Comencem la nostra ruta a Camprodon, un dels pobles amb més encant del Pirineu gironí i que més bé ha sabut mantenir l'essència i la tradició de l'Edat Mitjana arreu del país. És gairebé obligat fer parada per perdre's una estona pels seus carrers, gaudir del pont Nou (que data del segle XII), de l'església gòtica i barroca de Santa Maria i del monestir de Sant Pere (del segle X). També val la pena visitar les runes de l'antic castell de Camprodon i el Museu d'Isaac Albéniz, natural de Camprodon.

Abandonem Camprodon per la carretera GIV-5264 que avança per la vall del Ter i passem els nuclis de Llanars i Vilallonga del Ter. Després trenquem per la GIV-5265 en un ràpid ascens de gairebé 500 metres de desnivell positiu cap als pobles de Tregurà de Baix i Tregurà de Dalt. Ara bé, caldrà anar amb compte, ja que l'amplada de la carretera no permet que passin alhora dos cotxes de certes dimensions (ni vulgueu imaginar si ens trobem un camió o autocar, que ens obligarà a maniobrar).

Un cop arribats a Tregurà de Dalt podem fer una aturada per gaudir de les vistes que ens ofereix aquesta atalaia sobre la vall del Ter a més de 1.425 metres sobre el nivell del mar. Val la pena visitar la petita església de Sant Julià de Tregurà, original del segle X però reformada al segle XVIII.

Des de Tregurà de Dalt mateix abandonem l'asfalt i comencem el camí rural de Fontlletera, que manté la nomenclatura GIV-5265 tot i ser un camí forestal que no està asfaltat. El camí –o carretera rural, que és el seu nom oficial– és de bon transitar, si bé en alguns espais està una mica trencat per l'erosió de l'aigua i del vent. Tot i que seria possible fer la ruta amb un turisme convencional una mica preparat, nosaltres recomanem utilitzar un SUV o totcamí (no cal que sigui de tracció integral) per endinsar-nos en aquesta carretera rural.

El camí o carretera rural ens portarà fins a Ribes de Freser en un recorregut de 28 quilòmetres per pistes forestals en bon estat i amb una altura màxima de més de 2.000 metres. Per aquest motiu és molt important fer la ruta els mesos de primavera, estiu i començaments de tardor, per evitar la neu i les glaçades.

Més enllà del paisatge (realment espectacular) sobre la vall del Ter, els cims del Balandrau i del puig Cerverís i el posterior descens a la vall del Freser, val la pena gaudir dels animals que pasturen en llibertat per aquesta zona.

Al llarg del nostre recorregut vam poder veure vaques, cavalls, marmotes i guineus. També caldrà armar-nos de paciència, sobretot si veniu d'una gran ciutat: us podeu trobar que una vaca es posi al bell mig del camí i no vulgui marxar. Apagueu el motor i gaudiu de la natura, que la vaca ja se n'anirà quan ho cregui convenient.

El descens cap a Ribes de Freser un cop superada la collada de Pardines és potser el tram on la pista forestal està més malament, i pot ser que us veieu obligats a maniobrar per evitar trams on l'aigua de la pluja ha anat creant obstacles i trencant la pista. Res de gaire complicat, però cal que ho tinguem present per evitar ensurts.

Després de gairebé dues hores de recorregut (no hem de tenir pressa per fer aquest recorregut, ja que hem de respectar els animals, ciclistes i excursionistes de la zona) arribem al poble de Ribes de Freser, etapa final del nostre viatge per un dels camins de transhumància del Ripollès.