Iniciem la nostra ruta pel massís de les Guilleries al petit poble de Sant Sadurní d’Osomort, a la comarca d’Osona. Val la pena aturar-se a contemplar l’església romànica de Sant Sadurní d’Osomort, edificada l’any 937 i reedificada al segle XI.

El terratrèmol de 1428, amb l’epicentre al Ripollès, va enderrocar el campanar, que va haver de ser reconstruït al llarg de la segona meitat del segle XV. Les pintures murals romàniques originals de l’absis (amb un Pantocràtor inclòs) van ser danyades durant la Guerra Civil, i actualment ens conserven al Museu Episcopal de Vic.

Abandonem Sant Sadurní d’Osomort i agafem la carretera BV-5201 en direcció Sant Hilari. La carretera, ben asfaltada i poc transitada –d’un sol carril- esdevé revirada i penetra dins els boscos més baixos als peus de les Guilleries. En aquesta zona predominen les alzines, que maridades amb alguns pins, impregnen el paisatge d’aquesta zona de les Guilleries de la fisonomia característicament mediterrània.

Pocs quilòmetres més endavant la carretera BV-5201 esdevé la GI-541, cosa que significa que hem abandonat la comarca d’Osona (i la província de Barcelona) per penetrar a La Selva (i per tant, a les comarques gironines). Però el massís de les Guilleries no entén de fronteres administratives artificials, i el recorregut continua essent un plaer sensorial, plenament recomanable en qualsevol estació de l’any, per bé que a la primavera o a la tardor hom gaudirà d’un espectacle cromàtic de primer ordre.

Seguint les indicacions de la carretera, arribem a la vila de Sant Hilari de Sacalm, un dels indrets de Catalunya més rics en recursos hídrics (d’aquí que també se la conegui com “La Vila de les 100 fonts”).

Sant Hilari fou el bressol del general Josep Moragues, el general català més important de la Guerra de Successió i símbol de les llibertats del país. En aquest sentit, Sant Hilari fou també l’escenari de la darrera victòria de les tropes catalanes l’any 1714, quan els sometents de la vila van derrotar una columna borbònica de 800 soldats que avançaven en direcció Vic.

Avui en dia Sant Hilari és un nucli poblacional important, amb una economia dinàmica, que el converteix en un dels focus industrials i agrícoles més dinàmics de la comarca. Val la pena visitar l’església de Sant Hilari (reformada al XIX, però d’origen romànic) i visitar el Museu de les Guilleries, per descobrir la flora i la fauna més rellevant del massís.

Ens tornem a endinsar al cor del massís per la carretera GI-542, una revirada carretera de muntanya de dos carrils que ens portarà per racons paisatgístics de primer ordre, al peu de la serra d’Heures i de la serra gran, sempre avançant per la vall formada per la riera d’Osor.

La natura esdevé frondosa a banda i banda de la carretera, degut a la proximitat amb la riera i l’abundància de torrents i afluents que convergeixen a la part més baixa de la vall. Entre boscos de pi, roures, castanyers i alzines arribem al petit poble d’Osor, al cor de les Guilleries.

Osor és un petit poble amb regust medieval regat per la riera d'Osor que travessa el poble i atorga la fisonomia característica d’aquesta vila. Val la pena destacar el pont medieval (datat al segle XV), l’església romànica de Santa Maria (datada al segle XII) i deixar-se portar pels carrers medievals d’Osor, ben conservats i empedrats, que mantenen intacte tot el seu encant.

A un parell de quilòmetres d’Osor encara es poden visitar les Mines d’Osor, un conjunt de cases articulades al voltant de les mines d’espat fluor, barita, blenda i galena -avui en runes-, i que van estar en funcionament fins a l’any 1980. Arribats a aquest punt, podem seguir per la carretera GI-542 fins arribar a Anglès, ja fora del massís de les Guilleries.