dels 365 revolts que cal gestionar al llarg del seu traçat.

Molta gent considera que aquesta carretera és la més bonica de tot el país. Realment és un regal pels sentits. El paisatge, on conviuen el verd característic dels boscos de pi i alzines, el blau del mar i el marró ataronjat de les roques de la Costa Brava.

Ara bé, cal que estiguem molt atents al volant i no ens distraguem gens a l’hora de conduir, ja que aquest tram –tot i estar molt ben asfaltat i amb dos carrils molt ben delimitats– té una gran densitat de trànsit tan de vehicles de motor com de grups ciclistes, sobretot els caps de setmana i durant els mesos d’estiu. Un cop més, prudència, paciència i gaudiu del serpenteig de la carretera, que us regalarà paisatges espectaculars en qualsevol època de l’any.

Poc abans d’arribar a Sant Feliu de Guíxoils trobareu un mirador sobre la cala d’Urgell –entre les puntes de Romeguer i del Bosc– on val la pena aturar-se i gaudir una estona del paisatge que ens regala aquest racó de la Costa Brava.

Sant Feliu de Guíxols i Palamós

Arribem a Sant Feliu de Guíxols, una de les poblacions que menys s’han enfocat al turisme de masses de tota la Costa Brava. Els ganxons han conservat l’essència genuïna de la seva població, que es va convertir en un important nucli industrial durant el segle XIX i XX, sobretot per la indústria del suro.

Val la pena visitar el monestir de Sant Feliu de Guíxols, construït al segle X i que presenta diverses fases constructives que arriben fins al barroc. A més, el monestir és la seu del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Sant Feliu de Guíxols té molts atractius més com les cases modernistes del seu passeig marítim o els edificis modernistes de la Casa Patxot o del Casino dels Nois.

Agafem la carretera C-31 i ens dirigim a Palamós, en el primer i únic tram d’autovia de tota la ruta. Palamós és un nucli pescador on la indústria del suro també va tenir cert protagonisme econòmic i que pot presumir de tenir el club de futbol més antic que el país, el Palamós Club de Futbol, fundat un any abans que el Barça.

Més enllà de la visita a Palamós i els seus atractius culturals i urbanístics, com el Castell de Sant Esteve del Mar, convé gaudir de les seves gambes, un dels productes estrella de la Costa Brava i amb renom internacional.

Situem Palamós com el final de la nostra ruta a la Costa Brava ja que la orientació morfològica i geogràfica del seu nucli històric –amb un exquisit regust medieval– fan que els capvespres es converteixin en un espectacle cromàtic i sensorial de primer ordre per acabar aquesta petita incursió (d'uns 60 quilòmetres en total) pel sud de la Costa Brava.