Un dels aspectes més criticats dels tot camins és que, malgrat tractar-se generalment de cotxes grans i voluminosos, la seva capacitat interior és poc superior a la d’un compacte, i acostuma a estar lluny de la practicitat d’un monovolum. La majoria dels SUV són més llargs, amples i alts que els compactes equivalents, però la seva habitabilitat no els fa justícia. Per solucionar aquest problema Skoda va presentar el Kodiaq, un gran SUV de set places i gairebé 4,7 metres de llarg. Semblava fàcil aconseguir molt espai d’un vehicle tan gran, però el repte es va complicar més quan van presentar el Karoq, un tot camí compacte de 4,38 metres de llarg que aspirava a convertir-se en el germà aventurer de qualsevol monovolum equivalent. Ho aconseguirà?

ESTÈTICA EXTERIOR

Que el Karoq i el Kodiaq s’assemblen no és cap notícia, ja que tots dos comparteixen el mateix llenguatge de disseny de la marca. Però en el cas del Karoq, en ser més petit i compacte, l’estètica és més dinàmica, amb línies més rectes i una major presència. El frontal disposa de les tradicionals òptiques partides de la marca txeca, situant-se les llums diürnes, curtes i llargues a l’òptica superior i els fars antiboira a la inferior.

Amb tot, els dissenyadors d’Skoda han utilitzat el llapis de forma molt intel·ligent a la part davantera, ja que transmet la desitjada sensació de cotxe compacte i robust amb un disseny que fuig del barroquisme i presenta unes línies rectes poc recarregades.

De la mateixa manera, el perfil del tot camí txec presenta línies rectes fins i tot als passos de roda, la qual cosa evoca més al disseny d’un tot terreny que no pas d’un tot camí.

Finalment, la part posterior mostra l’evolució estètica de la marca, ja que es mantenen els tradicionals pilots amb llum LED en forma de ‘C’, però partits entre la porta del maleter i el lateral del cotxe i novament amb línies completament rectes i un efecte tridimensional. Un cotxe que aconsegueix diferenciar-se del Seat Ateca, vehicle amb què comparteix multitud d’elements.

ESTÈTICA INTERIOR

Fa temps que ha deixat de ser una novetat, però la qualitat interior dels models d’Skoda és realment bona, i tant la disposició dels comandaments com el tacte o els materials s’allunyen notablement del que es podria esperar de la que teòricament és la marca ‘low cost’ del Grup VAG. El Karoq presenta un habitacle de disseny clàssic i funcional, i la nostra unitat gaudia del sistema de navegació multimèdia ‘Amudsen’ amb una enorme pantalla de 9,2 polzades. L’únic aspecte criticable és que aquesta no estigui orientada cap al conductor -com per exemple en el cas de l’Ateca-, perquè la seva mida és tan gran que la part més propera a l’acompanyant queda un pèl lluny de l’abast del conductor. Amb tot, un aspecte positiu de la pantalla és que, tot i no incorporar cap botó físic, disposa d’uns selectors tàctils independents, des dels quals es pot pujar i baixar el volum, entre d’altres opcions.

Detalls com el fre de mà elèctric, l’equip de so opcional signat per Canton o els pedals d’alumini denoten una gran qualitat, per bé que alguns plàstics durs de la part inferior de l’habitacle no acaben d’estar en consonància amb tot el conjunt, sense arribar a desentonar.

Però en l’aspecte on més sorprèn el Karoq és en l’equipament. La nostra unitat de proves equipava tots els opcionals possibles en aquest model, en una dotació gairebé inacabable on hi destaquen per sobre de la resta elements com el control de creuer adaptatiu, l’indicador d’angle mort, l’alerta de col·lisió frontal i posterior, la càmera de visió posterior i els assistents de llums de carretera o de manteniment de carril amb tecnologia semi-autònoma.

HABITABILITAT

Arribem al punt més fort del Karoq, i és que la seva enorme modularitat interior el converteixen en un dels tot camins més pràctics del mercat, assimilant-se notablement a la practicitat d’un monovolum. En primer lloc, els seients davanters esportius opcionals són una de les opcions més sensates del model txec, perquè ofereixen un disseny atractiu –similar al d’un backet- sense resultar incòmodes i recollint molt bé el cos. Però si la part davantera és elogiable, la posterior és senzillament brillant.

No només perquè l’accés als seients sigui molt bo gràcies a la gran obertura de les portes o a l’altura del conjunt, sinó perquè el client pot configurar el vehicle per dotar les places de darrere amb climatitzador bizona, presa de 12 V, endoll de 230 V, entrada USB i seients calefactables. I a més, la modularitat de les butaques és fantàstica a l’hora de repartir la càrrega, perquè els tres seients Varioflex, que estan repartits en proporció 40:20:40, són individuals i desplaçables longitudinalment.

Això es tradueix en què podem configurar el Karoq com més ens convingui: en configuració estàndard el maleter disposa de 479 litres, però tan sols desplaçant els seients continuarem gaudint de cinc places (això sí, més estretes per a les cames) i una capacitat de 588 litres. Aleshores es pot començar a modificar la distribució dels seients, abatent-los (aconseguint 1.605 litres) o fins i tot retirant-los, de forma que aconseguirem 1.810 litres. Una habitabilitat envejable per a un model de 4,38 metres.

Finalment, com a cirereta del pastís, Skoda ofereix tota una sèrie de solucions -que la marca denomina Simply Clever- com ara la bola de remolc desplegable mitjançant un botó o la calefacció estacionària, que permet activar la climatització del vehicle des de fora del mateix per estalviar-nos accedir a un habitacle molt fred o molt calent, en funció de l’època de l’any.

MECÀNICA

El Karoq és un model que ens va agradar molt quan el vam provar ara fa uns mesos, associat al motor tricilíndric 1.0 TSI de 116 CV. Un propulsor que, si bé permetia moure el Karoq amb solvència en tota mena de circumstàncies, es mostrava poc contundent i mancat de caràcter. El propulsor que ens ocupa en aquestes línies promet acabar amb aquestes mancances. Es tracta de l’1.5 TSI de 150 CV del Grup VAG, associat al canvi automàtic DSG de set velocitats, una combinació que, lluny de buscar l’esportivitat, es mostra molt confortable. Segurament ‘suavitat’ sigui la paraula més adient per descriure la conducció del Karoq, que demostra un cop més una elevadíssima qualitat de fabricació. Durant els dies que vaig disposar del Karoq vaig tractar de percebre alguna vibració o soroll incòmode, i encara estic esperant trobar-los.

Quant a la potència, els 150 CV i 250 Nm de parell resulten més que suficients per moure amb solvència el conjunt de 1.393 quilos de pes, tot i que en estar orientat més cap al confort que cap a les prestacions no podem esperar unes dades espectaculars: accelera de 0 a 100 km/h en 8,6 segons, assoleix una velocitat punta de 203 km/h i homologa un consum de 5,6 litres, gràcies a la tecnologia de desconnexió activa de cilindres. A la pràctica, i com sol ser habitual, aconseguir aquests consums resulta impossible. Per autopista sí que és possible realitzar uns consums d’uns sis litres, però conduint per ciutat o per carreteres secundàries a un ritme alegre el Karoq s’apropa fàcilment a la barrera dels deu litres. Amb tot, el consum mixt durant la prova es va situar en 7,3 litres, la qual cosa no està malament si comptem que es tracta d’un vehicle de gairebé 1.400 quilos i que durant la prova el climatitzador va estar activat gairebé en tot moment.

Així doncs, es pot considerar que l’1.5 TSI 150 no només soluciona el problema del propulsor més petit de la gamma, sinó que es posiciona com un dels millors propulsors del tot camí txec.

COMPORTAMENT

Un vehicle d’aquestes característiques es mourà habitualment per quatre terrenys, ordenats de major a menor assiduïtat: autopista, ciutat, carretera secundària i muntanya. En autopista el Karoq se sent com a casa, amb una suavitat de marxa molt elevada i una suspensió que es mostra realment confortable, fent que gairebé sembli que el SUV txec circuli sobre una catifa voladora. A la ciutat aquesta comoditat també resulta destacable, però la visibilitat no és un dels seus punts més forts i, en tractar-se d’un vehicle relativament gran acusa un consum elevat.

D’altra banda, per carreteres secundàries i trams revirats és on es mostra menys còmode, per bé que seleccionant la posició ‘Sport’ del selector de modes de conducció el tarat de la suspensió i la direcció s’endureixen i la resposta de l’accelerador és més directa. D’aquesta manera no aconseguirem un comportament esportiu al 100%, però reduirem notablement les típiques inèrcies dels tot camins, de manera que en aquest sentit aprova amb nota.

Finalment, la conducció per muntanya resulta sorprenent, i és que tot i no tractar-se d’un tot terreny ni disposar de reductora o tracció total (aquesta va associada a la versió 2.0 TDI de 150 CV), es defensa amb solvència a pistes en bon estat i camins practicables.

Conclusió

A simple vista pot semblar que el Karoq és un tot camí compacte més, que es suma a la llarga llista de models que conformen un dels segments més populars d’aquest tipus de vehicles. Però amb la gran quantitat de solucions pràctiques i de modularitat interior que ofereix, se’l pot considerar com un dels SUV que més a prop està del segment dels monovolums. I això és una gran notícia, perquè podem gaudir d’una estètica aventurera i dinàmica al seu exterior i d’una habitabilitat inigualable al seu interior.