Ha tingut rivals més grans, més potents i amb una habitabilitat millor, però el Golf GTI els ha derrotat a tots generació rere generació fins a convertir-se en el rei indiscutible del seu segment. I és que (cal reconèixer-ho) aquest Golf GTI és una de les opcions més equilibrades i polivalents de tota la història.

No exagero gens si afirmo que el Golf GTI és el cotxe que et permet fer-ho tot: és un cotxe amb ‘handling’ i comportament esportiu però neutre i molt segur, eficaç en qualsevol registre, amb una estètica discreta però contundent i amb registres de consums realment baixos per a un cotxe de més de 200 CV de potència.

A més, aquest Golf GTI també és un cotxe amb prou espai per a una família amb dues criatures –les seves places posteriors permeten encabir-hi un tercer ocupant, per bé que aniria un pèl just– o amb dos adults de fins a 1,90 metres d’alçada, que no tocaran amb els genolls el seient davanter ni tocaran el sostre amb el cap. I encara que no sigui una dada gaire rellevant, el maleter d’aquest Golf GTI homologa 380 litres de capacitat, la xifra més alta de la història dels GTI de Volkswagen.

Un dels aspectes que més m’agraden del Golf GTI Performance és que no vol ser un cotxe cridaner ni destacar. Al contrari, el Golf GTI és un cotxe més aviat discret que només els ulls més experts reconeixeran a primer cop d’ull.

Sí, és cert que la franja vermella de la calandra, els fars posteriors enfosquits, la doble sortida de les cues d’escapament cromades o les pinces de fre de color vermell diferencien un GTI de la resta de la gamma, però aquest GTI –sobretot amb una carrosseria de color blanc– no destaca gaire més que un Golf normal amb un paquet R-Line. I això, des del meu punt de vista, és un avantatge.

Els interiors del Golf GTI Performance mantenen els entapissats de quadres escocesos o tartà i diversos detalls estètics de color vermell que contrasten amb la pantalla tàctil de 12,3 polzades i el quadre d’instruments totalment digital Virtual Cockpit d'última generació i que podem gestionar i configurar al nostre gust.

Devorador de revolts o compacte potent?

Arribats a aquest punt, no em puc estar de pensar si el Golf GTI és un cotxe pensat per als joves. És un cotxe juvenil, però penso que ha perdut part del caràcter radical que caracteritzava les primeres generacions del GTI. Ara el Golf GTI és més senyor, més apamat, menys reactiu: però per sobre de tot, molt més segur. Els frens de disc ventilats aturen amb seguretat aquest esportiu, i les barres estabilitzadores dels dos eixos mantenen el xassís del Golf GTI Performance ben adherit a l’asfalt fins i tot en trams revirats a un ritme àgil.

La direcció és prou directa i comunicativa, però convé dir-ho, aquest Golf GTI no és un esportiu pura sang. És un cotxe ràpid capaç d’accelerar de 0 a 100 en poc més de 6 segons, i terriblement efectiu i eficaç en qualsevol registre. La seva electrònica (XDS+) ens perdona qualsevol errada i ens corregeix fent-nos creure més bons pilots del que som en realitat, però en línies generals els Golf GTI mai han sigut cotxes de tall esportiu, ni han volgut ser-ho. En aquest sentit, hi ha altres opcions més radicals o esportives per un preu similar o fins i tot inferior amb diferencials autoblocants mecànics i una dinàmica més treballada.

I és que si voleu ballar amb el tren posterior o sentir sensacions pures al circuit, aquest GTI no és el vostre cotxe: és extraordinàriament neutre i segur, i el fre de mà electrònic impedirà que feu el burro intentant fer-lo derrapar. A més, el control de tracció no es pot desconnectar del tot: creieu-me, molt millor per a tothom...

El Golf GTI disposa de quatre mapes motor o modes de conducció, anomenats Eco, Normal, Sport i Personalitzable, que modifiquen la duresa i la rigidesa de la direcció i de les suspensions o la gestió de la caixa de canvis i la resposta del motor.

I potser és tan sols una impressió meva, però en pocs cotxes he notat una personalitat tan bipolar com en aquest Golf GTI: en mode Eco no és gaire diferent d’un Golf normal de 110 CV, però si seleccionem el mode esportiu i posem la palanca de canvis en mode seqüencial transformarem el compacte de Wolfsburg en una màquina insaciable amb ganes d’atacar cada revolt de la nostra carretera de muntanya preferida.

De fet, el Golf GTI és menys ràpid i potent que el Golf R: un GTI no podria fer-li ni pessigolles a un R en un circuit o a l’hora d’incorporar-se a una 'autobahn' alemanya, però en un escenari revirat potser fins i tot és més satisfactori –i qui sap si ràpid– el GTI que no pas l’R.

D’entrada el GTI és més lleuger que l’R gràcies al fet d’equipar tracció davantera i no pas integral, i els ajustaments del GTI el fan molt neutre, gens subvirador (no marxa de morro) tot i la gran potència i parell que reben les rodes davanteres.

Si el Golf GTI arriba als 230 CV, la versió GTI Performance (que no hem pogut provar) arriba fins als 245 i costa uns 2.000 euros més. Però més important que l’increment de potència (els dos models comparteixen motor) és el fet que la versió Performance incorpora un autoblocant mecànic que millora molt els XDS+ que Volkswagen utilitzava fins ara en els seus GTI, que personalment no m’acaben de convèncer. En aquest sentit, l’autoblocant mecànic del GTI Performance millorarà molt l’experiència al volant del Golf GTI en enviar el parell a la roda que millor pot gestionar l’entrega de potència en cada moment evitant que l’eix davanter patini o faci rareses i ens permet sortir amb més rapidesa d’un revolt o tram revirat. Si realment voleu un cotxe per fer trams o circuit sovint, la versió Performance hauria de ser la vostra elecció. En canvi, si busqueu un compacte ràpid, potent i polivalent, aquest GTI de 230 CV no us decebrà.

El GTI, disponible amb carrosseries de 3 i 5 portes, pot associar-se a un canvi manual de sis relacions o un DSG automàtic també de sis relacions. La nostra unitat de prova disposava del canvi DSG de 6 relacions, que maridava molt bé amb el propulsor: interpreta els nostres desitjos gairebé a la perfecció.

A més, el Golf GTI no és un cotxe massa bevedor: vaig obtenir mitjanes de consum al voltant dels 8,5 litres en un ús per autopistes i autovies (un parell de litres per sobre del que promet la seva fitxa tècnica, això sí). Amb el mode Eco activat i vigilant molt amb el pedal d’accelerar és possible rebaixar aquesta xifra, tot i que entenc que el consum és fins a un cert punt secundari en un model amb certes pretensions esportives.

Per acabar convé remarcar que el Golf GTI és un cotxe amb un preu elevat. Les versions bàsiques de 230 CV i canvi manual arrenquen en els 34.600 euros, i la versió GTI Performance de 245 CV de cinc portes i canvi automàtic arriba fins als 38.945 euros.

Amb els extres que equipava la nostra unitat (sostre solar, carregador de telèfon sense fils, paquet d’assistent a la conducció en caravana amb alerta de xoc, reconeixement automàtic de senyals de trànsit, suspensió adaptativa DCC, navegador Discover Pro, sistema d’arrencada sense clau i fars antiboira adaptatius) el preu final es dispara fins als 43.645 euros, un preu sensiblement superior al que Ford demana per un Focus RS de 350 CV (41.260 euros per a un cotxe amb 130 CV més que el GTI) o molt més del que Seat demana pel seu León Cupra de 300 CV (31.610 euros). Això sí, cap dels seus rivals té la història, l’encant i el magnetisme del Golf GTI.

Conclusió

El Golf GTI és el compacte esportiu polivalent definitiu: sintetitza el millor d’un cotxe pràctic d’ús diari amb les qualitats dinàmiques que s'espera d’unes sigles mítiques. Un producte pràcticament perfecte apte per a tots els registres.