No fa tants anys que pels carrers es veien cotxes urbans, compactes, berlines, monovolums i totterrenys. Però el món de l’automòbil està en constant evolució, i si ara tornem a fer el mateix anàlisi a la llista només hi repetirien els urbans i els compactes, perquè les altres categories han sigut eclipsades pel fenomen SUV.

En el seu moment ja ens vam preguntar què passava amb les berlines, i possiblement ens hauríem de preguntar el mateix amb els monovolums. Vehicles pràctics per naturalesa, mica en mica estan quedant relegats a una segona posició en favor dels totcamins.

Per això és tan positiu que hi hagi marques que no oblidin el segment, i cal aplaudir que Volkswagen es mantingui ferma en l’aposta que va iniciar l’any 2003 amb el Touran, el seu monovolum més venut. L’hem provat amb el motor 2.0 TDI de 190 cavalls associat al canvi automàtic DSG i us expliquem com va.

ESTÈTICA EXTERIOR

Normalment la practicitat té un preu, i és que els dissenys dels monovolums no acostumen a ser especialment atractius. En el cas del Touran, associat a un color discret i amb les llandes de sèrie, no concentrarà les mirades dels que se'l trobin, però en aquesta versió Sport associada a l’interessant color Blau Carib, el paquet R-Line i les llandes de 18 polzades de la nostra unitat de prova millora notablement, i fins i tot es pot considerar bonic.

En el fons no deixa de ser un disseny típicament Volkswagen. Per tant, el seu aspecte ens recorda a altres models de la gamma com el Passat o el Golf. Però gràcies a una mida força compacta (4,52 metres de llarg) no es veu desproporcionat en absolut. De fet és més petit que alguns dels seus rivals directes com el Citroën Grand C4 Picasso o el Renault Grand Scénic, però no per això deixa d’oferir set places de sèrie, una de les seves principals virtuts.

En qualsevol cas, l’objectiu de Volkswagen és orientar aquest monovolum a uns compradors que prefereixen un estil més aviat discret, que no volen un disseny amb massa estridències i que veuran en el Touran un vehicle similar al que podria representar un Volkswagen Passat fet monovolum.

ESTÈTICA INTERIOR

La marca alemanya acostuma a treballar molt bé els interiors dels seus vehicles, i per això tot just entrar al Touran es desprèn una gran sensació de qualitat. El tauler de comandaments és sobri però, com sempre passa a la marca, tot és al seu lloc i és molt accessible. La posició de conducció és elevada i de seguida ens hi trobarem còmodes; de fet costa adonar-se que estem conduint un vehicle de més de 4,5 metres.

Sobre l’anterior generació s’han incorporat millores no només pel que fa a l’espai sinó també pel que fa a la tecnologia: ofereix una pantalla de 6,5 polzades, connectivitat amb l’'smartphone', assistents a la conducció com la frenada d’emergència, control de creuer adaptatiu, alerta de canvi involuntari de carril, i un llarg etcètera. Tot plegat, una sèrie de sistemes que faciliten molt la conducció del Touran.

A aquesta facilitat de conducció hi contribueix el fet que, com que la cintura lateral del cotxe es troba en una posició força baixa, la superfície acristallada és molt gran. Si, com en el cas de la versió de proves, hi sumem el sostre panoràmic practicable, l’interior del Touran sembla enorme.

HABITABILITAT

Però el Touran no només ha de semblar enorme per dins, sinó que també ho ha de ser. I és que en un cotxe d’aquestes característiques l’habitabilitat és l’aspecte principal, allò que acabarà de convèncer –o no– la majoria de possibles compradors.

En aquest aspecte, el monovolum dels de Wolfsburg compleix amb nota. L’espai a les places davanteres és molt bo, i en total hi trobarem fins a 47 espais per guardar-hi objectes. Però quan mirem enrere és quan realment comencen les bondats d’aquest monovolum.

De sèrie ofereix set places i la filera central disposa de tres seients diferenciats entre si. A més, disposen d’ancoratges ISOFIX, taules plegables instal·lades a la part posterior dels seients davanters i la possibilitat d’incorporar un elevador per tal que hi puguin viatjar els nens que ja no necessiten una cadireta però que encara no tenen l’estatura necessària per seure en un seient normal.

L’espai per a les cames als seients centrals és realment bo i l’habitabilitat a la plaça central és sensacional, la qual cosa, juntament amb les sortides d’aire per les places posteriors, permetria afrontar un viatge llarg amb cinc persones i una comoditat destacable. En aquesta configuració, a més, es disposa d’un maleter de 633 litres.

Aquesta capacitat es veu clarament reduïda si viatgem amb els set seients desplegats, i és que aleshores no només disposem de 137 litres sinó que els ocupants d’aquesta tercera filera no disposaran de gaire espai per a les cames ni d’un accés senzill. Afortunadament la filera central disposa d’un sistema per desplaçar-se cap endavant i proporcionar més espai per les cames als dos darrers passatgers, i comparat amb els seus principals rivals el Touran es defensa prou bé en aquest aspecte.

Si bé és cert que el fet de disposar d’aquestes dues places addicionals és molt pràctic –i plegades no ocupen gaire espai–, Volkswagen ofereix la possibilitat de demanar el Touran només en la configuració de cinc places, amb la qual cosa el maleter augmenta de 633 litres fins als 743 litres. D’altra banda, si necessitem tot l’espai disponible i abatem tots els seients la capacitat augmenta fins a uns molt aprofitables 1.857 litres.

MOTOR

La nostra unitat de proves incorpora el motor 2.0 TDI de 190 cavalls i 400Nm de parell, el dièsel més potent que ofereix la gamma. Associada obligatòriament al canvi automàtic DSG de sis velocitats, si volem optar pel canvi manual ho podrem fer com a màxim fins a la motorització 2.0 TDI de 150 cavalls.

En qualsevol cas el funcionament del canvi DSG és tan bo com sempre, i aconsegueix reduir consums per sota del que es podria esperar d’un vehicle d’aquestes característiques, però sempre per sobre de les dades oficials que ofereix la marca. Homologa un consum mixt de 4,8 litres però a la pràctica és complicat fer-lo baixar dels 6,4 litres. Això sí, per autopista i circulant a velocitats legals no és estrany obtenir xifres de poc més de 5 litres.

Segurament el motor de 150 cavalls sigui suficient per moure amb solvència el monovolum alemany, però si habitualment viatjarem amb cinc persones i el maleter ple o fent servir les set places, aquest motor de 190 cavalls és el més recomanable. De fet, el parell és tan elevat que pot arribar a representar més d’una dificultat per a les rodes davanteres a l’hora de dosificar la potència si en fem una demanda molt elevada, però en línies generals el Touran és un cotxe còmode amb el qual es poden recórrer grans distàncies amb uns consums continguts i potència més que suficient per afrontar avançaments delicats o ports de muntanya amb grans desnivells, fins i tot a plena càrrega.

DINAMISME

Sens dubte l’apartat dinàmic és un dels menys rellevants quan parlem d’un cotxe d’aquest tipus, com a mínim pel que fa a comportament esportiu. Amb tot, com que aquesta generació incorpora la ja coneguda plataforma MQB, la resposta per carreteres revirades és més que positiva. Això sí, quan carreguem el Touran les inèrcies i el centre de gravetat elevat ens recorden que estem davant d’un vehicle que, malgrat no tenir por a carreteres secundàries, prefereix les autopistes i autovies.

I és que en aquest àmbit es comporta realment bé, amb un aplom considerable i un baix so aerodinàmic, fet destacable si tenim en compte que el cotxe fa 1,66 metres d’alt. A més, gràcies al control de creuer adaptatiu recórrer grans distàncies per autopista és realment plaent.

Conclusió

Amb unes mesures contingudes però una gran quantitat d’espai interior, modularitat i practicitat, el Touran és un gran cotxe per afrontar grans viatges en família amb totes les comoditats. És cert que els totcamins estan de moda, però ni tan sols els més grans podran igualar mai l’habitabilitat d’un vehicle d’aquestes característiques. Per tot això, llarga vida als monovolums!