Renault Twizy: cotxe, moto o tot el contrari
Els veïns que no em coneixen deuen pensar que sóc un narcotraficant. Cada setmana hi ha dos o tres vehicles diferents al garatge de casa. I és que des de fa més de vint-i-cinc anys tinc l'oportunitat de provar tota mena de cotxes i motos per raons professionals. Però el que m'ha passat amb el Twizy, l'aposta de Renault pel vehicle urbà elèctric, ha estat únic.
Els senyors de la marca del rombe m'haurien de pagar per la feina que m'ha tocat fer. No sé si és per la singularitat del cotxe, pel fet que les portes no tinguin vidres o per la proximitat que desprèn, però mai havia hagut de respondre tantes preguntes: què és això?, quant val?, quants quilòmetres pot fer?, quin carnet cal per portar-lo? Aturar-se en un semàfor s'ha convertit en un malson per l'atabalament d'haver de contestar a tants interrogatoris. Aquest vehicle fabricat a Valladolid està a mig camí entre un cotxe i una moto. Però a l'hora de valorar-lo no el podem tenir en compte ni com una cosa ni com l'altra. El Twizy és un vehicle diferent, singular. Si el jutgem com una moto fracassarem, perquè exigeix un espai superior per aparcar-lo. I si l'analitzem com un automòbil tampoc en sortirem satisfets, perquè les seves prestacions són justetes. És diferent. I per catalogar-lo adequadament, així és com l'hem d'entendre.
Tot i que és petitet, que gairebé sembla una joguina, l'espectacularitat del disseny contrasta amb la sobrietat del seu comportament. No fa gens de soroll. Tant és així que, de vegades, cal posar en marxa l'avisador acústic per advertir de la presència del cotxet quan passem per zones molt plenes de vianants o ciclistes. A dins, tot i que els acabats són sobris, la comoditat és notable, fins i tot per a dues persones, l'una asseguda al davant de l'altra, com en una moto.
Aquest Renault es mou amb agilitat per les zones urbanes, especialment quan hem assimilat que no anem amb una moto i que les rodes surten una mica de tota l'estructura. Potser el menys satisfactori és el tacte dels frens i el comportament de la suspensió, que, d'entrada, no transmet gaire confiança, tot i que fan el fet. El principal problema ve quan ens aventurem a fora de la ciutat. El Twizy no passa de 80 quilòmetres per hora. Això, i l'estructura poc envoltant que proporciona, transmet una certa sensació de vulnerabilitat a l'hora de circular per autovies, i de risc si som prou agosarats com per entrar en una autopista. Però no és aquest l'àmbit per al qual ha estat concebut i, per tant, no hem d'esperar gran cosa més enllà dels carrers i places de la ciutat. Ens equivocaríem si no.
La pròpia autonomia del vehicle ens condiciona aquestes experiències extraurbanes. Segons el fabricant, 80 quilòmetres. En la nostra prova, molts menys. Això sí, en condicions extremes d'utilització: màxima velocitat dins de la legalitat, llums encesos i màxima càrrega a dins. Per recuperar l'energia consumida, amb una senzilla recàrrega de més de tres hores endollat a la corrent n'hi haurà prou. Aquest Renault és per anar per la ciutat. I si la ciutat és petita, encara millor. Hem de saber que si plou pot ser que ens mullem; que si bufa vent, l'aerodinàmica i l'estabilitat es veuen afectades; que per aparcar-lo ens caldrà el doble d'espai d'una moto, o la meitat d'un cotxe, segons com ho vulguem llegir, i que si ens avança un camió, patirem.
Però és barat, diferent, ecològic i fa el seu paper si entenem perfectament quin és. I també hem de saber que haurem de contestar a moltes preguntes a tot arreu on anem amb aquest vehicle. El Twizy està bé si a casa ja tenim un cotxe. O dos. I una moto.
FITXA TÈCNICA
PREU: Des de 5.409 euros fins a 5.972 euros
EMISSIONS: Zero
MOTOR: 3CG Elèctric
POTÈNCIA: 13 kW / 17 CV
CANVI: Automàtic, 1 velocitat
AUTONOMIA: 80 km
MIDES: 2.338 x 1.396 x 1.454 mm
PES: 474 kg
MALETER: 31 litres