El mercat de l’automòbil està inundat de marques que ofereixen models molt polivalents i funcionals, però que en molts casos tenen molt poca personalitat. No és gens estrany que moltes persones que es volen comprar un cotxe nou es queixin que gairebé són tots iguals. Precisament per aquest motiu tenia moltes ganes de provar el nou Suzuki Swift Sport, perquè trobo que la marca japonesa és una de les més particulars i especials del mercat, amb una marcada personalitat.

Sí, teniu raó, el nou Suzuki Across és bàsicament un Toyota RAV4 disfressat i el nou Toyota Swace és en essència un Toyota Corolla Touring Sports, però no són aquests els models en els quals ens hem de fixar de la gamma Suzuki, perquè un dels motius pels quals s’han incorporat al catàleg és per reduir les emissions de cara a les multes que hauran de fer front si es passen dels 95 g/km de CO2.

Els models als quals em refereixo són els que porten més temps a la gamma del fabricant japonès. És el cas de l’incombustible Vitara, el petit però valent Ignis, el mític i molt efectiu Jimny i l’urbà Swift. Un cotxe, aquest últim, que històricament ha destacat més aviat per oferir un elevat nivell de diversió en la seva versió esportiva.

El model actual no ha canviat en absolut en termes de disseny respecte al que va arribar al mercat l’any 2017, però a nivell mecànic s’ha posat al dia incorporant un sistema de microhibridació i afegint nous assistents a la conducció. Així doncs, la pregunta és evident: ¿la versió Sport continuarà sent tan divertida com abans de rebre aquests canvis?

ESTÈTICA EXTERIOR

Abans de respondre aquesta pregunta convé analitzar el primer que ens trobem quan mirem per primer cop el nou Suzuki Swift Sport. I el que veiem és un cotxe urbà força petit (fa tan sols 3,89 metres de llargada) i amb accents esportius molt marcats. Aquesta nova versió incorpora un nou color al catàleg anomenat taronja flame, tot i que la nostra unitat de proves lluïa la tonalitat gris mineral, molt més discreta.

En qualsevol cas, que el color sigui discret no vol dir que el cotxe no es percebi com un autèntic urbà esportiu. Vist des de qualsevol angle es veu que ens trobem davant d’una versió especial, com per exemple gràcies als para-xocs sobredimensionats, a la graella davantera hexagonal, als fars LED o a les motllures que imiten la fibra de carboni repartides per tota la carrosseria.

També contribueixen notablement a augmentar la sensació de cotxe esportiu elements com les llandes de 17 polzades en color negre i alumini polit, la doble sortida d’escapament completament real, els faldons laterals o l’aleró posterior.

Tot plegat ens avisa que no estem davant d’un model normal amb paquet de disseny esportiu, sinó que el que veiem és un veritable GTI urbà. Les línies de disseny laterals són força musculoses i la carrosseria està eixamplada de manera elegant però contundent, fet que es reforça gràcies a una cintura lateral força elevada.

En definitiva, i com comentava abans, és un model que no ha canviat respecte a la versió del 2017, perquè aleshores ja era un model molt atractiu. Bé, de fet sí que afegeix un element nou: la inscripció Hybrid a la porta del maleter, que delata que el nou Swift Sport equipa un petit motor elèctric gràcies al qual llueix l’etiqueta Eco.

ESTÈTICA INTERIOR

Independentment de si estem provant una versió normal amb estètica esportiva o ens posem al volant d’un veritable esportiu, habitualment les marques treballen en profunditat el disseny exterior però obliden l’interior, i això fa que sigui força complicat diferenciar el model més prestacional d’una versió normal. Però, com comentava a l’inici d’aquesta prova del Suzuki Swift Sport, la marca japonesa té molta personalitat i no ha volgut seguir aquesta norma no escrita. I és que l’interior del Swift Sport continua el camí que inicia l’exterior i fins i tot l’intensifica; aquí tots els elements són d’autèntic cotxe esportiu.

A l'obrir la porta el primer que sobta és que pesa molt poc i, tot i estar ben construïda, és força senzilla. El motiu? Alleugerir pes, evidentment. I a la resta de l’habitacle l’objectiu de Suzuki ha sigut el mateix, utilitzant materials senzills i duradors que aguantin el pas dels anys sense problema, però que alhora permetin que el pes no augmenti excessivament. El pas següent després d’obrir la porta és asseure's, concretament a uns seients de disseny molt esportiu amb costures en vermell i la inscripció Sport brodada.

Probablement es tractin d’uns dels millors seients de tipus bucket en un esportiu urbà, perquè l’equilibri entre comoditat, subjecció i disseny és gairebé perfecte. Són còmodes i permeten fer trajectes llargs, però alhora són capaços de recollir molt bé el cos quan rodem a bon ritme. Molt bon treball per part de Suzuki en aquest aspecte.

D’acord, ja ens hem assegut al Suzuki Swift Sport. Què tenim davant? Doncs un volant multifunció esportiu amb costures en vermell i una instrumentació analògica de molt fàcil lectura, amb una esfera en color vermell i amb una pantalla central de 4,2 polzades que ens permet accedir a informació relativa a la conducció, com ara l’entrega de potència i parell del motor.

A la part inferior ens queden uns pedals metàl·lics de tacte molt esportiu, mentre que al quadre de comandaments destaquen un gran nombre de motllures esportives en color vermell i una pantalla central de 7 polzades que engloba tot el sistema multimèdia i d’infoentreteniment.

L’equipament del nou Suzuki Swift Sport inclou una gran quantitat d’assistents a la conducció, i aquesta és una de les principals novetats respecte a la versió anterior. Formen part de la dotació de sèrie elements com l’assistent de canvi de carril, l’alerta de fatiga, el reconeixement de senyals de trànsit, el detector d’angle mort, la frenada d’emergència o les llums llargues automàtiques, entre d’altres. Tot plegat se suma a elements com el control de creuer adaptatiu, la càmera posterior, el climatitzador o el navegador per completar una dotació en la qual no només no es troba res a faltar, sinó que sobta que estiguem davant d’un vehicle del segment B. Novament, molt bona feina per part de Suzuki.

HABITABILITAT

Pregunta fàcil: quins són els principals problemes pel que fa a l’habitabilitat d’un vehicle del segment B? Doncs, o bé penalitza pel que fa a l’espai a la plaça central, o bé l’espai per al cap és força just, o bé el maleter és molt petit. D’altra banda, és lògic en un cotxe de menys de quatre metres. Doncs en el cas del Swift Sport cap d’aquestes generalitats es compleix.

L’accés a les places posteriors és bo, i un cop a dins l’espai per als peus és correcte, per a les cames és bo i per al cap és brillant. Això sí, tot i que els seients siguin còmodes, en aquest cas no recullen tan bé el cos i no disposen d’elements de confort com el reposabraços central o les sortides d’aire posteriors. I és que no oblidem que aquests elements afegirien pes al conjunt, precisament el que vol evitar la marca japonesa.

La plaça central no destaca per ser la més còmoda ni la més ampla, però altres models més cars i sofisticats ho fan pitjor en aquest aspecte. Pel que fa al maleter, amb una capacitat de 265 litres no és el més gran del segment però sí un dels més aprofitables. Dit d’una altra manera, el Suzuki Swift Sport és un cotxe amb el qual es pot fer amb garanties tot allò que s’acostuma a fer amb un vehicle urbà... però que alhora mostra un comportament molt esportiu, del qual en parlarem a continuació.

MOTOR

Si hem de resumir en una frase el que hem vist fins ara del Suzuki Swift Sport, podríem dir que es tracta d’un cotxe amb una estètica esportiva molt ben treballada i una habitabilitat pròpia dels millors integrants del segment B. Però en aquest sentit res no ha canviat respecte al model que fa gairebé quatre anys que és al mercat; per tant, toca analitzar l’apartat en el qual s’han introduït els principals canvis: el motor.

El propulsor del Swift Sport és un bloc de gasolina d’1.4 litres turboalimentat que desenvolupa una potència de 129 CV i un parell de 235 Nm. El motor en si és exactament el mateix 1.4 Booster Jet de quatre cilindres de la versió anterior sense hibridació, però que ha rebut modificacions en la injecció i la relació de compressió per reduir el seu consum. Amb aquests canvis la potència resultant és 11 CV inferior –l’anterior model tenia 140 CV–, però com he dit abans la principal novetat d’aquest motor és el seu nou sistema Mild Hybrid, també conegut com a sistema d’hibridació lleugera.

Aquesta tecnologia de 48 volts utilitza un petit motor elèctric de 10 kW acoblat al motor que està alimentat per una bateria de 0,38 kWh de capacitat, però que no és capaç de moure per si mateix les rodes sinó que es limita a ajudar el motor de combustió i millorar el funcionament d’un sistema start-stop capaç de posar en marxa el vehicle de manera gairebé imperceptible.

El maridatge entre aquests dos motors té llums i ombres. D’una banda, a la reducció de potència s’hi afegeix un augment del pes de 50 quilos (en total 1.020 kg) i una xifra d’acceleració de 0 a 100 km/h un segon més lenta que la del model anterior, amb 9,1 segons. D’altra banda, el parell augmenta en 5 Nm i els 53 Nm que proporciona el motor elèctric es noten especialment en acceleracions i a un règim baix de revolucions. Dit d’una altra manera, a baixes voltes tant el turbo com el motor elèctric s’encarreguen de mantenir viu el bloc d’1,4 litres, mentre que a la part alta del tacòmetre ens trobem amb l’elevat rendiment de qualsevol motor de gasolina.

No es tracta d’un motor que destaqui per oferir un so molt esportiu ni una acceleració que ens deixi bocabadats, però gràcies al seu baix pes les sensacions són pròpies d’un vehicle més esportiu del que realment és. D’acord, després d’aquesta actualització ha vist minvades les seves prestacions respecte a la versió anterior, però ara disposa d’etiqueta Eco i, en teoria, el seu consum és més baix. Més enllà de l’homologació WLTP, en un ús combinat i fins i tot practicant en alguns moments una conducció esportiva és relativament fàcil baixar dels 7 litres, per bé que per autopista i circulant a velocitats legals es pot reduir aquesta xifra a menys de 6 litres.

DINAMISME

Sobre el paper, un cotxe urbà amb un disseny esportiu i un motor de 129 CV pot no semblar especialment destacable, però la diferència entre el Suzuki Swift Sport i la resta d’utilitaris esportius la marca clarament el seu comportament dinàmic. El fabricant japonès ha treballat especialment la posada a punt del seu xassís per aconseguir unes reaccions molt nobles que no només faciliten un pas per revolt realment ràpid, sinó que també garanteix que puguem accelerar a fons en gairebé qualsevol circumstància gairebé sense patir subviratge.

El tacte de la suspensió és molt equilibrat i ens ofereix comoditat en ciutat i rigidesa en carretera, de manera que el Suzuki Swift Sport és un cotxe que podrem fer servir per les mateixes tasques que, per exemple, un Seat Ibiza o un Ford Fiesta. Menys de quatre metres, càmera posterior, suspensió còmode, posició de conducció força elevada (una mica massa a l’hora de practicar una conducció alegra) i bona habitabilitat, exactament el que se li demana a qualsevol cotxe urbà.

Però quan sortim de l’àmbit urbà i ens movem per carreteres revirades notem que entre les 2.000 i les 4.000 revolucions el cotxe es transforma i accelera de valent. Aquí no trobem gestió electrònica amb modes de conducció, senzillament si rodem més ràpid s’endureix la suspensió i el tacte de la direcció, els frens i l’accelerador es tornen més directes per facilitar una magnífica connexió entre màquina i conductor. I, parlant de connexió, un altre element molt destacable d’aquest urbà GTI nipó és el tacte del canvi manual de sis velocitats, que té unes relacions força curtes amb un tacte mecànic excel·lent.

Circulant per autopista crida l’atenció que el vehicle estigui poc insonoritzat i el soroll aerodinàmic es deixi notar a l’habitacle, però cal tenir present que Suzuki ha optat per reduir pes utilitzant materials lleugers, de manera que no és un aspecte a retreure-li. Com és d’esperar en aquest escenari no té cap problema gràcies a la seva elevada potència, però el Swift Sport és un cotxe que demana constantment sortir de les avorrides autopistes i entrar a carreteres revirades, on destaca per la seva lleugeresa i enorme agilitat.

Enllaçar revolts al volant del Suzuki Swift Sport és molt divertit, ja que les seves reaccions són molt nobles i es nota que tan sols pesa una tona. Si a tot això hi sumem uns neumàtics com els de la nostra unitat de proves (uns Continental ContiSportContact) en mesura 195/45R17 que ofereixen un nivell d’adherència espectacular, el resultat és un cotxe divertit, pràctic, bonic i fins i tot en certa mesura eco, o almenys així ho indica la seva etiqueta ambiental.

Conclusió

El Suzuki Swift Sport té algunes mancances en l’apartat de la connectivitat o la qualitat d’alguns materials, però mostra les seves credencials amb un comportament molt dinàmic, esportiu i divertit, unes prestacions destacables i un consum força contingut. Ara és una mica menys potent que abans, però continua destacant per la seva agilitat i per ser un dels urbans esportius més divertits del mercat. Si apliquem tots els descomptes vigents actualment es pot comprar per poc més de 21.000 euros, un preu molt competitiu gràcies al qual ens emportarem a casa un cotxe amb el qual podrem tornar a gaudir de l’autèntica conducció: analògic, connectat amb el conductor i que es pot comportar com un àngel dòcil i pràctic entre setmana i com un autèntic dimoni esportiu els caps de setmana. Molt bona feina, Suzuki!