Totes les grans companyies internacionals han passat durant la seva història per un o més moments difícils. L’empresa nord-americana Harley-Davidson no és una excepció: en més d’una ocasió ha vist molt amenaçada la seva continuïtat, però sempre ha sabut ressorgir i adaptar-se als nous temps. En els últims anys la marca nascuda a Milwaukee, a l’estat de Wisconsin, ha començat una renovació i en els pròxims mesos i anys encara veurem força canvis més.

L’arribada aquest any de Jochen Zeitz al capdavant de l’empresa encara farà més notable aquesta evolució. Zeitz va ser el causant del ressorgiment d’una marca com Puma, que fa uns anys estava pràcticament desapareguda, i ara l’han contractat per fer el mateix amb Harley-Davidson. Els clients de la marca s’han fet grans i els nous possibles compradors busquen motos que, encara que mantinguin l’estil propi de la marca, siguin més amables de conduir. I això és el que la marca nord-americana ha estat fent durant els últims anys. D'entrada, vol reduir a poc a poc la gamma de models disponibles, fins ara massa extensa. I, sobretot, vol suavitzar la conducció de tots els models per fer-los més atractius al nou públic.

Aquest nou camí que ha agafat el gegant nord-americà es veu clarament en el model que acabem de provar, la Harley-Davidson Sport Glide, un model que es va presentar l’any 2018 i que reflecteix clarament el tipus de moto que la marca vol oferir als seus nous clients. 

Sens dubte és el producte actual més polivalent de la marca. La Sport Glide ho té tot per agradar i convèncer. Qualsevol perfil d’usuari hi trobarà la companya perfecta. Aquest nou model s’emmarca dins la família Softail-Cruiser de la marca i permet als seus propietaris un ús molt ampli. Tant si busquen una moto per al dia a dia, per sortir de ruta amb els amics el cap de setmana o per fer un gran viatge, la Sport Glide, gràcies al fet que és una moto molt transformable, servirà per a tot. Que anem de viatge? Doncs el seu carenat frontal mini-Batwing, el seu còmode seient i les seves maletes permetran gaudir del seu vessant més touring. Que volem un look més esportiu o més bagger? Li traiem fàcilment el carenat i les maletes i tenim una espectacular Dyna. 

Estèticament, la Sport Glide és preciosa. I fixant-nos-hi detalladament, veiem que els dissenyadors han tingut molta cura en dedicar-li temps a cada detall. La qualitat d’acabats és com sempre molt bona. Curiosament, les marques de fabricants de cotxes nord-americanes no han destacat mai per la qualitat dels materials emprats, però en canvi històricament no passa el mateix amb Harley-Davidson. Els acabats són molt bons i el millor de tot és que duren amb el pas del temps. Cromats, plàstics, etc. sempre es veuen bé en una Harley, encara que tingui 10 anys o més.

El carenat mini-Batwing és un dels trets estètics més diferenciadors d’aquest model i es complementa perfectament amb les maletes rígides. En l’estètica de la moto, també hi té molt a dir el motor Milwaukee-Eight 107, que llueix fantàsticament gràcies a l'acabat negre amb parts cromades. Les llandes Mantis de disseny agressiu li donen un toc molt esportiu. Però, tot i l’aspecte clàssic de la Sport Glide, el model no diu que no a elements més moderns, com ho demostra la il·luminació Full LED o el sistema d’arrancada sense clau.

L’arribada de l’era elèctrica i també de les normatives més estrictes de contaminació, va una mica a contracorrent amb el tacte i l’esperit més clàssic de marques com Harley-Davidson, que han d’actualitzar la seva gamma i han de perdre irremeiablement part de la seva essència. Però els harlistes de tota la vida podeu estar tranquils. La Sport Glide, tot i que en alguns detalls s’ha suavitzat i s’ha adaptat a la normativa Euro5, la veritat és que continua sent una Harley-Davidson de totes totes. Només ens cal posar la primera marxa per sentir el típic "clonc" del canvi per adonar-se'n. 

Per posar-la en funcionament només cal pressionar el botó d’encesa de la clau. Immediatament, el motor fa un crit de guerra que dura un parell de segons, fins que s’estabilitza. Quan parlem de Harley-Davidson, sempre ens ve al cap el so mític del seu motor. Però la veritat és que els seus models a Europa surten de fàbrica amb uns tubs d’escapament que restringeixen molt els decibels i la melodia. Desgraciadament, tal com va passar a mitjans dels anys 90, quan la carburació va deixar lloc a la injecció en els models de la marca, ara amb l’Euro5 i les seves restriccions el soroll del motor rep un nou cop baix. Tal com ve de sèrie i tal com venia la unitat de prova, el soroll que surt dels tubs d’escapament és força decebedor i clarament es perd part de l’essència de la marca. Si aquest és un punt innegociable per comprar una moto d’aquest estil, caldrà imperativament passar per caixa i adquirir alguns dels tubs d’escapament que ofereix en opció el fabricant i, llavors sí, gaudir plenament de la melodia dels V-Twin de la marca. 

Un cop aturat, el seu pes de 317 quilos resulta molt maniobrable gràcies al fet que arribem molt bé a terra (l'alçada del seient és 680 mm). Quan pressionem el pedal del canvi la moto es posa marxa i ens oblidem encara més del seu pes. Des del primer moment ens adonem que a la Sport Glide li agrada anar una mica més alta de voltes i no li agrada tant, com a les seves germanes grans, que la deixem caure sense gaires revolucions. Clarament, fa honor al seu nom de “Sport” i demana que portem l’agulla més amunt abans de canviar. El seu imposant parell motor de 139 Nm farà la resta. Si volem practicar una conducció més alegre i portar el motor sempre llest perquè ens ofereixi bones acceleracions, caldrà portar la moto en 3a o 4a marxa. La 5a i 6a marxa són clarament per baixar molt les revolucions en vies ràpides i oferir així uns consums més baixos. 

A ritme normal, o més ben dit, a ritme Harley, la seva comoditat és destacable. Al seient i en marxa, les vibracions s’han reduït molt. El nou motor Milwaukee Eight es fa notar, però no en forma de vibracions, cosa que agrairà i molt el nou tipus de client que es vol captar. A més, el seient del conductor és digne d’una Cruiser de la marca i permet fer llargues tirades sense adonar-se'n. Això sí, l’acompanyant no rep el mateix tracte i la Sport Glide és clarament una mica individualista en aquest apartat. Si la idea és fer servir la moto en parella, potser caldrà mirar altres opcions al catàleg de la marca. 

En el seu comportament dinàmic hi té molt a dir el xassís Softail estrenat l’any 2018. És més lleuger i permet una conducció més àgil al pilot. Si això ho complementem també amb un nou equip de suspensions amb forquilla invertida al davant i monoamortidor regulable al darrere, l’experiència de conducció és molt diferent de la de les Harley anteriors. La Sport Glide ofereix una conducció més intuïtiva i no cal “lluitar” tant en trams revirats per fer entrar la moto a la corba. Durant la prova vam fer dos cops la collada de Tosses i vam poder comprovar amb quina facilitat i agilitat es mou. 

Però tot no poden ser bones paraules per a la Sport Glide. També hi ha detalls que són millorables. Com la fixació del seu carenat mini-Batwing. És cert que es treu i es posa molt fàcilment, però no hi ha cap element de seguretat contra robatori, el mateix que passa amb el tap de benzina sense clau. D'altra banda, les maletes estan molt bé i també s’extreuen fàcilment, això sí, amb clau. Però no tenen nanses, així que quan les vulguem treure serà complicat transportar-les. El més adient, doncs, serà comprar unes bosses interiors. 

La Sport Glide té un preu que arrenca en els 20.700 € i s’ofereix en cinc colors diferents: dues tonalitats de negre, blanc perlat, verd i el nostre color de prova, un gris metal·litzat molt atractiu.