Fins a l'arribada de les Twin 650 (Interceptor i Continental GT), Royal Enfield només comptava amb models monocilíndrics al seu catàleg, però l’entrada al mercat nord-americà i la voluntat d'incrementar la seva presència a Europa van fer que els directius es plantegessin la idea d'oferir models més potents. Així és com les noves Twin han aconseguit un gran èxit de vendes a tots els mercats en els quals han arribat. Però aquesta aventura segurament no s’acaba aquí: la marca ja ha anunciat que en els pròxims anys hi haurà novetats i té previst aprofitar la base del motor Twin de 650 cc per treure nous models. La veritat és que ens esperen bones i interessants novetats, i no només per als models Twin, sinó que segur que també en els models monocilíndrics.

La bellesa de la Interceptor 650 és innegable. En aquests últims anys han estat moltes les revistes especialitzades que l'han triat com la millor moto d'estil retro del mercat. Les Twin de Royal Enfield són motos amb una estètica 100% clàssica, a diferència d'altres models que barregen estètica clàssica amb estètica moderna. A la Interceptor tot ens recorda una moto de fa 50 anys o més. Far rodó, tanc metàl·lic, seient llarg i pla, motor a la vista amb els cilindres amb aletes de refrigeració, tubs d’escapament a banda i banda, llum del darrere d'estil retro… Tots els ingredients hi són, i amb uns acabats molt bons. En aquesta moto no trobarem fars led o pantalles TFT, sinó les òptiques de tota la vida i els rellotges analògics i rodons de sempre. Altres detalls de disseny típicament clàssics els trobem en la forma plana del seient o en les sortides dels tubs d’escapament, ben grosses i orientades cap amunt. La moto sorprèn per les seves reduïdes dimensions, però a causa de la forma i la mida dels tubs d’escapament haurem de vigilar força a l’hora de moure’ns per espais reduïts, tals com el centre històric de les grans ciutats, per exemple.

La unitat que vam tenir de prova era de color Downtown Drag, una barreja entre dues tonalitats de gris amb un filet verd fluorescent que també es reproduïa en el logotip de la marca. És un dels colors nous d’aquest any, d'entre els quals és el més curiós i diferent. Però en tenim d’altres de més clàssics, com el Mark 2 (color vermell i cromat) o el Sunset Trip (color negre, vermell i daurat). A nivell de personalització, la marca també ens ofereix un gran ventall de possibilitats tant per a la moto –protectors de motor, varietat de seients, entre d'altres– com per a nosaltres –cascos, jaquetes, samarretes i un llarg etcètera de materials de marxandatge.

Les Twin de Royal Enfield ja porten gairebé dos anys al mercat i han estrenat una nova motorització, que destaca per la seva bona resposta en prestacions i fiabilitat. Realment no és estrany, ja que la marca, per la filosofia de les seves motos, utilitza unes mecàniques simples, sense buscar innovacions tècniques que puguin restar fiabilitat al model. Això és bo, perquè la imatge que sempre un té de Royal Enfield és la d'unes motos robustes, fiables, duradores i que no donen problemes. Aquest, sens dubte, sembla el cas de les Twin. Bon punt per a elles. Un altre punt que també sembla estar assegurat és que amb el temps la moto envellirà bé. Algunes motos d'avui dia abusen dels plàstics i de materials que tendeixen a envellir malament, però, en canvi, una moto com la Interceptor fa servir materials com el ferro, els cromats o altres que fan pensar que serà una moto que d'aquí cinc anys es veurà igual de bé que el primer dia.

Un altre dels punts forts sens dubte és el preu. Realment és una moto que en aquest apartat fa posar vermella qualsevol altra moto semblant. Un pot pensar que en algun lloc deu estar aquesta diferència de preu, però després de conviure amb la Interceptor durant una setmana no he sigut capaç de trobar-la. La Interceptor arrenca en els 6.789 € i la Continental GT en els 6.989 €.

Un cop en marxa, el motor sorprèn per les seves prestacions. Sobre el paper les seves xifres no són espectaculars. Parlem d’un motor bicilíndric de 648 cc que entrega 46,8 CV (apte per al carnet A2) i ofereix un bon parell motor de 52,3 Nm a 5.150 rpm. Entrega la potència de manera molt progressiva i la resposta a l’accelerador, anem amb la marxa que sigui, sempre és bona. En marxa sembla sempre que entrega una mica més del que es proclama a la fitxa tècnica. Tenint en compte que la Interceptor pot ser per a molts la primera moto de mitjana o gran cilindrada (segons es miri), i que molts d'altres segur que vindran dels models monocilíndrics de Royal Enfield, la potència sens dubte no decebrà en absolut.

Al ritme que va aquesta moto, sempre trobem una bona resposta per avançar o per sortir d'un revolt. I tot acompanyat per un so del motor que incrementa el nostre plaer de conducció. L'únic punt que potser es pot criticar d'aquest model és la frenada del darrere. La davantera, signada per ByBre (By Brembo) és dosificable i frena bé per a una moto de la filosofia tranquil·la de la Interceptor. Però la frenada del darrere és força justa. Els que facin servir molt el pedal del fre, tant en frenades suaus com en les frenades més fortes per equilibrar una mica la moto, ho notaran. Al davant porta un disc de 320 mm i al darrere un disc de 240 mm, òbviament amb frenada ABS.

Una moto per a tots els públics

La Interceptor 650, tot i ser una moto sense pretensions, és una moto apta per a un gran ventall de perfils. Aquesta és una moto que, per les seves característiques, pot ser una gran acompanyant per a una gran varietat de motoristes. En primer lloc tenim els nouvinguts que tot just s’acaben de treure's el carnet: hi trobaran una moto escola perfecta, gràcies a la seva facilitat de conducció. Tot és fàcil de fer, i això els donarà molta confiança.

Però aquesta Interceptor 650 també és una gran opció per als que tornen al món de la moto, després d’estar-ne un temps allunyats, o per als que vulguin una moto de diari per moure’s per la ciutat. Les seves mides compactes, la maniobrabilitat i la facilitat de conducció la fan també molt apta per a l’àmbit urbà. I per als que, a més, busquin un look o una conducció més esportiva, hi ha la Continental GT, germana de la Interceptor. Aquest model es caracteritza, entre altres coses, per una posició més esportiva, gràcies als seus estreps endarrerits i a un manillar i seient específics.