Hyundai Kona N: l’eterna lluita entre la passió i la raó

SUV, SUV i més SUV. Sens dubte, la carrosseria estrella dels últims anys. Es poden comptar amb els dits de la mà les marques que no disposen de, com a mínim, un model d’aquest tipus a la seva gamma. I és que al mercat de l’automòbil els SUV hi són presents en totes les mides i formes possibles: urbans, compactes, familiars, cupè, esportius, híbrids, elèctrics, de cinc o set places... i un llarg etcètera.

Sí, és evident que avui també parlarem d’un SUV, però d’aquesta enorme llista que els pot categoritzar hem triat una opció poc habitual: la d’un SUV esportiu. I no un de qualsevol, sinó el que representa la porta d’entrada de Hyundai a aquest món tan prestacional i exclusiu com aparentment il·lògic. Així doncs, la pregunta és la següent: té sentit un model com el Hyundai Kona N, associat a un motor de gairebé 300 CV? En aquesta prova mirarem d’esbrinar-ho.

Disseny exterior

El Hyundai Kona és un cotxe que coneixem bé a l’Ara Motor. L’hem pogut provar en la seva versió de combustió, associat a un motor híbrid i fins i tot amb propulsió 100% elèctrica, i en tots els casos sempre ha destacat a nivell estètic per desmarcar-se de les tendències habituals del segment apostant per una personalitat molt marcada i un disseny que no deixa ningú indiferent.

Com era d’esperar, la versió N manté els trets característics de qualsevol Kona però emfatitzant-ne alguns detalls, principalment tots aquells centrats en millorar el caràcter esportiu del cotxe. Això queda palès a la seva vista frontal, que aposta per les característiques llums dividides en dos nivells i per unes entrades d’aire força agressives i prominents.

També crida l’atenció una motllura ubicada just per sobre del logotip de la marca que simula una triple entrada d’aire al més pur estil Audi, però que realment està completament carenada. I abans de passar a comentar el disseny lateral convé destacar que el seu para-xocs sobredimensionat llueix una línia de color vermell que, com veurem, té continuïtat als faldons laterals i al para-xocs posterior.

La vista de perfil destaca per lluir uns passos de roda pintats en el color de la carrosseria (en aquest cas anomenat Sonic Blue i exclusiu per a aquesta versió) i unes llandes de 19 polzades que deixen entreveure uns enormes discos de fre de 360 mm davant i 314 mm darrere amb pinces pintades de color vermell. Els marcs de les finestres i els retrovisors estan pintats de color negre, juntament amb un aleró posterior dividit en dues seccions que integra un llum de fre de forma triangular.

I, ja que parlem de la part posterior, aquí el protagonisme principal és per al para-xocs, o més concretament per a la motllura que simula la forma d’un difusor i per a una doble sortida d’escapament completament real i que presenta unes dimensions força generoses. Sens dubte, tota una raresa en els temps que corren i que augmenta notablement l’esperit esportiu del Hyundai Kona N d’aquesta prova.

Disseny interior

Només cal fer una ullada general a l’habitacle per adonar-se que no estem davant d’un Kona normal. Personalment trobo que aquest és un dels trets diferencials més importants del departament N de la marca coreana: saber diferenciar els models normals dels esportius. Sí, queda clar en tot moment que estem a un Kona, però els seients esportius amb insercions de cuir i Alcantara, els botons N al volant, les insercions específiques o les costures en color blau delaten que aquest model és molt més que un simple SUV.

Tant a nivell tecnològic com d’equipament aquest cotxe incorpora tots els elements que es poden imaginar, fins i tot al nivell de vehicles de segments superiors. Així, disposa de seients amb regulació elèctrica, calefactables i ventilats, volant calefactable, càrrega sense fils per al telèfon mòbil, connectivitat Android Auto i Apple CarPlay, sistema de so Krell, instrumentació digital amb menús específics N, pantalla central tàctil de 10,25 polzades o Head-Up Display, entre molts altres elements. I evidentment un enorme llistat d’assistents a la conducció, com no podia ser d’una altra manera.

En qualsevol cas, trobo que el millor atribut d’aquest cotxe és el tacte que tenen la majoria d’elements. És evident que trobem alguns plàstics durs repartits per l’habitacle, però el bon tacte que vull destacar és el de les lleves, el dels botons del volant, el de la palanca de canvis o fins i tot el dels pedals d’alumini.

Pel que fa a l’habitabilitat, les seves cotes no canvien gaire respecte les d’un Kona normal, tot i que els seients davanters són força més rígids i ofereixen una subjecció molt notable. A les places posteriors continua havent-hi prou espai per a dos ocupants (però un tercer passatger hi viatjarà força més just) i finalment el maleter té una capacitat de 361 litres, una xifra acceptable però que no passarà a la història com una de les més generoses de la seva categoria. Tenint en compte el públic potencial d'aquest vehicle, possiblement no sigui una dada gaire rellevant.

Motor

Sota el capó, Hyundai ha fet servir per al Kona N el mateix motor que vam tenir l’ocasió de gaudir a la prova del Hyundai i30 N. Es tracta d’un bloc gasolina de quatre cilindres turboalimentat que genera una potència de 280 CV entre les 5.500 i les 6.000 rpm i un parell motor màxim de 392 Nm entre les 2.100 i les 4.700 revolucions. Està associat a una caixa de canvis automàtica de doble embragatge i vuit velocitats que envia tota la força a l’eix davanter, per bé que un diferencial autoblocant amb gestió electrònica s’encarrega de distribuir el parell entre les dues rodes.

Aquestes xifres, sumades a un pes de 1.585 quilos, aconsegueixen que les seves prestacions siguin molt destacables: accelera de 0 a 100 km/h en tan sols 5,5 segons i registra una velocitat punta de 240 km/h. És epecialment rellevant la primera xifra, molt contundent i fins i tot sorprenent per a un vehicle que només disposa de tracció davantera.

A la bona gestió de la potència també hi contribueixen els diversos modes de conducció que equipa el Hyundai Kona N. A més dels habituals Normal, ECO i Sport, la marca coreana hi afegeix un programa anomenat N i un altre de personalitzable que ens permet modificar tots i cadascun dels paràmetres del vehicle mitjançant els botons del volant i uns menús específics situats a la pantalla central. Però, com que aquest vehicle no deixa de ser un SUV, Hyundai l’ha equipat amb uns modes de conducció específics per a neu, neu profunda, fang i sorra. No està pas malament per a un vehicle que només pot disposar de tracció davantera!

Dinamsme

El Hyundai Kona N té una funcionalitat compartida amb el seu germà i20 N (que també hem tingut l’ocasió de provar recentment) i que he de reconèixer que m’encanta: quan circulem en mode ECO, Normal o Sport i el lector de senyals llegeix la clàssica indicació de revolts perillosos, s’activa un avís al quadre d’instruments que ens suggereix la possibilitat d’activar el mode N. Sens dubte, un símptoma inequívoc que el fabricant coreà ha creat aquest cotxe per divertir-se al volant..., i el millor de tot és que ho ha aconseguit.

D’entrada he de reconèixer que em resulta sorprenent que Hyundai hagi aconseguit que el seu SUV esportiu sigui capaç d’emetre un so atractiu i encisador provinent del motor i l’escapament (especialment en el mode de conducció més radical). En un moment en què les restriccions arriben fins i tot al so dels motors –i si no que l'hi preguntin a Nissan amb el seu GT-R–, que un cotxe “generalista” pugui sonar tan bé és destacable. Però aquest cotxe no és només un so atractiu i un disseny esportiu.

I és que el seu motor es mostra contundent des de baixes revolucions, augmenta les prestacions progressivament i permet uns canvis de marxes molt ràpids gràcies al seu canvi automàtic. Un canvi que, per cert, en mode manual ens permet arribar al límit de revolucions sense canviar de marxa per defecte, una funcionalitat que n'augmenta la facilitat d’ús.

Ara que ja sabem que el motor estira amb contundència i que sona bé, queda pendent saber com es comporta el Kona N. I, sincerament, un cop a dins i posats en marxa mai no diríem que això és un SUV. D’entrada sobta la duresa de la seva suspensió adaptativa, força còmoda en el mode normal però que en els modes més esportius es transforma en una suspensió molt seca, que manté el cotxe enganxat a l’asfalt i transmet a l’habitacle totes les irregularitats de la carretera. Un cotxe incòmode per a alguns, autèntic i purista per a altres.

Pel que fa al comportament en trams revirats, resulta senzillament impressionant el nivell d’adherència que mostra el Hyundai Kona N. No només perquè els pneumàtics Pirelli P Zero han estat desenvolupats específicament per a aquest model, sinó perquè el diferencial treballa a la perfecció per aconseguir la tracció més forta possible a l’eix davanter. En qualsevol cas, penso que si aquest cotxe disposés de tracció total seria encara molt més contundent i espectacular.

Finalment, trobo que resulta interessant parlar d’un aspecte positiu i un de negatiu. El positiu és que la marca coreana ofereix la possibilitat d’augmentar la potència de 280 a 300 CV mitjançant un botó vermell situat al volant. Es tracta d’una funcionalitat anomenada NGS (N Grin Shift) que modifica la gestió de la caixa de canvis i el motor per aconseguir un extra de potència durant 20 segons.

El negatiu, però, és el consum. La marca homologa una despesa de 8,5 litres, però aquesta xifra només és possible circulant per carretera o autopista. De fet, durant la prova el consum es va situar en més de 10 litres, una xifra que tal vegada no sigui exagerada per la potència que té el cotxe però que resulta notablement superior a l’homologada pel fabricant.

Conclusió

Al principi d’aquesta prova ens preguntàvem si un model així tenia sentit. Doncs bé, no hi ha una única resposta correcta. Si ho analitzem des del punt de vista objectiu, la resposta és no. Un SUV és un cotxe eminentment pràctic i que normalment s’allunya de l’esportivitat, així que barrejar conceptes aparentment no té sentit. Però des del punt de vista passional és tot un encert. El Hyundai Kona N es mostra tan pràctic i polivalent com el Kona normal, però amb l’afegit d’oferir un comportament esportiu més propi d’un compacte esportiu que no pas d’un SUV. Tot plegat acompanyat d’un petarreig provinent de les cues d’escapament que fan que l’experiència sigui completa. Això sí, aquesta fusió de conceptes té un preu: 40.100 euros segons el configurador de la marca. Pot ser que sigui car, però amb la cada cop més present electrificació no tindrem gaires més oportunitats de comprar un SUV gasolina amb un motor tan potent..., així que és ara o mai.