Amb la massificació de les ciutats que s’està produint i el problema dels nivells de contaminació urbans -que restringirà l’entrada dels vehicles més contaminants a les grans ciutats com Barcelona-, molta gent es veu en la necessitat de renovar el seu antic cotxe poc eficient per models nous que puguin circular sense problemes en entorns urbans. Però al mateix temps, el context econòmic no permet que el pressupost per accedir a un nou vehicle sigui gaire elevat, de manera que els fabricants aprofiten el moment actual per vendre models que compleixin totes aquestes normatives amb preus competitius per afrontar la situació.

És evident que ens trobem en una situació de rebuig frontal al cotxe per part dels consistoris de les grans ciutats, de manera que els utilitaris més petits –pertanyents al segment A- fa anys que registren unes vendes molt destacables, un segment on domina amb mà de ferro el Fiat 500. Hyundai fa molts anys que està present en aquest segment, anteriorment amb el model Atos i actualment amb l’i10, que recentment ha rebut unes petites modificacions estètiques que el fan encara més interessant.

Estètica exterior

El “restyling” de la versió 2017 incorpora canvis estètics principalment als para-xocs, que s’adapten al llenguatge de disseny de la marca i el fan visualment més atractiu. Uns nous fars diürns de tipus LED amb forma circular presideixen el frontal, i la part posterior també incorpora els fars antiboira amb una forma circular de nou disseny.

També incorpora un nou disseny de llandes i es pot escollir en un total de nou colors, entre els quals es troba el que il·lustra l’article -anomenat Cashmere Brown- que té una tonalitat molt viva i vistosa sota la llum del sol.

La mida de l’i10 és un dels seus millors atributs, doncs amb només 3,66 metres de llarg i 1,66 metres d’ample conduir per la ciutat és fins i tot divertit, i a l’hora d’aparcar no ens trobarem amb cap dificultat per trobar una plaça on encabir-hi el cotxe.

Estètica interior

Pel que fa a l’interior i com sol ser habitual en aquests cotxes, l’espai està molt ben aprofitat i quatre adults poden viatjar amb espai suficient. D’acord, hi ha models més espaiosos al mercat, però mesuren més de 3,66 metres de llarg, que és on radica el mèrit de l’i10. El maleter té una capacitat de 252 litres ampliables fins a 1.046 litres si abatem els seients posteriors (en la famosa distribució 60:40), una xifra força competitiva en el segment.

A més, ofereix uns pràctics espais a les portes on encabir-hi ampolles de fins a un litre de capacitat, així com un gran espai pel mòbil o altres objectes a la part central del quadre de comandament amb una tapa per amagar-los, on també es troben situades les entrades USB i Auxiliar.

La qualitat dels plàstics no és especialment destacable, però es dissimula gràcies a la possibilitat de configurar el quadre de comandament i els seients en dues tonalitats, a escollir entre vermell i negre -la de les imatges-, blau i negre, taronja i negre i finalment, gris i negre.

La unitat que hem tingut l’oportunitat de provar correspon a l’acabat més equipat de tots –anomenat Style- i que incorpora una dotació de sèrie molt destacable, amb elements com el navegador amb pantalla tàctil, Bluetooth i Android Auto/Apple CarPlay, diversos sistemes d’ajuda a la conducció tals com el d’ajuda a l’arrencada en pendent, el d’alerta de canvi involuntari de carril, el de control de pressió dels pneumàtics o el d’alerta de col·lisió, el sensor d’aparcament posterior, la clau intel·ligent amb botó d’arrencada, el regulador i limitador de velocitat i, entre molts altres, el sostre panoràmic, element poc habitual en el segment i que destaca per ser còmode obert fins i tot circulant per autopista gràcies al bon aïllament de l’aire que ofereix.

Mecànica

El Hyundai i10 2017 continua oferint els mateixos propulsors que la versió anterior, de manera que l’oferta es composa d’un tricilíndric d’un litre de cilindrada que desenvolupa 66 cavalls (disponible només en la versió d’accés) i d’un motor d’1,2 litres i quatre cilindres que desenvolupa 87 cavalls i 121 Nm de parell. Aquest segon és el més habitual i també el més recomanable, doncs tot i no ser un motor que destaqui especialment per les seves prestacions, ofereix potència suficient en la majoria de situacions.

Per ciutat el motor resulta més que suficient, però el més sorprenent és el bon rendiment que ofereix per carretera i autopista, on circulant a 120km/h mostra més aviat un comportament de models més grans i no tant el d’un petit urbà. Evidentment no gaudirem de la mateixa acceleració ni podrem fer els avançaments amb la mateixa solvència que la que ens oferiria un motor turboalimentat, però el cert és que el rendiment del petit propulsor atmosfèric compleix amb nota.

Pel que fa als consums, no ofereix unes dades espectaculars però tampoc es distancia excessivament de les dades homologades. Així, el consum combinat entre ciutat i carretera és oficialment de 4,9 litres i durant la prova s’ha situat al voltant dels 6 litres cada 100 quilòmetres. No hem tingut l’oportunitat de provar el motor associat a la caixa de canvis opcional de quatre velocitats, però les dades oficials en aquest cas són dolentes per la potència que té: 5,9 litres.

Comportament dinàmic

L’i10 és un cotxe eminentment urbà, i en aquests entorns es mou amb molta solvència. La mida reduïda ajuda a maniobrar i juntament amb els grans retrovisors la visibilitat és molt bona. Habitualment els vehicles d’aquest tipus tenen dificultats a la que s’allunyen de la ciutat, fet que no succeeix en el petit coreà, doncs permet circular per autopista i carretera de manera que fa oblidar que es tracta d’un petit utilitari.

Com ja hem dit, l’entrega de potència no és espectacular però es poden mantenir creuers de 120 km/h sense problemes amb un consum d’uns cinc litres i una estabilitat especialment destacable, ja que es mostra molt segur en tot moment i amb una direcció que respon de manera més que correcta. No podem esperar un comportament dinàmic especialment bo en carreteres secundàries però tampoc és l’objectiu amb el que Hyundai ha dissenyat el cotxe ni l’objectiu que tindran els seus clients, de manera que es pot dir que en tots aquells entorns en els quals l’i10 es mourà principalment el comportament dinàmic és impecable.

És especialment destacable el fet que incorpori frens de disc a les quatre rodes, element ben poc habitual en aquest segment. Amb aquest equip de frens la frenada es mostra contundent i el tacte del pedal força agradable, en el que és un punt positiu pels enginyers de Hyundai, que aposten en aquest cas per la seguretat fins i tot en el vehicle més petit de la gamma que composa la marca.

Preus

La gamma i10 comença en 12.315 euros per la versió d’accés amb el motor 1.0 de 66 cavalls i arriba fins als 17.420 euros per la versió més equipada amb el motor més potent (87 cavalls) i amb canvi automàtic. La unitat de proves correspon a l’equipament més complet però amb canvi manual, amb un preu que ascendeix a 16.170 euros.

Com es pot veure els preus oficials no són especialment baixos, tot i que la dotació de sèrie de la unitat més equipada és més pròpia d’un compacte que no pas d’un utilitari de 3,66 metres de llarg.

Conclusió

Generalment els utilitaris més enfocats cap a entorns urbans són cotxes que compleixen a la ciutat però presenten problemes evidents en circular per carretera o autopista, però l’i10 demostra que hi ha excepcions, i ell n’és una. El model més petit de la gamma Hyundai demostra ser un cotxe polivalent i pràctic, ja que tot i mesurar només 3,66 metres de llarg té un espai força correcte i un disseny atractiu. Un però? El preu és elevat per un cotxe de segment A, però queda força ben compensat amb un equipament de sèrie molt complet.