Quan vam provar el Kia Sportage ara fa un parell d’anys ja vam vaticinar que el totcamí coreà es convertiria en tot un èxit de vendes, i la vam encertar del tot. L’any passat Kia va matricular més de 16.700 unitats de l’Sportage al mercat espanyol i més de 120.000 unitats a tot el continent europeu, convertint-se de llarg en el cotxe estrella de la marca al Vell Continent.

En aquella prova ja vam detectar un parell de detalls que Kia ha sabut corregir i millorar en aquesta actualització del seu model estrella. D’una banda pensàvem que el motor dièsel 1.7 CRDi no acabava de fer justícia al totcamí coreà, i aquesta nova versió microhíbrida suposa un gran avenç en aquest aspecte. D'una altra, consideràvem que a l’Sportge li faltava més aptitud ‘off-road’, un altre capítol que Kia ha superat de manera brillant.

Més net i eficient

Com que Kia sap que l’Sportage és el seu vehicle estrella, per això han realitzat una curiosa proposta per al mercat del Vell Continent: mantenir els motors dièsel que tan bé li han funcionat a la marca els últims anys maridats amb un sistema ‘mild hybrid’ de 48 V per aconseguir el que ells mateixos anomenen “el dièsel més net mai fabricat”.

Els cotxes ‘mild hybrid’, microhíbrids o semihíbrids, no utilitzen un motor elèctric, sinó que recorren a un generador, alternador o motor d’arrencada de 48 V que alimenta el circuit dels sistemes elèctrics del vehicle i permet alliberar potència i tasques al motor principal del cotxe, que així obté més bones xifres de consum i d'emissions.

En el cas de la nostra unitat de prova, Kia marida el propulsor dièsel de quatre cilindres 2.0 CRDi i el nou sistema de propulsió amb l’alternador-generador de 48 V, que el converteix en un cotxe semihíbrid, amb un sistema de tracció integral a les quatre rodes i canvi automàtic amb convertidor de parell de vuit relacions.

Amb tota aquesta disposició mecànica, el nou Sportage Mild Hybrid (i gràcies al sistema AdBlue) promet unes emissions de tan sols 149 g/km, i passa així la restrictiva normativa mediambiental Euro6.

Atractiu i resolutiu

Equipat amb tots els extres estètics propis de les versions GTLine (seients esportius, sostre solar panoràmic, entapissats de cuir i pells amb fil vermell, seients i volant esportiu amb calefacció i refrigeració, embellidors del para-xocs, doble sortida de les cues d’escapament, taloneres específiques, difusor posterior, llums led...), val la pena destacar que és un cotxe que entra fàcilment pels ulls.

El disseny de l’Sportage no és nou, però continua lluint atractiu i actual dos anys i mig després del seu llançament, i personalment em sembla un dels totcamins més atractius del segment. Aquesta actualització mecànica també ha anat acompanyada d’unes noves llandes de 19 polzades i nous detalls cromats a la carrosseria que fan que el cotxe es vegi encara més esportiu i atractiu.

Els interiors del model no varien gaire i mantenen la fisonomia dels models més bàsics, però el salt endavant en qualitat dels materials és molt notable, i els ajustos electrònics dels seients i la disposició ergonòmica dels comandaments fan que la vida a l’interior de l’Sportage sigui molt agradable.

El fet d’haver de disposar d’una bateria a la part posterior del cotxe limita una mica la capacitat del maleter, que malgrat tot continua oferint 450 litres de capacitat, una xifra més que suficient per a un ús familiar quotidià.

Un cop en marxa, aquest Sportage semihíbrid ens convenç gràcies a una conducció tranquil·la i relaxada (tot i tenir 185 CV i 400 Nm de parell accelera de 0 a 100 en 9,5 segons), i només si seleccionem el mode de conducció esportiu l’Sportage ofereix tot el seu potencial, malgrat que de manera lineal i no gaire contundent.

I és que el comprador d’aquesta mena de cotxe busca bones reaccions i certa potència amb consums ajustats, i aquesta és la carta que Kia ha volgut jugar amb el nou Sportage, que estrena també algunes millores en la direcció i suspensió per fer que el cotxe sigui més ferm i apamat a l’hora de circular.

L’Sportage és un cotxe fàcil de fer anar, amb una relació entre confort i prestacions prou equilibrada i que, a diferència dels híbrids convencionals, no mostra una retenció o frenada excessiva quan deixem anar l’accelerador per carregar les bateries de liti, cosa que permet que puguem jugar una mica amb les inèrcies del vehicle.

Sense ser un totcamí de tall esportiu, aquest Sportage microhíbrid o semihíbrid és una mica més àgil que la mitjana del segment si seleccionem el mode de conducció esportiu, i la seva direcció es nota més precisa, i fins i tot podem arribar a oblidar que estem conduint un totcamí a l’hora de circular per carreteres revirades. Ara bé, no li demanem sensacions pures o esportives: ni les ofereix ni el plantejament general del cotxe vol ser dinàmic o esportiu, més enllà del seu paquet estètic.

La nostra versió disposava de sistema de tracció integral amb bloqueig 4WD Lock, que permet que les quatre rodes treballin de manera sincronitzada en condicions meteorològiques adverses i situacions de poca adherència i tracció. També té un mode de control de descens que manté la velocitat i la tracció del cotxe a l’hora de circular per pistes amb desnivell.

Tot i que els neumàtics de perfil baix i les llandes de 19 polzades no són les aliades ideals fora de l’asfalt, aquesta versió de l’Sportage sí que permet endinsar-nos per pistes amb desnivell i pitjor estat de conservació amb confiança que en un moment donat el cotxe serà capaç de superar pràcticament tots els obstacles que trobi en una pista normal.

Tampoc és un totterreny pur, i no és el cotxe ideal per fer trial o apuntar-se al Dakar, però és més que suficient per donar resposta a les necessitats familiars o de lleure dels conductors.

Encara hi ha més coses: aquesta unitat disposava d'un gran arsenal tecnològic en matèria de seguretat que inclou un sistema de manteniment en el carril, reconeixement automàtic de senyals i control de velocitat adaptatiu, entre altres ajudes que el converteixen en un cotxe realment segur.

Però és el nou rei del segment?

Però el nou Sportage no és un cotxe perfecte. D’entrada aquest cotxe encara recorre al nou sistema AdBlue que actua sobre el catalitzador per permetre que els fums del cotxe (sobretot el temut NOx) siguin menys incisius, i aquest és un aspecte que tots els fabricants que recorren a aquest sistema per complir amb les noves normatives anticontaminació han de millorar. De fet la nostra unitat de prova ja necessitava reomplir el dipòsit d’urea tot i que el comptaquilòmetres només indicava una vida de poc més de 5.000 quilòmetres.

La fitxa tècnica d’aquest Sportage Mild Hybrid promet un consum mixt de només 5,7 litres però a l’hora de la veritat, i en condicions de circulació reals, vam obtenir una xifra de consum de 7,4 litres. Res fora del que hauria de ser normal per a un totcamí amb cert pes i motor de dos litres de cubicatge, però lluny del que promet Kia. A més, en cas de cicles de circulació urbans intensos o en carreteres revirades la xifra de consum es dispara fàcilment per sobre dels vuit litres, mentre que en autopista amb orografia favorable és possible homologar consums d’uns sis litres llargs.

Finalment, el nou Sportage Mild Hybrid és un cotxe sensiblement car. D’acord, va associat a un sistema de tracció integral amb bloqueig de diferencial i control de descens, i estèticament disposa del paquet GTLine que inclou un sostre solar panoràmic espectacular, seients de tall esportiu amb calefacció i refrigeració, volant de tall esportiu i fins i tot fil de color vermell, però el seu preu base és de 38.000 euros, i en el cas de la nostra unitat de prova, que incorporava el paquet Premium i pintura metal·litzada, la factura final s’elevava fins a 42.386 euros, i aquesta ja és una quantitat força important fins i tot en aquest segment de mercat.

Conclusió

El nou Sportage Mild Hybrid és un cotxe pensat per donar resposta a les necessitats i preferències dels conductors europeus que viuen en entorns urbans, però que no volen renunciar al dièsel per motius de quilometratge anual o necessitats específiques i amb una certa consciència mediambiental per optar per un cotxe amb un sistema semihíbrid que permetrà que circuli amb el seu vehicle dièsel per la majoria de carreteres i ciutats durant una bona pila d’anys.