És un dels cotxes de moda, i en pocs mesos s’ha consolidat com un dels totcamins ‘premium’ més venuts al mercat europeu. I és que la seva estètica peculiar, molt treballada, ha sabut mantenir encesa la flama iniciada pels seus germans grans XC90 i XC60 traslladada al segment dels totcamins compactes, probablement el segment més difícil i competit del mercat.

D’entrada el petit XC40 ho tenia realment complicat per a destacar en un segment on se les ha de veure amb autèntics pesos pesants com els Audi Q3, Range Rover Evoque, BMW X1 i Mercedes GLA, rivals de molt pes per un totcamí nouvingut que, malgrat tot, està aconseguint un espai significatiu al mercat.

Volvo ha estat associada tradicionalment a un llenguatge estètic més aviat sobri i fins i tot conservador, però aquest XC40 introdueix algunes noves variables estètiques que rejoveneixen el conjunt, com el sostre de dos colors, la forma de les finestres posteriors o la caiguda del pilar C sobre el maleter, mantenint l’essència funcional, elegant i estilitzada dels grups òptics característics que Volvo anomena 'martell de Thor' o la calandra central heretades dels seus germans XC90 i XC60.

Els interiors del totcamí suec són, probablement, un dels grans arguments del vehicle. El seu disseny minimalista i elegant contrasta amb un ampli desplegament tecnològic on destaca un quadre de comandaments totalment digitalitzat i una pantalla central tàctil de 12,3 polzades amb un funcionament ràpid i intuïtiu, que el converteix en el referent tecnològic del segment: de fet, jo només he vist una pantalla central d’aquest nivell en els Tesla Model S i Model X.

Més enllà de la càrrega tecnològica del SUV compacte suec, aquest XC40 destaca per uns interiors prou amples, tot i que la plaça posterior central queda restingida per usos ocasionals i trajectes curts. Un dels pocs aspectes que no m’han acabat d’agradar d’aquest XC40 és el tall de cintura elevat de les finestres, que dificulten la visibilitat dels ocupants de les places posteriors i la lluminositat general del vehicle.

L’altre detall que no m’ha acabat de convèncer és la capacitat del seu maleter (460L), més petit que els Range Rover Evoque o BMW X1, que a més poden regular longitudinalment la posició de les places posteriors, fixades en el SUV suec.

Una mecànica eficient

Volvo disposa de tres motors gasolina (T3 de 156 CV, T4 de 190 CV i T5 de 247 CV) i dos dièsel (D3 de 150 CV i D4 de 190 CV), associats a una plataforma de tracció davantera o integral. La nostra unitat de prova utilitzava el motor D4 de 190 CV de potència associat a un esquema de tracció integral (AWD) i caixa de canvis automàtica amb convertidor de parell de vuit relacions. Tot i que la seva fitxa promet un consum mixt de 5,8 litres, és difícil no baixar dels 7,5 litres sobretot si circulem per entorns urbans.

Un cop en marxa, el nou XC40 –que estrena una plataforma modular anomenada CMA (Compact Modular Architecture)– es mostra com un vehicle molt còmode i segur, amb un comportament neutre i noble en qualsevol circumstància. Disposa de quatre modes de conducció anomenats ‘Eco’, ‘Comfort’, ‘off-road’ i ‘Dynamic’ que modifiquen la gestió de la caixa de canvis, l’electrònica del motor, la rigidesa de les suspensions i la duresa de la direcció.

La unitat que vaig poder provar em va sorprendre pel seu silenci i suavitat un cop en marxa, que feien que la seva conducció esdevingués tranquil·la, especialment amb els mode Eco o Confort activats. En canvi crec que al mode Dynamic li falta un punt d’esportivitat, sobretot en el context dels seus rivals de segment. En aquest sentit l’absència de lleves al volant, un pes realment considerable (més de 1.800 quilos) i un tacte del pedal de fre un punt tosc li resten capacitats dinàmiques al conjunt.

Aquest XC40 tampoc és el tipus de cotxe més adient per fer grans escapades fora de l’asfalt tot i el seu sistema de tracció integral o les proteccions de plàstic dels baixos i dels passos de roda, i el seu mode ‘off-road’ tampoc es pot ajustar manualment per intentar optimitzar les seves qualitats sobre la sorra, pedra o fang.

La seguretat dels ocupants sempre ha sigut un dels pilars de la marca sueca, i aquest XC40 disposa d’un ampli arsenal tecnològic i de seguretat que inclou un sistema Pilot Assist amb manteniment automàtic del carril, frenada automàtic d’emergència –que en ocasions salta fins i tot quan circulem per carrers estrets de les ciutats, tal com vaig poder comprovar– o el Run-off Road, dispositiu que detecta les col·lisions i ajusta els seients i els cinturons per minimitzar els danys o lesions per la columna en cas d’impacte.

Conclusió

En definitva, el nou Volvo XC40 és un totcamí de tall urbà amb un disseny força acurat i una important aposta tecnològica i de seguretat que no vol renunciar al confort i la comoditat dels ocupants del vehicle.