Mercedes-Benz EQC Edition 1886

87405€

Mercedes-Benz EQC Edition 1886

COMBUSTIBLE: Electricitat

MOTOR: Elèctrics asíncrons

POTÈNCIA: 300 kW (408 CV) i 760 Nm de parell

TRACCIÓ: Total

MIDES I PES: 4762mm llarg / 1884 ample / 1624 alt. 2.420 quilos

PROVES COTXES
SERGIO DOMÍNGUEZ

Mercedes-Benz EQC: comença una nova era sense emissions

Provem el primer model 100% elèctric de la marca alemanya, que té la intenció de reinventar l’automòbil 134 anys després d’haver-lo creat

Resulta molt complicat extreure alguna conclusió positiva de la crisi del coronavirus que ens ha tocat viure, però de ben segur que tothom està al cas d’una dada que no han parat de repetir a la televisió, especialment els meteoròlegs: els nivells de contaminació a l’atmosfera han baixat enormement, i la dràstica reducció de les emissions provinents tant de les fàbriques com del trànsit rodat ha fet que la qualitat de l’aire hagi millorat. No ens enganyem, és flor d’un dia perquè aquesta disminució no ve provocada per una adaptació cap a maneres de viure més sostenibles, sinó per una aturada dràstica de l’economia. Però no deixa de ser un fenomen curiós.

Mercedes-Benz EQC Zoom

Mercedes-Benz EQC / Sergio Domínguez

I què té a veure aquesta reflexió amb la prova del Mercedes-Benz EQC? Doncs a priori no gaire, però miraré de connectar totes dues qüestions. L’EQC és el primer model 100% elèctric de Mercedes (o com a mínim el primer d’aquesta nova era d’elèctrics que està arribant) i com que no requereix de cap combustible fòssil per desplaçar-se, és capaç de moure’s sense contaminar.

Detall fars davanters Zoom

Detall fars davanters / Sergio Domínguez

Ara no entraré en el debat de la contaminació de les bateries o de l’obtenció de l’energia elèctrica que fa servir, sinó que senzillament parlaré de les seves emissions durant la conducció. Efectivament, zero. Curiosament, la mateixa dada que tots els vehicles que durant dies i dies no han circulat per les nostres carreteres i ciutats a causa del confinament que ens ha tocat viure.

Tal i com resa la seva etiqueta, aquest cotxe és de zero emissions Zoom

Tal i com resa la seva etiqueta, aquest cotxe és de zero emissions / Sergio Domínguez

Per un moment, m’he imaginat què passaria si tots els vehicles que habitualment circulen amunt i avall fossin com l’EQC, 100% elèctrics. Potser la qualitat de l’aire no seria com la dels dies de confinament a causa del coronavirus, però segur que es reduirien notablement els gasos contaminants. I ara em pregunto: ¿aquest tipus de vehicles són el que necessiten les ciutats i els països per solucionar el problema de la contaminació? Evidentment no tinc la resposta, però està clar que marques com Mercedes intenten avançar-se a la resta i presenten propostes com aquest EQC. Un cotxe que m’ha sorprès positivament i del qual, ara sí, n’iniciem la prova.

DISSENY EXTERIOR: ELÈCTRIC, PERÒ IGUAL DE MERCEDES QUE LA RESTA

Un dels fets que més em van sorprendre de l’EQC quan es va fer la presentació oficial va ser que el seu disseny, tot i que té alguns elements d’estil propis, no es diferencia gaire de la resta de la gamma. El plantejament de la marca és molt clar: l’EQC pot ser un model totalment elèctric pertanyent a la gamma EQ, però per sobre de tot és un Mercedes i ha de ser completament recognoscible com a tal.

El seu disseny és atrevit Zoom

El seu disseny és atrevit / Sergio Domínguez

De fet, en essència l’EQC és gairebé igual que un GLC. Bé, igual no, però Mercedes ha fet servir la mateixa plataforma, un fet força inusual tenint en compte que la distribució dels motors elèctrics i les bateries sol ser incompatible amb l’arquitectura d’un vehicle tradicional de combustió. És per això que, malgrat que l’EQC sigui 10 cm més llarg que el GLC (4,76 m), l’amplada (1,88 m) i l’alçada (1,62 m) són gairebé les mateixes. Sigui com sigui, d’aquest aspecte en parlarem més endavant.

La seva fisonomia és realment imponent Zoom

La seva fisonomia és realment imponent / Sergio Domínguez

Ara toca centrar-se en l’apartat estètic, que Mercedes ha treballat especialment a la part davantera i la posterior. Al frontal el que destaca per sobre de tot és la forma característica dels fars i el fet que estiguin “connectats” entre si mitjançant un embellidor de color negre, situat a la part inferior de la calandra i que té un disseny similar al d’un antifaç. Però el més curiós del cotxe és que la il·luminació diürna LED dels pilots davanters està connectada –en aquest cas de forma real– per una tira de llum que travessa horitzontalment la part superior de la calandra.

Detall vista posterior Zoom

Detall vista posterior / Sergio Domínguez

Això crea una sensació d’amplada molt destacable, i juntament amb la presència d’una estrella de Mercedes molt gran, dona una gran presència al cotxe. D’altra banda, les dues entrades d’aire frontals són completament reals i serveixen per refrigerar les bateries, però als laterals del para-xocs se situen uns embellidors que no tenen cap funcionalitat real.

Vista lateral Zoom

Vista lateral / Sergio Domínguez

Vist de perfil, aquest EQC podria passar perfectament per qualsevol altre SUV de la marca, perquè les diferències són mínimes. Excepte pel nervi situat a la part inferior de les portes, la resta de la carrosseria té unes formes suaus i un disseny poc recarregat.

Detall fars posteriors Zoom

Detall fars posteriors / Sergio Domínguez

A mode de curiositat, aquesta unitat en concret és especial per la seva exclusivitat, ja que es tracta d’una versió limitada anomenada 1886. Un model limitat a 1.886 unitats i que exteriorment llueix el color platejat, unes llandes específiques de 20 polzades i una inscripció situada a les aletes davanteres.

Detall llandes i inscripció lateral Zoom

Detall llandes i inscripció lateral / Sergio Domínguez

Finalment, a la part posterior el disseny també canvia respecte a la resta de totcamins de la marca, però alhora té unes formes molt estilitzades. Aquí les llums també estan connectades entre si mitjançant una tira LED i la part inferior del para-xocs llueix un embellidor cromat que està situat on anirien els tubs d’escapament... però que per raons òbvies en aquest cotxe no existeixen.

DISSENY INTERIOR: MOLTA TECNOLOGIA I UN AMBIENT CONFORTABLE

Dèiem que per fora es podia reconèixer aquesta versió especial 1886 en alguns detalls, però realment és a l’interior on Mercedes ha volgut diferenciar-la de la resta de la gamma. Si l’any 1886 la marca alemanya inventava l’automòbil, amb aquesta versió especial ha volgut deixar clar que inicia una nova etapa de mobilitat elèctrica, i alhora vol que els afortunats propietaris d’aquestes menys de 2.000 unitats ho tinguin ben present cada cop que es posin al volant del seu EQC.

Detall bordat als seients davanters Zoom

Detall bordat als seients davanters / Sergio Domíguez

És per això que en aquest model l’entapissat de pell que recobreix tot l’habitacle està acabat en els colors negre i blau, i a més els seients –que disposen d’una combinació de cuir i Alcantara– tenen brodada la inscripció “1886”. Una inscripció que, per cert, també podem trobar a la consola central.

Detall seients davanters Zoom

Detall seients davanters / Sergio Domínguez

Aquesta combinació cromàtica se suma als colors platejat mat i coure per crear un ambient molt viu i que fuig de les tonalitats fosques que acostumen a lluir aquest tipus de vehicles. Més enllà d’aquests aspectes concrets, la resta de l’habitacle és homologable al de qualsevol altra versió de l’EQC. Això es tradueix en un interior que té moltes llums i algunes ombres, que tot seguit detallaré.

Detall places posteriors Zoom

Detall places posteriors / Sergio Domínguez

Les llums són fàcils d’imaginar en un vehicle d’aquest tipus. El confort dels seients és elevat i l’accés tant a les places davanteres com a les posteriors és còmode. Un cop ens situem al volant és fàcil trobar la posició de conducció, i la disposició dels comandaments es molt lògica. A més, davant nostre tindrem una quantitat gairebé infinita d’informació gràcies a les dues ja habituals dobles pantalles de 10,25” unides entre si que fan d’instrumentació digital i monitor central.

Detall volant i quadre comandaments digital Zoom

Detall volant i quadre comandaments digital / Sergio Domínguez

Com és habitual el sistema d’infoentreteniment MBUX és de sèrie, i concretament aquesta versió 1886 disposa també d’un equip de so signat per Burmester i del paquet Energizing, que s’adapta al trànsit o la meteorologia per configurar la climatització o la il·luminació ambiental del vehicle.

La disposició dels interiors respon a un criteri racional i ergonòmic Zoom

La disposició dels interiors respon a un criteri racional i ergonòmic / Sergio Domínguez

En tractar-se d’un vehicle elèctric, el sistema MBUX afegeix a la típica connectivitat amb Android Auto i Apple CarPlay tot un seguit de gràfiques i pantalles específiques per consultar l’estat de la bateria, els fluxos d’energia o els punts de recàrrega més propers.

Detall consola central Zoom

Detall consola central / Sergio Domínguez

D’altra banda, a nivell estètic la marca ha volgut diferenciar aquest model de la resta en un element molt curiós: als laterals de les portes davanteres s’han instal·lat unes làmines metàl·liques que tenen continuïtat per la part superior del quadre de comandaments, a la banda més propera al vidre davanter. Una connexió curiosa –que en certa mesura recorda la il·luminació ambiental del nou Seat León– que segueix la mateixa tendència de l’exterior de connectar horitzontalment els diversos elements de disseny.

La sensació de qualitat percebuda és prou alta Zoom

La sensació de qualitat percebuda és prou alta / Sergio Domínguez

Vistes les llums, passem a les ombres. El cert és que en un vehicle d’aquest tipus no és fàcil trobar gaires elements millorables, però personalment no m’han acabat de fer el pes dos aspectes. D’una banda, l’ús abusiu del famós acabat Piano Black, molt vistós quan és nou però que es ratlla i s’embruta amb moltíssima facilitat. De l’altra, l’ús d’alguns plàstics a la part inferior de l’habitacle que no acaben de tenir la qualitat que s’espera en un vehicle d’aquest tipus. Això sí, més enllà d’això l’atmosfera que es respira a l’habitacle de l’EQC és de tecnologia i confort.

ESPAI INTERIOR I HABITABILITAT CORRECTES

L’espai disponible a les places posteriors de l’EQC no és molt diferent al que podem trobar a un GLC, malgrat que el model elèctric sigui uns 10 centímetres més llarg. Això es tradueix amb un espai per a les cames més que suficient a les dues places laterals, però una mica més just per al cap en el cas dels ocupants més alts.

Els seients posteriors es poden abatre amb un botó integrat al maleter Zoom

Els seients posteriors es poden abatre amb un botó integrat al maleter / Sergio Domínguez

Com que l’EQC aprofita la plataforma del GLC, la plaça central posterior manté la presència d’un túnel central, un fet que en aquest model no té gaire sentit. Això evidentment resta espai per a les cames al cinquè passatger, però a la pràctica no es nota en excés. A més, el respatller és força tou i no resulta una plaça tant d’emergència com en altres vehicles.

El maleter arriba als 500 L de capacitat Zoom

El maleter arriba als 500 L de capacitat / Sergio Domínguez

Finalment, parlem del maleter. I dic el maleter i no els maleters perquè en aquest cotxe, a diferència d’altres models elèctrics, no s’ha aprofitat el capó per disposar d’un petit espai de càrrega. Això implica que cables dels carregadors que la marca inclou vagin situats al doble fons del maleter, i els hàgim de treure d’allà cada cop que vulguem fer-los servir per carregar el cotxe. Cap problema quan el maleter va buit, però més incòmode si va ple.

Amb la segona filera abatuda, la capacitat arriba als 1.460 L Zoom

Amb la segona filera abatuda, la capacitat arriba als 1.460 L / Sergio Domínguez

La capacitat total és de 500 litres i ofereix unes formes molt aprofitables però una boca de càrrega molt elevada. Això sí, si abatem els seients posteriors podem obtenir una capacitat total de 1.460 litres, una xifra força destacable.

UN MOTOR PER A CADA EIX I UN TOTAL DE 408 CV

Tot i que, com he dit abans, el Mercedes EQC fa servir la plataforma del GLC, la marca de Stuttgart ha fet una sèrie de canvis per facilitar que cadascun dels eixos estiguin alimentats per un motor independent, i ha ubicat les bateries de 80 kWh de capacitat en la posició més inferior possible just a sota dels seients.

Detall motor elèctric davanter Zoom

Detall motor elèctric davanter / Sergio Domínguez

La potència combinada de tots dos propulsors és de 300 kW (408 CV) i un parell màxim de 760 Nm. Com sol ser habitual en els vehicles elèctrics, la xifra de parell resulta impressionant, i a més la sensació de força és brutal perquè l’entrega de força és immediata tan bon punt premem l’accelerador. De fet, això queda reflectit en les xifres, ja que l’EQC és capaç de passar de 0 a 100 km/h en tan sols 5,1 segons. Perquè ens en fem una idea, això és menys temps del que registren models com els BMW Z4 o Ford Focus ST que vam provar recentment, i resulta impressionant si tenim en compte que aquest SUV pesa 2.420 kg.

En circumstàncies normals és el motor situat a l’eix davanter el que s’encarrega de moure el conjunt, però tan bon punt requerim una potència elevada o les rodes davanteres comencin a perdre tracció entrarà en acció el segon motor. Així doncs, l’EQC és un vehicle de tracció davantera en la majoria dels casos, però que quan és necessari pot disposar de tracció total.

CONSUMS, AUTONOMIA I TEMPS DE RECÀRREGA DEL MERCEDES EQC

Fins ara ens havíem trobat amb aspectes relativament homologables als de qualsevol vehicle de combustió –excepte pel fet de disposar de dos motors–, però ara toca centrar-se en l’aspecte diferencial: els consums, l’autonomia real i els temps de recàrrega. La marca homologa una despesa elèctrica d’entre 22,4 i 25 kWh/100 km, però a la pràctica aquesta xifra varia enormement en funció del tipus de conducció que practiquem.

Detall endoll càrrega Zoom

Detall endoll càrrega / Sergio Domínguez

En primer lloc cal destacar que, a diferència del que passa en un vehicle de combustió, en el cas d’un elèctric el consum més baix es dona en ciutat i el més elevat en autopista. Així doncs, a la ciutat l’ordinador mostrava una despesa de 23 kWh/100 km però per autopista aquesta xifra pujava notablement fins a sobrepassar els 30 kWh/100 km. Amb tot, si conduïm de forma agressiva la xifra es pot disparar –si només afrontem carreteres secundàries a ritme ràpid l’autonomia real pot baixar dels 150 km–, però al mateix temps si circulem de forma relaxada i combinant la ciutat amb la carretera el consum pot situar-se en la xifra real homologada, uns 24,8 kWh/100 km.  

En condicions de circulació reals, l'EQC no arriba -per poc- als 400 quilòmetres d'autonomia

Això es tradueix en què els 416 km d’autonomia que anuncia la marca només es puguin aconseguir en circumstàncies molt favorables, però que alhora l’autonomia real no sigui gaire inferior als 400 km. A més, el seu benefici ecològic a l’hora de fer aquests quilòmetres queda demostrat en el fet que l’EQC fa servir una gran quantitat d’elements reciclables (un 85%) o reutilitzables (un 95%), i també en el pla estratègic que ha dissenyat la marca per donar una segona vida a les bateries, ja sigui reparant-les per reutilitzar-les o reciclant els seus components principals.

Sota el maleter hi trobem els endolls necessaris per carregar el vehicle Zoom

Sota el maleter hi trobem els endolls necessaris per carregar el vehicle / Sergio Domínguez

Com sempre passa en un vehicle elèctric, el temps de recàrrega varia molt en funció de quin tipus de carregador fem servir. Si connectem el cotxe a un endoll convencional l’operació pot trigar gairebé 40 hores, la qual cosa no té cap tipus de sentit. És per això que resulta imprescindible instal·lar un sistema Wallbox per aprofitar el carregador de 7,4 kW que el vehicle inclou de sèrie. D’altra banda, si fem servir un carregador ràpid de fins a 110 kW (el màxim que admet l’EQC) es pot passar d’un 10% a un 80% de càrrega en tan sols 40 minuts.

DINAMISME: CIUTAT I AUTOPISTA, EL SEU HÀBITAT NATURAL

Malgrat que pugui semblar que a la ciutat l’EQC ho passi malament, en ser un vehicle elèctric a la pràctica s’hi troba molt còmode. És cert que el seu pes resulta molt elevat però el consum en entorns urbans és reduït i, sincerament, resulta molt relaxant desplaçar-se per la ciutat sense sentir gairebé cap soroll provinent del motor. A més, les lleves situades darrere del volant ens permeten regular la incidència de la frenada regenerativa, de manera que és possible conduir per la ciutat només regulant la pressió de l’accelerador i gairebé sense haver de prémer el pedal del fre.

La seva càrrega tecnològica li permet assolir en nivell 2 de conducció autònoma Zoom

La seva càrrega tecnològica li permet assolir en nivell 2 de conducció autònoma / Sergio Domínguez

El mateix passa quan circulem per carretera i especialment autopista, on es nota l’esperit viatger d’aquest cotxe. La marca ha cuidat especialment la insonorització, ja que com que el motor dels vehicles elèctrics no sona han de filtrar el màxim possible el so aerodinàmic de l’exterior.

Pel que fa al confort de marxa, val a dir que les suspensions resulten força fermes, i a la ciutat poden resultar fins i tot una mica rígides. Aquesta duresa en les suspensions es minimitza a l’autopista, però no es tradueix en un bon comportament dinàmic en trams revirats, que són sens dubte el taló d’Aquil·les de l’EQC. La direcció no és gaire comunicativa i el pes excessiu fa que el balanceig de la carrosseria es noti més del que seria desitjable, però realment és lògic tenint en compte que estem al volant d’un SUV de 2,5 tones.