Les motocicletes d’estètica clàssica, vintage o neoretro poc a poc han anat guanyant protagonisme en el mercat. A dia d’avui pràcticament totes les marques ofereixen models d’aquest tipus en el seu catàleg. Entre elles, la marca Brixton és de les poques que s’ha especialitzat, oferint únicament models d’aquest estil.

Cromwell, Crossfire, Felsberg, Rayburn o Sunray son alguns del seus models. I entre ells el denominador comú és que son motocicletes de baixa cilindrada, com a màxim de 500 cc. Però ara Brixton ha volgut fer un pas més i acaba de llançar al mercat la Cromwell 1200 per entrar a competir en un nou segment del mercat. Un pas de gegant que clarament ens fa veure que la gent de l’empresa Austríaca KSR Group, propietària de Brixton, té altes ambicions.

Disseny clarament "British"

L’estètica de la nova Brixton Cromwell 1200 és clarament “British”. El seu disseny general ens recorda ràpidament la famosa Bonneville de Triumph. És una moto plena de detalls atractius, tal i com la marca ens té acostumats en altres models del seu catàleg. La forma del far LED amb els seus suports, els punys del manillar de plàstic imitant el cuir, el dipòsit de benzina, alguns detalls del motor, les tapes laterals, el seient o el llum posterior en son alguns exemples.

També cal destacar la qualitat general, força bona tenint en compte que el seu preu és força atractiu si el comparem amb les tarifes dels models de la competència. D'acord, alguns detalls són millorables (especialment alguns plàstics), però tot i això no arriben a eclipsar la percepció general. 

Amb un preu de sortida de 10.990€ podem dir que no és una moto econòmica (tot i que com dèiem, és més barata que la seva competència directa), però Brixton tampoc buscava oferir un model "Low Cost". Només cal fer-hi una ullada per veure els nombrosos detalls de qualitat, el gran equipament i les peces de fabricants de primer nivell que incorpora. Estem davant d’una motocicleta amb discos de fre Nissin, ABS Bosch, suspensions KYB (Kayaba), pistons Mahle o pneumàtics Pirelli Phantom Sportscomp. Tot plegat juntament amb un equipament de sèrie que inclou elements com la pantalla TFT, el sistema d'il·luminació LED, el control de tracció o de creuer, els modes de conducció, ....

Bona ergonomia i una pantalla amb molta informació

Un cop pugem a la Brixton Cromwell ens trobem amb una moto amigable per a la majoria de conductors, sigui quina sigui la seva estatura. L’altura del seient de 800mm i la seva ergonomia (posició del manillar i dels estreps), en tenen la culpa. Davant nostre ens trobem amb una pantalla TFT que ofereix un bon disseny i que inclou en un lateral un port USB. A més, els gràfics canvien segons el mode de conducció que seleccionem. En el mode normal ECO la informació es veu massa atapeïda, fet que provoca que quan volem consultar segons quina informació no sigui tan ràpid com voldríem. En el mode Sport, el comptvoltes i la velocitat prenen tot el protagonisme i la seva visibilitat millora molt.

En trams urbans on cal estar molt pendents de la velocitat màxima es molt útil, tot i que cal tenir en compte que el mode Sport fa que les reaccions generals de la moto siguin més acusades. Seria genial poder triar entre els dos tipus de gràfics independentment del mode de conducció que portem. Tampoc estaria de més que la selecció entre els dos modes fos més fàcil. Es fa mitjançant un botó però cal mantenir-lo pressionat uns quants segons, fet que provoca que més d’un cop haguem de repetir l’operació fins que, finalment, encertem el temps que hem de pressionar el botó.

Motor bicilíndric de 1.222 cc i 83 CV

Un cop iniciem la marxa ràpidament ens sentim còmodes amb la moto i l’adaptació i la complicitat arriben de manera immediata. Des dels primers metres la seva facilitat de conducció (aconseguida en part gràcies a una posició de conducció molt neutra) ens aporta una confiança plena. El seu motor és un bicilindric SOCH en línia refrigerat per aigua de 1.222 cc que ofereix una potencia màxima de 83 CV.

Veient la cilindrada podem pensar que és una xifra baixa (especialment si la comparem amb altres motos de cilindrada similar), però cal tenir en compte la configuració i el temperament que se li ha volgut donar al seu motor. En aquest cas s’ha buscat suavitat i alhora donar-li més importància al parell motor, que s’enfila fins a uns molt bons 108 Nm. Gràcies a això la seva resposta en accelerar és bona sigui quin sigui el règim del motor i la marxa que portem.

Cada acceleració ve acompanyada d’una bona melodia, ja que les seves dues sortides d’escapament, tot i la discreció que dictamina la legislació actual, ofereixen un bon so. Estan acabades en acer inoxidable i en els models de color gris i verd tenen un acabat raspallat, mentre que en el model negre son de color negre. La caixa de canvis, de sis relacions, és possiblement el detall tècnic que menys ens ha agradat. El canvi es mostra imprecís, dur i erràtic. Això sí, cal dir en la seva defensa que la unitat de prova pràcticament l’estrenàvem nosaltres (no tenia ni 1.000 km), així que possiblement amb el rodatge vagi millorant el tacte.

Una moto que genera confiança i complicitat

La facilitat d'ús que aporta aquesta Brixton Cromwell 1200 des del primer moment fa d’ella una molt bona companya tant pels desplaçaments diaris com per les sortides de cap de setmana. La polivalència avui en dia és molt preuada en aquest tipus de vehicles i la Cromwell 1200, tot i oferir una estètica clàssica, no deixa de banda la practicitat i la comoditat que busquem en una moto avui en dia.

En aquest aspecte només trobem com a punt millorable el seu seient. És d'estil clàssic i totalment pla, però també una mica dur... fet que es nota especialment al cap d’uns kilòmetres. Aquesta percepció també s’incrementa per la duresa i el poc recorregut de la suspensió. Per la seva banda l'equip de frens està format per dos discos de fre de 310mm davant amb pinces Nissin de doble pistó i un disc darrera de 260mm, també amb una pinça Nissin de doble pistó. 

Conclusió: benvinguda al segment de les motos de 1.200!

L’aposta de Brixton i de KSR Group amb la nova Brixton Cromwell 1200 és important i seriosa, però ara el mercat serà el que dictarà sentència. El plantejament inicial no és pas dolent: el disseny de la moto és atractiu i d'estil clàssic, la posició de conducció és còmoda i tret d'alguns petits detalls de qualitat o de confort, en general estem davant d'una moto força atractiva.

A més, el seu preu de 10.990 euros no és desorbitat, especialment si tenim en compte com estan les coses actualment. A més, actualment està previst que en un futur s’ampliï la gamma 1200 de Brixton, així que de ben segur properament veurem algun model Scrambler o Cafe Racer.