En més d’una ocasió a l’Ara Motor us hem parlat de la marcada caiguda del volum de vendes que està experimentant el segment de les berlines, i de com algunes marques opten per eliminar-les del seu catàleg o reinventar-les per adaptar-se a les demandes dels clients. Però hi ha marques que no només no es plantegen aquesta dicotomia, sinó que disposen de models d’aquest tipus ben consolidats al segment. Una d’aquestes marques és Audi, que malgrat al llarg de la seva història havia fabricat diverses berlines, no va ser fins l’any 1968 –ja sota la direcció de Volkswagen- que fabricaria el que seria un dels primers sedans de representació de la marca: l’Audi 100. Aquesta coneguda berlina de luxe va marcar un abans i un després a la marca, i es va anar renovant mantenint-se al mercat fins l’any 1995, moment en el qual va rebre una actualització que va modificar el seu nom... pel d’Audi A6.

I efectivament, l’Audi A6 que va néixer l’any 1995 com a restyling de l’Audi 100 és el mateix model que ha arribat fins als nostres dies, però 24 anys després hem tingut l’ocasió de posar-nos al volant de la que és la seva cinquena generació. Un model que, com és costum a la marca, es situa a un nivell tecnològic molt similar al de la berlina més gran de la marca, l’A8, amb qui també comparteix bona part del seu disseny.

ESTÈTICA EXTERIOR

Precisament iniciem l’aspecte de disseny amb un fet incontestable: l’Audi A6 és una berlina clàssica, tradicional, que no trenca cap esquema ni ho intenta perquè no té cap necessitat de fer-ho. Audi sap perfectament amb quins models pot experimentar a nivell estètic i amb quins no, i en el cas de les seves tres berlines principals (A4, A6 i A8) té clar que en la continuïtat i la discreció rau la clau del seu èxit comercial.

Mirar la part exterior de l’A6 fa dubtar seriosament si no estem davant d’un A8, ja que a nivell estètic tots dos son gairebé idèntics. Això es tradueix en un disseny on hi predominen les línies rectes i que està presidit a la seva part frontal per una graella “Singleframe” de grans dimensions. Al seu costat, dos fars que poden disposar de tecnologia Matrix LED i que tenen un disseny força agressiu, especialment tractant-se d’un vehicle d’aquest tipus. En definitiva, la seva part davantera barreja a la perfecció la línia de disseny clàssica i esportiva de la marca amb l’elegància que s’espera d’un Audi A6.

Però si la part davantera és clàssica, la part lateral encara ho és més. Es tracta d’una berlina de tres volums “de les de tota la vida”, amb unes proporcions molt ben treballades i uns grans passos de roda que poden acollir llandes de fins a 21 polzades. A més, el marc cromat de les finestres o les línies de tensió de la part superior i inferior de portes i aletes aconsegueixen que l’A6 es vegi com una berlina atlètica però elegant. Si fos una persona, podríem dir que seria un esportista que vesteix amb americana.

Finalment, a la part posterior els dissenyadors d’Audi han volgut aprofitar el patró estètic que s’està posant de moda en vehicles d’alta gamma d’unir els dos pilots posteriors, però mentre que en el cas de l’A7 o l’A8 aquesta unió té lloc mitjançant una tira de llums LED, en el cas de l’A6 es resol amb una tira cromada. I no deixem els elements cromats per dirigir-nos cap a la part inferior del para-xocs, que està rematat amb dos embellidors que simulen ser les sortides d’escapament -les reals es situen a la part inferior del vehicle-, un altre moda molt estesa al segment.

És destacable que en aquesta unitat de proves Audi ha decidit prescindir de la denominació del model i la versió a la porta del maleter, la qual cosa feia que, juntament amb els vidres posteriors tintats, vist des de fora l’A6 semblés un autèntic vehicle oficial de polític o empresari.

ESTÈTICA INTERIOR

Si l’exterior de l’A6 és gairebé idèntic al de l’A8, l’interior és, senzillament, un calc del disseny de l’Audi A7. Respecte d’aquest model (que vam provar a l’Ara Motor), les úniques diferències que es perceben a simple vista les trobem al volant i els seients, que en el cas de l’A6 eren els opcionals. I en què es tradueix aquest fet? Doncs en una qualitat de materials espectacular i un equipament i càrrega tecnològica com mai abans havia tingut un Audi A6.

Precisament en aquest apartat -que vam explicar en aquest article- és on l’A6 es posiciona com un dels referents del segment gràcies a elements com la il·luminació Matrix LED amb llums de carretera automàtiques i adaptatives, el sistema d’alerta i manteniment de carril, el control de creuer adaptatiu, els assistents de trànsit creuat o aparcament, les càmeres de 360º que ofereixen una imatge 3D o la de visió nocturna amb detecció de vianants... la llista és gairebé infinita, però per sumar molts d’aquests elements al cotxe cal passar per caixa; la nostra unitat de proves tenia un preu proper als 100.000 euros.

L’habitacle de l’A6 és tot un aparador tecnològic, ja que a la presència del Head-Up Display o de la instrumentació Virtual Cockpit amb pantalla de 12,3 polzades cal sumar dos displays ubicats a la consola central amb resposta hàptica que serveixen per controlar totes les funcions del sistema d’infoentreteniment o la navegació MMI en el cas de la superior (10,1 polzades) i de la climatització i altres funcions de confort en la inferior (de 8,6 polzades). Entre les tres pantalles sumen un total de 31 polzades, la qual cosa permet fer-se una idea de la importància de la digitalització en aquest nou A6.

Menció especial requereix el sistema de so opcional que incorporava la nostra unitat de proves. Signat per Bang&Olufsen, es tracta d’un opcional de 7.415 euros que substitueix els 10 altaveus de sèrie per un total de 19, canvia l’amplificador de 6 canals per un de 19, afegeix el so en 3D amb altaveus escamotejables i augmenta la potència de 180 watts a 1.820. Tot plegat ofereix una qualitat de so senzillament immillorable, que fa de l’A6 un autèntic concert rodant.

Com és de preveure, la posició de conducció és gairebé perfecta, especialment si equipem els seients esportius opcionals amb ventilació, calefacció i massatge com en el cas de la unitat que il·lustra l’article. Però si a les places davanteres el confort és elevat, les posteriors són gairebé perfectes. Gràcies a la seva longitud de gairebé 4,94 metres l’espai per a les cames excel·lent –tant en el cas dels peus com en el dels genolls- i, com que a diferència de l’A7 no té una marcada caiguda d’estil cupè, l’espai per al cap també és excel·lent. Per acabar de completar aquesta bona habitabilitat, fins i tot la plaça central resulta acceptable –tot i que clarament és la menys còmoda-, i el seu principal problema prové del gran túnel central, de grandària considerable degut al sistema de tracció total Quattro.

Finalment, el maleter manté els 530 litres de capacitat de l’anterior generació, que gràcies a les seves formes regulars i a la bona apertura de la boca de càrrega (un dels elements que més acostumen a penalitzar en els vehicles de tres volums) resulten molt aprofitables.

MOTOR

Malgrat en un primer moment ho pugui semblar, les sigles 50 TDI no responen a un propulsor de 5 litres, ja que Audi va canviar la denominació dels seus models segons la potència en quilowatts. Amb tot, la realitat d’aquest motor no es troba tan lluny: es tracta d’una mecànica V6 de 3 litres que desenvolupa una potència de 286 CV i un enorme parell de 620 Nm. Tot plegat es combina amb la tecnologia Mild-Hybrid, que mitjançant un generador de 48 V que alimenta els sistemes auxiliars del vehicle és capaç de reduir els consums i fer que l’A6 pugui disposar de l’etiqueta ambiental ECO.

En primer terme cal destacar que el so del propulsor TDI no és especialment captivador, però l’habitacle està tan ben insonoritzat que en cap moment es deixa notar en excés a l’interior. D’altra banda, resulta destacable el seu elevadíssim nivell d’eficiència: amb unes prestacions espectaculars –accelera de 0 a 100 km/h en tan sols 5,5 segons- és capaç d’homologar un consum mixt de tan sols 5,7 litres. Malgrat les seves prestacions estan fora de qualsevol dubte, la resposta de l’accelerador des que el pitgem a fons fins que el cotxe accelera amb decisió és elevada –aquest fenomen es denomina lag-, i seleccionar un mode de conducció més esportiu no acaba de resoldre aquesta situació. No es tracta d’un gran problema, però seria desitjable disposar d’una mica més d’immediatesa en la resposta de l’accelerador, especialment tenint en compte l’enorme potència del motor.

Com acostuma a passar, a la pràctica resulta impossible arribar a les xifres de consum oficials, però durant la prova vam aconseguir que el propulsor V6 es conformés amb 6,5 litres per autopista, 10,5 a la ciutat i 8 litres de mitjana. Una xifra realment extraordinària si analitzem les prestacions del model en qüestió i el seu pes, de 1.900 quilos. La tecnologia de microhibridació d’aquest propulsor ajuda a reduir aquests consums, és capaç d’apagar el motor en marxa per circular aprofitant la inèrcia i permet a l’A6 disposar de l’etiqueta ECO de la DGT. D’aquesta manera la berlina alemanya pot circular per l’interior de les ciutats fins i tot durant episodis d’alta contaminació.

DINAMISME

La paraula que millor defineix tant el comportament dinàmic de l’A6 com la resposta del seu motor és suavitat. Només iniciar la marxa es nota la bona feina dels enginyers d’Audi, que han desenvolupat l’A6 amb l’objectiu de devorar els quilòmetres sense que els passatgers ho notin. És per això que el millor seient d’aquesta berlina no és pas el del conductor, sinó que a les places posteriors podrem gaudir totalment de la comoditat que ofereix.

Amb tot, l’A6 té una conducció excel·lent. Disposa de diversos modes de conducció, i és cert que si seleccionem el mode 'dynamic' -el més esportiu- la direcció i la suspensió s’endureixen i la resposta de l’accelerador és un pèl més ràpida, però en aquest cotxe el mode de conducció és gairebé irrellevant, ja que resulta molt còmode en qualsevol circumstància.

La tracció total Quattro que va associada a aquest motor es combina a la perfecció amb el canvi automàtic Tiptronic de vuit velocitats per oferir una gran adherència i eficiència en tot tipus de circumstàncies, i tot i que el seu terreny favorit és l’autopista, en carreteres revirades aguanta el tipus mostrant-se apamat però confortable. I tot i que es podria pensar que en entorns urbans els seus gairebé cinc metres de longitud el penalitzen, gràcies a la direcció dinàmica elèctrica posterior es poden realitzar maniobres amb la mateixa facilitat que en un Audi A3, força més petit que la berlina que ens ocupa. De fet, aquesta tecnologia és capaç de girar les rodes posteriors en direcció oposada a les davanteres en un màxim de cinc graus fins a 60 km/h, però un cop superada aquesta velocitat les quatre rodes giren en la mateixa direcció. Tot plegat redueix el diàmetre de gir (se situa en 11,1 metres) i millora la resposta dinàmica, que juntament amb la gran càrrega tecnològica és l’aspecte més destacable de l’A6.

Conclusió

L’Audi A6 és un producte espectacular. No només sap combinar l’elegància tradicional dels vehicles de tres volums amb el llenguatge de disseny esportiu i atlètic de la marca per fora, sinó que per dins també aconsegueix associar l’elegància que s’espera d’ell amb la presència cada cop més habitual de la digitalització. Si a tot això hi sumem l’impressionant equipament tecnològic de què disposa, la seva gran comoditat i una facilitat de conducció impròpia de vehicles tan grans, el resultat és una de les millors berlines del mercat, que recull orgullosa el testimoni de l’Audi 100 d’ara fa més de cinquanta anys.