Tot i que ja no són els cotxes de moda, els monovolums segueixen sent els cotxes més pràctics per a la majoria de compradors de tall familiar. Són cotxes amplis i diàfans, còmodes i pensats per oferir el màxim d’espai als seus ocupants. El Crossland no és un cotxe nou –provem l’actualització de mitja vida comercial o restyling, si ho preferiu–, sinó un vehicle a mig camí dels SUV i dels monovolums de tota la vida aparegut l’any 2017, quan Opel encara estava sota control de General Motors. Així doncs, cal pensar primer de tot que aquest és un model ja veterà amb més de cinc anys d’evolució i dissenyat i fabricat sobre una plataforma ja desfasada d’un grup automobilístic al qual ja no pertany. ¿Això vol dir que el Crossland és un cotxe dolent o descatalogat? No, en absolut, però sí que condiciona alguns elements que aniré intentant explicar al llarg del reportatge.

L’Opel Crossland –abans s’anomenava Crossland X, però ha perdut la lletra X del seu nom i passa a anomenar-se Crossland a seques– ha buscat una actualització bàsicament estètica sobre un model ja conegut. Introdueix una nova línia estètica de tall més esportiu anomenada GS Line, que permetrà aportar una dosi extra d’esportivitat al SUV alemany, i també millora la versió més exclusiva, anomenada Crossland Ultimate (la de la nostra unitat de prova), que té un preu base de 26.850 euros i un equipament de luxe, que inclou seients ergonòmics AGR amb entapissats d'Alcántara de color negre, climatitzador bizona i vidres tintats a les places posteriors. Sí, estèticament el Crossland no suposa cap gran revolució, però té una fórmula senzilla, discreta i funcional que esdevé efectiva, sota criteris racionalistes que supediten el disseny pur en favor de les necessitats reals d’espai i habitabilitat del seu interior.

Però la novetat que crida més l'atenció del nou Crossland és el seu nou frontal, que segueix la línia de disseny iniciada ja pel seu germà de gamma Opel Mokka que també hem pogut provar i els últims prototips de la marca, amb una gran calandra frontal enfosquida flanquejada de detalls cromàtics que l’envolten. En la part posterior destaquen els nous grups òptics led enfosquits i la porta del maleter de color negre, així com llandes de 16 i 17 polzades que estrenen nous dissenys. La nostra unitat de prova fa servir unes llandes ennegrides de 17 polzades i neumàtics de mides 215/50 a les quatre rodes.

Pel que fa als interiors, aquest restyling del Crossland també inclou uns nous seients ergonòmics AGR i la possibilitat de desplaçar i reclinar individualment les places posteriors, cosa que permet que en el millor dels casos el maleter del Crossland arribi als 1.255 litres de capacitat. Això sí, amb els seients posteriors col·locats en una posició avançada, però no abatuts, el maleter es conforma amb 410 litres de capacitat, que segueix sent una xifra excel·lent.

Els seients davanters i posteriors destaquen per la seva comoditat –el segell AGR així ho acredita–, i ofereixen una posició elevada a conductor i passatgers. Si hi afegim els grans vidres de les portes i del parabrisa, fet que aporta més llum, la sensació d'espai augmenta. Val a dir que el sostre solar opcional que feia servir la nostra unitat de prova incrementava encara més la lluminositat. Pel que fa a l’espai pur dels seients posteriors, convé destacar que el Crossland es posiciona com un dels més amples del segment amb 133 centímetres, per bé que tres adults o un adult i dues cadiretes infantils homologades als costats viatjarien amb incomoditat.

L'execució dels interiors i els seus materials és més que notable, i hi predominen el cuir, la pell i l’Alcántara de seients i entapissats. En tot el conjunt d’aquest acabat Ultimate, topall de la gamma, no hi ha res que no estigui ben pensat i apamat, però potser sí que sobta el contrast dels materials de la consola i els seients en comparació amb els plàstics durs dels panells de les portes, que no queden a l’alçada de la resta del vehicle. Sigui com sigui, també cal destacar el bon treball d’aïllament acústic del motor i d’altres sons de la mateixa trepitjada del cotxe.

On aquest Crossland amb equipament Ultimate no pot dissimular la seva edat és en la càrrega tecnològica i d’infoentreniment, força per sota dels nous models del grup Stellantis. Per exemple, aquest model encara fa servir quadres d’instruments amb rellotges analògics, fre de mà amb accionament físic i no per botó o una palanca de canvi amb recorregut i disposició tradicionals. Insisteixo, això no és necessàriament dolent, i a nivell personal (és una opinió pròpia) ho prefereixo a l’excés de digitalització, així com a l'eliminació de botons per gestionar elements clau com el volum de la ràdio o el control del climatitzador, que ens obliguen a haver de desviar els ulls de l’asfalt durant alguns segons. Així doncs, en aquest sentit no hi trobo cap gran pega, per bé que els aficionats als elements més tecnològics sí que trobaran que els gràfics del navegador, la velocitat del processador i la qualitat dels gràfics no és la que ofereixen els models més nous d’altres marques del mateix grup Stellantis, com ara Peugeot, Jeep o DS, per exemple.

Tampoc us penseu, però, que aquest Crossland és un cotxe provinent del neolític o de l'edat dels metalls. De fet, aquesta versió Ultimate incorpora elements de seguretat i tecnològics molt interessants, com ara el lector de senyals i límits de velocitat, ajudes a l’aparcament, càmera amb visió zenital i avisador de canvi involuntari de carril, entre altres elements actuals, i esdevé plenament vigent en aquest sentit.

Una mecànica eficient

Mecànicament, el Crossland manté una gamma de motors que inclouen mecàniques gasolina i dièsel amb potències compreses entre els 110 i els 130 CV, sempre associades a un esquema de tracció davantera i canvis manuals o automàtics de sis relacions. La seva plataforma, ja un pèl antiquada i desenvolupada sota control de General Motors, no admet cap mena d’electrificació o hibridació i, per tant, cap versió pot acollir-se a les etiquetes ambientals Eco o Zero de la DGT.

La nostra unitat de prova feia servir el motor gasolina 1.2 turbo de quatre cilindres que entrega 130 CV i 230 Nm de parell, associat a un canvi automàtic de sis relacions amb convertidor de parell, una potència adequada (ni massa potent ni tampoc curta) per moure els 1.366 quilos en buit d’aquest vehicle. I és que aquest és un cotxe tranquil, pensat per moure amb calma tota la família, els gossos o la bicicleta sense gaire pressa. Qui busqui un vehicle amb certa pretensió dinàmica, cal que busqui altres opcions al mercat, però si voleu anar del punt A al punt B amb comoditat i sense cap gran pretensió dinàmica, aquest Crossland és capaç de complir a la perfecció.

Un dels avantatges de ser un cotxe tranquil i que no corre massa –o més ben dit, que no corre més del que cal– és que sovint un s’acaba integrant a la forma de ser del vehicle i no deixa anar massa sabata sobre l’accelerador. En aquest sentit, sí que és possible acostar els consums reals als 6,2 l/100 km que homologa la seva fitxa tècnica: en recorreguts d’autopista i autovia, a velocitats d‘uns 100-120 km/h vaig obtenir consums reals d’una mica més de 6,5 litres, i en recorreguts urbans s’enfila fins als 8 o 8,5 litres. Xifres, per tant, sostingudes i raonables, un aspecte molt important en aquests mesos de màxims històrics dels preus dels carburants.

Un cop en marxa és fàcil detectar que el Crossland se sent realment bé circulant per carreteres ràpides i autopistes a velocitats constants. La seva direcció desmultiplicada, el tarat suau de les suspensions i la gestió del canvi automàtic així ho anuncien, com també la tasca d’aïllament acústic del seu interior. Ara bé, aquesta disposició canvia una mica si passem a carreteres de muntanya i revolts tancats, on el Crossland presenta més inèrcies i fins i tot barqueja una mica en alguns canvis de pes, acceleracions i frenades. Per acabar, també cal esmentar que dins de les grans ciutats el Crossland també pateix una mica a l’hora d’engranar marxes curtes (sortida de semàfors, retencions) amb una lleu sotragada, i que pateix algun buit de força si engranem una marxa llarga en mode seqüencial per un carrer de 50 km/h o per les rondes de Barcelona, per exemple. Una característica molt habitual en els motors turbo de petita cilindrada que la gestió del maridatge amb aquest canvi automàtic de convertidor de parell no pot dissimular. Un últim punt a millorar en aquesta conducció urbana és que el motor, molt suau i molt dolç en el seu funcionament per carretera, emet certa vibració dins de l’habitacle.

El nou Opel Crossland ja està disponible al mercat a un preu base de 22.310 euros, mentre que la versió GS Line arrenca en els 24.470 euros, descomptes i campanyes promocionals a part. La versió més exclusiva que fem servir en la nostra unitat de prova, anomenada Crossland Ultimate, té un preu base de 30.102 euros en la versió gasolina i de 30.250 en la dièsel. En el cas de la nostra unitat de prova, la factura final encara s’eleva fins als 33.100 euros després de sumar-hi extres com ara el sostre solar (701 euros), el paquet estètic d’embellidors negres a la carrosseria (150 euros), la bonica pintura vermella metal·litzada (572 euros), el sistema de so de set altaveus (416 euros), el paquet hivern amb calefacció per als seients i el volant (405 euros) o el carregador sense fils per als telèfons mòbils (130 euros). Entre tot aquest equipament, però, trobo a faltar un element molt important: aquesta unitat de prova amb un preu de 33.100 euros no disposava de roda de recanvi, tot i tenir l’espai sota el pis del maleter. Ja sé que els cotxes d’ara porten paquets i esprais per resoldre una punxada i arribar al taller, però personalment em sento més segur sabent que tinc una roda de recanvi sota el maleter en cas de punxada, sobretot quan parlem d’un totcamí que en principi ha de poder fer petites incursions o escapades fora de l’asfalt.

Conclusió

L’Opel Crossland Ultimate és un cotxe honest, eficaç, pràctic i amb una molt bona habitabilitat dintre del seu segment, ara també amb novetats estètiques i tecnològiques interessants i un bon sistema de seguretat. Un producte seriós i de qualitat que pot encaixar en un públic de caràcter urbà que necessita espai en els seus desplaçaments setmanals per carreteres i autopistes.