Ens aixequem cada matí per anar a treballar i agafem el cotxe. L’embús és monumental i ens toca passar una bona estona parats mentre escoltem les notícies, fins que arribem a la feina i l’aparquem. A la tarda, o durant el cap de setmana, de nou és el cotxe l’encarregat d’acompanyar-nos a l’hora d’anar al supermercat a fer la compra. Anem a un dinar familiar i, efectivament, el cotxe ens porta i ens torna. Fins i tot durant les vacances en molts casos el cotxe és l’eina que fem servir per moure’ns. Amb aquesta descripció tan genèrica de l’ús que se li fa a l’automòbil privat –segur que l’agafeu per realitzar més d’una de les tasques que he dit- és imprescindible disposar d’un vehicle espaiós, amb un bon maleter, que sigui còmode i, si és possible, que consumeixi poc.

Aquestes característiques són les que la gran majoria de compradors valoren a l’hora de comprar-se un cotxe, i per això les marques venen models que les compleixen amb solvència. Però a vegades -menys de les que els amants del motor voldríem- les marques se surten de la norma establerta i es deixen anar. Això normalment té com a conseqüència la creació de models irracionals, poc pràctics, que consumeixen molt i que no s’adapten a cap de les funcions anteriorment descrites, però que n’ofereixen una que té la capacitat de superar-ne totes les anteriors: el plaer de la conducció.

Una d’aquestes marques és Nissan, que a part d’oferir models tan polivalents com el Pulsar o el SUV més venut de la història, el Qashqai, venen per poc més de 40.000 euros un descapotable amb tracció posterior i motor atmosfèric V6 de 328 cavalls. Estem parlant del 370 Z, un model d’aquells que es poden considerar en perill d’extinció. I no només pel fet que la marca no contempla un possible substitut, sinó perquè el catàleg d’aquest tipus de vehicles és molt reduït (com a mínim en aquest nivell de preus).

ESTÈTICA EXTERIOR

La denominació 370 Z podria estar inclosa al diccionari com una de les definicions d’experiència estètica. És un cotxe que atrau les mirades de tothom qui se’l creua, especialment si està pintat en aquest interessant color “groc chicane”. I no és per menys, doncs el concepte és d’autèntic vehicle esportiu: capó molt allargat que amaga un motor V6 en posició longitudinal, habitacle molt endarrerit amb un vidre frontal de dimensions reduïdes i uns seients que gairebé toquen les rodes posteriors, capota de lona d’accionament elèctric en vint segons i una part posterior curta, que finalitza amb dues sortides d’escapament de dimensió considerable. Compleix, sens dubte, cadascuna de les característiques que ha de complir un descapotable esportiu si vol ostentar aquesta categoria.

Si entrem més en detalls estètics veiem un frontal molt poc recarregat amb presència d’una única entrada d’aire acompanyada per dues llums diürnes. La vista lateral es caracteritza per unes llandes de dinou polzades acabades en color negre brillant i alumini polit que van acompanyades per uns discs ventilats de 355 mm davant i 350 darrere, frenats per unes pinces de color vermell amb quatre pistons davant i dos darrere.

Si continuem analitzant aquesta part del cotxe també podem destacar la presència de la inscripció “Z”, que amaga al seu darrera l’intermitent lateral. I pel que fa a la vista posterior, en destaquen especialment les sortides d’escapament d’acer i un maleter en posició elevada que disposa d’una capacitat reduïda respecte la versió cupè, amb només 139 litres.

Com es pot comprovar, no és un cotxe que gaudeixi de molts apèndixs aerodinàmics o un disseny recarregat, sinó que més aviat concentra en la seva senzillesa tota la seva bellesa. Un cotxe que, personalment, em quedaria mirant durant hores.

ESTÈTICA INTERIOR

El 370 Z és un dels models més antics del catàleg de Nissan. Des de l’any 2009 no ha patit cap canvi i el seu equipament opcional no permet actualitzar la dotació de sèrie, doncs com a extres només hi trobem un entapissat en color bordeus, els sensors d’aparcament posteriors, el sistema de localització del vehicle i, segons el color escollit, la pintura autorreparadora.

Però compte, això no vol dir en cap cas que l’equipament de sèrie sigui pobre, doncs disposa d’elements com els entapissats d’alacantera i pell, fars bi-xenó, seients amb calefacció, sistema mans lliures amb Bluetooth, càmera de visió posterior, sistema de so BOSE amb vuit altaveus o navegador en 3D amb reproductor de DVD, entre d’altres. El problema? Que després de tants anys, el navegador s’ha quedat una mica antiquat, de la mateixa manera que l’ordinador de bord. Però siguem francs, el 370 Z Roadster GT és un cotxe “de cap de setmana”, d’aquells que es fan servir per gaudir de la conducció amb bon temps i no per anar a treballar en l’embús que comentava al principi de la prova, de manera que l’equipament de què disposa és més que suficient.

A nivell estètic l’interior desprèn esportivitat des d’un primer moment. El volant -només regulable en alçada- té una posició molt horitzontal, de la mateixa manera que la posició de conducció en general. Per fer-se una idea, conduïm en una posició més semblant a la d’un Fórmula 1 que no pas a la d’un vehicle utilitari o un SUV. Fantàstic!

Darrere del volant hi trobem, en el cas d’equipar el canvi automàtic, unes lleves fabricades en magnesi que es troben fixes a la columna de direcció i no pas al volant com en la majoria de vehicles. Trobo que aquest petit detall és tot un encert, perquè a l’hora de practicar una conducció esportiva sabem en tot moment on es troba la lleva d’augmentar i la de reduir marxa, de manera que resulta impossible equivocar-se si tenim el volant girat.

Finalment, el quadre d’instruments dóna importància total al compta-revolucions, un detall d’esportivitat que es combina amb la presència de tres rellotges a la part superior central del quadre de comandaments que ens informen sobre la temperatura de l’oli, el voltatge de la bateria i l’hora. Tot en aquest cotxe és esportiu, fins i tot els pedals d’alumini o el tacte del volant.

MOTOR

El propulsor del 370 Z és, sense cap mena de dubtes, la joia de la corona del model. Les xifres són espectaculars: motor DOHC V6 a 60º en posició longitudinal de 3696 centímetres cúbics de cilindrada que ofereix 328 cavalls a unes impressionants 7000 revolucions i un parell de 363 Nm a 5200 revolucions.

Avui en dia per aconseguir 328 cavalls no cal recórrer a propulsors tan grans gràcies a l’ús del turbo, però sens dubte aquest 3.7 V6 és un rara avis que cal conservar, doncs degut a les cada cop més exigents normatives anticontaminació es troba greument amenaçat.

Si abans comentàvem que contemplar el 370 Z Roadster és una experiència estètica, polsar el botó d’arrencada és gaudir d’una experiència auditiva. Amb els dos tubs d’escapament de sèrie el so del 370 no és excessiu, i de fet al ralentí costa diferenciar si el cotxe està encès o no. Però a la que premem una mica l’accelerador una bella melodia ens arriba a les oïdes -independentment de si anem descapotats o no, doncs la capota de lona no aïlla massa del so de l’exterior- i si volem gaudir completament d’aquesta música celestial caldrà accelerar el cotxe fins al tall d’injecció, a unes espectaculars 7500 revolucions. De fet, el so fins les 5000 revolucions no és especialment destacable, però en aquesta franja de 2500 revolucions va guanyant intensitat i presència a l’habitacle, fent-se cada cop més greu i atractiu.

Pel que fa al rendiment, les dades són les següents: acceleració de 0-100 km/h en 5,8 segons, velocitat màxima de 250 km/h i un consum mixt homologat de 10,9 l./100km. De nou, no és el motor més ràpid ni el que més acceleració té, però és que aquest model no pretén ser el millor en cap d’aquests àmbits. Un aspecte que destaca molt positivament és el del consum, que s’apropa a les dades oficials i es conforma amb uns 12 litres. D’acord, pot semblar molt elevat, però recordem que aquest no és el cotxe pels embussos, sinó el de gaudir de la conducció a cel obert.

DINAMISME

El 370 Z Roadster és un esportiu que amaga dos cotxes al seu interior. Si ho volem és un dòcil i noble roadster que, descapotat, no deixa entrar una quantitat excessiva d’aire a l’habitacle gràcies a la bona feina del deflector posterior i que permet viatjar amb certa comoditat gràcies a la seva suspensió, ferma però no excessivament dura. Però tanmateix el podem transformar en un potent esportiu, molt ràpid i divertit. En aquest sentit, si volem despertar l’esperit purament esportiu del 370 Z podem optar per rodar ràpid gràcies als seus 328 cavalls, a una frenada progressiva i contundent i a una direcció directa i incisiva. D’altra banda podem gaudir de l’aspecte més juganer del cotxe, el qual trobarem desconnectant el control d’estabilitat gràcies a la seva tracció posterior.

El comportament en aquest mode esportiu és relativament neutre si no abusem del pedal de l’accelerador i conduïm amb les ajudes electròniques activades, doncs si es desconnecten el cotxe es pot mostrar força sobrevirador. Nissan no especifica el pes d’aquesta versió però fàcilment estarà situat per sobre dels 1600 quilos, pel que se sobreentén que no ens trobem davant d’un cotxe que busqui batre rècords en circuit.

Malgrat la caixa de canvis automàtica té un funcionament correcte, personalment optaria per la versió manual. El sistema automàtic és un pèl lent a l’hora de canviar de relació i a més retarda el 0-100 km/h en 3 dècimes (5,5 segons en el cupè per 5,8 en el roadster), mentre que el canvi manual no només permet una connexió més autèntica amb el cotxe sinó que disposa de la funció SyncrhoRev Control, que ens fa el “punta-tacó” de forma automàtica per reduir marxa sempre a les revolucions òptimes.

Un aspecte especialment destacable del 370 Z és l’absència de modes de conducció. De fet aquesta dada no és ben bé certa, i és que a la dreta de la palanca de canvis hi trobem el botó que activa el mode “Snow”, pensat per dosificar la potència en situacions de ferm lliscant. Però més enllà d’aquest mode, a l’hora de conduir no hi trobem cap opció que prioritzi obtenir baixos consums o gaudir d’una resposta de l’accelerador més immediata: i és que el 370 Z és com és, sense embuts, un cotxe autèntic.

Conclusió

Un cop s’ha acabat la setmana i hem fet servir el nostre cotxe per les tasques diàries que comentàvem, arriba el moment de desconnectar. Si ens agrada conduir, la millor opció passa per gaudir d’un cotxe com el Nissan 370 Z Roadster. No farem la compra amb ell, no portarem a la família i no obtindrem uns consums baixos. Però fruirem del paisatge circulant a cel obert, ens delectarem amb l’estètica i el so del cotxe i rebrem una sort de teràpia reparadora que ens dibuixarà un somriure a la cara. Un cop l’aparquem ja tindrem les piles carregades per afrontar la setmana, esperant amb impaciència que aquesta s’acabi per tornar a gaudir del nostre esportiu.