A ningú se li escapa: estem vivint un moment de canvi en el sector automobilístic, i la tendència en matèria de mobilitat sembla destinada a passar irremeiablement per l’electrificació. Un fet que es presenta en les seves formes més diverses, ja que alguns fabricants opten per desenvolupar vehicles 100% elèctrics, d'altres aposten pels híbrids o els híbrids endollables i, fins i tot, mentre no arriben aquestes tecnologies, d'altres complementen els seus motors 'de tota la vida' amb sistemes de microhibridació que ajuden a reduir lleugerament els consums i les emissions.

I en aquest panorama 'electritzant', on sembla que els motors de combustió han sigut condemnats a l’extinció, alguns fabricants es resisteixen parcialment a abandonar la fórmula que tants èxits els ha aportat al llarg de la història. El cas d’aquesta prova és un dels més paradigmàtics, especialment si tenim en compte que Mazda no només no disposa encara de cap model 100% elèctric al seu catàleg –està previst per a l’any 2020–, sinó que continua apostant fermament pel refinament de les tecnologies clàssiques de propulsió. I quan diem "clàssiques" ho diem en sentit gairebé literal, perquè un dels elements que caracteritzen els seus models de gasolina és que incorporen uns motors que no han passat ni per la moda del famós 'downsizing' ni per la moda del turbo.

Sí, propulsors atmosfèrics amb cilindrades de dos litres i potències força reduïdes pel que estem acostumats últimament. Però d’aquest aspecte ja en parlarem més endavant, perquè abans toca presentar el model que ens ocupa: es tracta del nou Mazda 3, un dels models més esperats de la marca japonesa que arriba amb un disseny totalment innovador i una qualitat per sobre de la mitjana del segment per posar les coses complicades a models tan consolidats com el mateix Volkswagen Golf.

ESTÈTICA EXTERIOR

Mazda porta anys desenvolupant la línia de disseny KODO, i he de reconèixer que tenia moltes esperances dipositades en el nou Mazda 3 abans de la seva presentació oficial. Quan vaig veure les primeres fotografies vaig quedar impressionat: un frontal espectacular, una part posterior molt treballada i una part lateral molt estilitzada... però un pilar C que no acabava d’entendre. La forma que ressegueix la porta no s’adapta a la que ressegueix la finestra posterior, i, en un mercat –el dels compactes– en què sovint les formes clàssiques són les que més triomfen, veia el Mazda 3 com un model massa arriscat en aquest sentit. Però els dissenyadors de la marca d’Hiroshima no fan les coses sense cap motiu, i el que en un primer moment em provocava certes reticències amb el pas del temps em va anar convencent, fins que vaig veure el Mazda 3 en persona per primer cop.

Per davant ens trobem amb l'enèsima evolució del llenguatge de disseny de la marca, que ara és més minimalista que mai: una calandra frontal enorme que sobresurt del para-xocs i es posiciona com la gran protagonista del frontal, flanquejada per dos fars –amb tecnologia led en la versió més equipada– molt fins i allargats, que tenen una signatura lumínica circular que es troba tallada per la seva part superior i que fan que la cara del nou Mazda 3 sembli enfadada. A més, el para-xocs no disposa de cap entrada d’aire lateral ni de fars antiboira, de manera que el frontal és el millor exemple de la victòria del minimalisme i el disseny cuidat i polit.

La part posterior també és una de les grans protagonistes del nou compacte japonès. En primer lloc perquè les seves formes són molt arrodonides, i en segon lloc perquè les llums posteriors –que també tenen òptiques circulars tallades per la part superior– disposen de tecnologia led i presenten conjunts de quatre díodes per a intermitents i llums de marxa enrere molt atractius visualment.

A més, a la part superior del vidre hi trobem un estilitzat aleró molt ben integrat, la part inferior del para-xocs està pintada de color negre brillant i les dues sortides d’escapament són (oh, miracle!) totalment reals.

Però arribem a la part més important, el lateral. En primer lloc, cal destacar les boniques llandes de 18 polzades en color antracita, que es combinen a la perfecció amb el color Soul Red Crystal. Tota la part lateral evita la presència de línies de tensió molt marcades, i fins i tot els passos de roda es dissimulen notablement i s’integren amb la resta de la carrosseria. Però l’element que més personalitat atorga al nou Mazda 3 és, sens dubte, la seva cintura.

La línia de les finestres laterals no només és molt elevada, sinó que es va encongint conforme ens acostem a la part posterior, i s’acaba abans que la porta. Com ja comentava abans, aquest element era l’únic que no m’acabava de convèncer en un primer moment, però tan sols mirant-lo uns quants cops m’ha acabat agradant i molt. Potser hi ha qui no li agradi mai, però aquí hi ha el perill de fer apostes arriscades, i aquest mèrit se li ha de reconèixer a Mazda.

ESTÈTICA INTERIOR

Si heu llegit fins aquí potser és que us interessa el model, o potser esteu esperant a veure com me’n surto d’haver dit que el nou Mazda 3 pot competir de tu a tu amb el rei de la categoria, el Volkswagen Golf. Doncs bé, en primer lloc haig de dir que els plantejaments que segueixen tots dos models són ben diferents: Mazda aposta pel minimalisme, la senzillesa, la bellesa i la qualitat, mentre que Volkswagen aposta pel funcionalisme, la practicitat, l’efectivitat i la qualitat. I com heu pogut comprovar, la paraula 'qualitat' es repeteix en tots dos casos.

Efectivament, el nou Mazda 3 té un interior que destaca especialment pels materials que fa servir, que tenen una presència visual magnífica i un tacte molt ben aconseguit. La instrumentació combina els elements més clàssics (esferes analògiques per la temperatura de l’aigua, el nivell de la gasolina i el tacòmetre) amb els digitals (l’esfera central és una pantalla que ofereix informació de la velocitat, l’estat del cotxe o projecta un velocímetre a d’estil analògic). A més, el Head-Up Display informa sobre paràmetres de velocitat, senyals, assistents de conducció o indicacions del navegador, i, a diferència d’altres models, es pot veure sense problemes fins i tot si conduïm amb ulleres polaritzades.

Les sortides d’aire que flanquegen el volant aporten una sensació de lloc de conducció acollidor, el tacte del volant és realment bo (i no té la part posterior aplatada, de manera que resulta més fàcil realitzar maniobres) i el quadre de comandaments és d’estil molt minimalista: més enllà dels (pocs) botons de la climatització, la gran protagonista és la pantalla central de 8,8 polzades, que estrena un nou software i incorpora el navegador en 3D o la connectivitat amb Android Auto i Apple CarPlay, entre altres funcions.

La consola central disposa d’una versió millorada de l’HMI Commander, amb una ruleta central que serveix per navegar per tots els menús de la pantalla i que té un funcionament molt intuïtiu. Però no tot són elogis per a aquesta part del cotxe, i és que Mazda continua fent servir el famós acabat Piano Black tant a la consola central com als tiradors de les portes, i, malgrat que resulti atractiu visualment, acumula massa brutícia i ressalta en excés les ditades.

En qualsevol cas, la posició de conducció s’aconsegueix ràpidament gràcies a uns seients confortables que poden disposar de calefacció, mentre que resulta fàcil i còmode entrar i sortir de les places laterals, que ofereixen un bon espai per a les cames i el cap. La plaça central és, com és normal, més incòmoda, però compleix amb nota si es compara amb la majoria de la seva competència. El punt on més penalitza el Mazda 3 a la part posterior és en el de la visibilitat lateral i posterior, ja que les finestres són molt petites (poc més d’un pam de superfície de vidre) i comencen molt amunt, de manera que pot transmetre certa sensació d’angoixa. És el millor exemple que per lluir s’ha de patir.

Finalment el seu maleter, amb una capacitat de 358 litres, està lleugerament per sota de la mitjana del segment, que se situa en uns 380 litres. Les seves formes són molt regulars i aprofitables, però la boca de càrrega està força elevada i no destaca per la seva amplitud.

MOTOR

Actualment la gamma de motors del Mazda 3 només disposa de dues opcions: un dièsel Skyactiv-D d’1.8 litres i 116 CV de potència i un gasolina Skyactiv-G de 2.0 litres i 122 CV. El propulsor de la nostra unitat de proves és aquest últim, que, com abans destacàvem, es resisteix a la tendència de la resta de fabricants i no disposa de turbo. Per aconseguir que els consums reals siguin al més semblants possibles als de la resta de marques, Mazda aposta per augmentar la relació de compressió dels seus motors i, en el cas del Mazda 3, per la desconnexió selectiva de cilindres i per una tecnologia d’hibridació lleugera.

El bloc de dos litres, 122 CV i 213 Nm de parell redueix els seus consums desactivant dos cilindres quan les necessitats d’acceleració no són molt elevades –circular en una marxa elevada i només amb dos cilindres fa que es deixin notar a l’habitacle algunes lleugeres vibracions– i disposa d’un generador que recupera energia de les frenades per alimentar una bateria de 24 V. Aquesta bateria ajuda el motor a l’inici de les acceleracions i permet que el sistema 'start-stop' entri en funcionament abans de l’habitual. Tot plegat té com a resultat un motor autèntic i molt noble, que no té una gran potència però que tampoc ho pretén, i amb un so que resulta força atractiu.

Si bé la potència màxima s’entrega a les 6.000 revolucions i el parell màxim a les 4.000, la seva empenta no és especialment destacable (0-100 km/h en 10,4 segons) però els consums reals no varien gaire dels anunciats per la marca; Mazda homologa una despesa de 6,3 litres per cada 100 km, i durant la prova el registre va baixar lleugerament dels 7. Amb tot, val a dir que aquests registres corresponen a la unitat amb canvi manual de sis velocitats, per bé que existeix un canvi automàtic amb el mateix nombre de relacions i que augmenta el consum oficial fins als 6,7 litres.

DINAMISME

Al motor Skyactiv-G no li cal una potència gaire elevada per fer somriure el seu conductor. De fet, en la seva puresa trobem el seu gran èxit, ja que amb un so molt addictiu i l’empenta progressiva típica d’un atmosfèric –que t’obliga a revolucionar el cotxe per aconseguir treure’n la màxima potència– n'hi ha prou per poder afrontar un tram revirat i gaudir de la conducció.

Un altre element característic de la connexió que es produeix entre cotxe i conductor (que la marca treballa especialment i denomina Jinba-ittai) és el tacte de la caixa de canvis. És cert que existeix una caixa automàtica de sis velocitats, però probablement la més recomanable per experimentar la sensació de conduir sigui la manual, també amb sis relacions. El seu tacte és més aviat dur i els seus recorreguts molt curts, de manera que permet jugar amb el canvi de manera molt fàcil i efectiva. Alhora, la suspensió del Mazda 3 és ferma i lleugerament esportiva, però en cap moment resulta dura o incòmoda.

La connexió entre cotxe i conductor també es percep en el fet que el compacte japonès no disposa de modes de conducció o de programes que modifiquin la resposta de l’accelerador, la suspensió o la direcció. Mazda vol que el conductor i el cotxe siguin un sol element, connectat entre si amb les mínimes interferències possibles.

Tot plegat s’ha pogut aconseguir gràcies a una posada a punt fantàstica del xassís i al sistema G-Vectoring, que compensa els moviments de la carrosseria als revolts i fa que el Mazda 3 es mostri molt apamat en tota circumstància. Sens dubte, un cotxe que demana a crits l’arribada d’un motor més potent, que arribarà després de l’estiu en forma de motor de gasolina Skyactiv-X, amb 180 CV i encès per compressió, com si d’un motor dièsel es tractés.

En qualsevol cas, el Mazda 3 no és un model únicament vàlid per conduir per trams revirats, sinó que mostra una gran experiència en la resta de vies. A la ciutat es condueix sense cap tipus de problema, i l’únic hàndicap que acusa –el de la visibilitat posterior i lateral– queda resolt gràcies al conjunt de càmeres i sensors d’aparcament. I per carretera i autopista es mostra molt confortable, amb una direcció molt directa –a vegades massa i tot pel que estem acostumats– i un confort de marxa envejable. De fet, si practiquem una conducció animada al volant del nou model japonès i després entrem a l’autopista per conduir de manera relaxada, ens sorprendrà que en tots dos casos el model que conduïm sigui el mateix.

Conclusió

Mazda és una d’aquelles marques que aposten per fer les coses a la seva manera i no seguir les modes que semblen arrossegar la resta de fabricants. Aquesta decisió, molt arriscada, només pot resultar exitosa si el producte final és una alternativa interessant... i en aquest cas ho és i molt. El disseny resulta espectacular, el seu interior barreja el minimalisme amb una elevada qualitat i el seu comportament està fora de tot dubte, oferint una elevada eficiència amb un dels millors tactes de conducció del mercat.