Fa uns anys el Ford Mondeo era un d’aquells models que es veien pel carrer amb molta assiduïtat. De fet, tant la berlina americana com els seus principals rivals s’emportaven tot el protagonisme dels carrers, juntament amb els models compactes. Avui dia els compactes continuen resistint, però les berlines han caigut gairebé en l’oblit. És per això que el Ford Mondeo Sportbreak Titanium HEV que ens ocupa en aquesta prova es pot considerar fins i tot un cotxe exclusiu, ja que puc comptar amb els dits de la mà quants n’he vist, sense comptar el que il·lustra l’article.

El culpable d’aquest fet és, sense cap mena de dubte, el fenomen SUV. El meu objectiu no és analitzar aquest fet, sinó constatar que fabricants com Ford, que han fet berlines “tota la vida” i encara s’atreveixen a mantenir-les al seu catàleg, continuen oferint uns productes magnífics, que en molts aspectes igualen o fins i tot milloren els totcamins.

ESTÈTICA EXTERIOR

El Ford Mondeo que ens ocupa en aquesta prova correspon a una de les versions més pràctiques i recomanables de la gamma, ja que disposa de carrosseria familiar i de motorització híbrida. Aquesta combinació no existia al catàleg de la marca fins fa uns mesos, quan la marca de l’oval va aprofitar el restyling que va fer al seu model per introduir aquesta variant. En línies generals el cotxe no ha canviat excessivament respecte a la versió anterior, però ha introduït alguns detalls que el fan més elegant i atractiu.

El seu frontal continua presidit per una gran calandra que recorda en certa mesura el clàssic disseny de la marca britànica Aston Martin, i més en aquesta versió híbrida, que disposa de cinc làmines cromades que la travessen de banda a banda –en la versió Titanium–, cosa que contribueix a millorar la sensació d’amplada del Mondeo.

El para-xocs també s’ha vist lleugerament modificat, i la zona cromada que envolta els fars antiboira ara és més petita. Finalment, les òptiques gaudeixen de tecnologia LED i incorporen una signatura lumínica molt característica.

El seu lateral és una de les zones més característiques de la versió Sportbreak, perquè és on realment s’aprecia la forma de la carrosseria familiar en tot el seu esplendor. En primer lloc, les llandes opcionals de 19 polzades en color negre i alumini polit tenen un disseny molt esportiu, i llueixen molt millor que les de 16” que incorpora de sèrie.

Això sí, tenen un preu de 1.350 euros. Una tarifa molt similar a la que haurem de pagar si volem pintar el Mondeo amb l’espectacular color vermell Rubí del model que il·lustra l’article, i que té un preu de 1.300 euros.

Però, com deia, al lateral es mostra el veritable atractiu del Mondeo familiar. La carrosseria és molt fluida, però disposa de dues línies de tensió ben marcades: una que travessa el vehicle de banda a banda i passa per les manetes, i una altra que es troba a la part inferior de les portes, al costat de la inscripció “Hybrid” exclusiva d’aquesta versió. Acaben d’arrodonir un conjunt molt elegant les tires cromades que envolten la superfície de vidre de les finestres (opcionalment poden ser tintades) i les barres del sostre, també cromades opcionalment.

Finalment, a la part posterior ens trobem amb alguns detalls que han millorat el disseny del Mondeo Sportbreak Titanium HEV, com la tira cromada que connecta els dos pilots posteriors –que s’apunta a la moda actual de diversos fabricants– i el para-xocs redissenyat per la seva part inferior, que ara prescindeix de les dues sortides d’escapament falses –en aquesta versió– i es mostra com un conjunt molt més diàfan. De fet, excepte per la inscripció del model a la part esquerra, la resta de la part posterior del Mondeo es mostra molt poc recarregada, amb una gran presència de línies de disseny horitzontals.

ESTÈTICA INTERIOR

A l’interior del Ford Mondeo Sportbreak híbrid es produeix una barreja de sensacions. La gran majoria d’aspectes són excel·lents, però alguns són millorables. Comencem pel final, va. He trobat un parell de coses que no m’han acabat de convèncer, i totes tenen com a protagonista la consola central. En primer lloc, trobo que el sistema de so –signat per Sony– i el de climatització no estan massa ben ubicats, ja que els seus controls es barregen entre sí. A més, en aquest sentit em fa l’efecte que hi ha un excés de botons, i he trobat a faltar la clàssica rodeta que serveix per regular la temperatura o la velocitat del ventilador. El disseny d’aquest sistema és el mateix que el del model original, però amb el restyling es podria haver millorat.

També podrien haver-se actualitzat els gràfics del sistema d’infoentreteniment SYNC3, un pèl antiquats si els comparem amb alguns dels seus rivals directes. Això sí, la seva pantalla de 8” té un funcionament molt correcte i es mostra molt intuïtiva.

Més enllà d’això, absolutament tota la resta d’aspectes del vehicle són realment bons. Equipant el paquet de cuir Luxury (1.800 euros) disposarem d’uns dels seients més còmodes i complets del segment. Entapissats en cuir, disposen de regulació elèctrica amb deu ajustos diferents, massatge, calefacció i ventilació. Algú pot oferir res millor?

La regulació del volant també pot ser elèctrica, i la instrumentació combina un rellotge analògic “de tota la vida” per indicar la velocitat, amb dues pantalles digitals als costats que informen de l’eficiència de la conducció en un cas i de l’ordinador de bord en l’altre.

Finalment, pel que fa a les places davanteres, també cal destacar que els materials transmeten una sensació de qualitat molt bona i que els ocupants compten amb molts espais portaobjectes, especialment un que se situa per darrere de la consola central “flotant”.

A les places posteriors la sensació de qualitat percebuda es manté, i l’espai per a les cames és excel·lent. Pel que fa a l’espai per al cap, també resulta força bo, però el fet d’equipar el sostre panoràmic li fa perdre alguns centímetres.

Abans mencionava dos detalls que no m’havien acabat de fer el pes, oi? Doncs ara en citaré dos que m’han agradat molt. D’una banda, les cortinetes para-sol integrades a les finestres; de l’altra, els cinturons de seguretat posteriors... amb airbag. En efecte, per un preu de 200 euros podem equipar el nostre Mondeo amb uns cinturons que s’inflen en cas d’impacte, cosa que redueix el risc de lesions.

Abans de passar a l'apartat següent convé mencionar un dels punts principals d’aquest tipus de carrosseries familiars: el maleter. L’espai disponible és de 403 litres –que es poden ampliar fins als 1.508 si abatem els seients posteriors–, però, respecte a la versió familiar amb motor de combustió, la ubicació de les bateries del sistema híbrid fa que es perdin 122 litres de capacitat.

No és dels millors del segment, però és el preu a pagar per disposar d’una motorització híbrida. Això sí, la boca de càrrega és força baixa i les formes del maleter són regulars, de manera que és fàcil encabir els objectes.

MOTOR

Si en un model familiar l’aspecte més important és l’espai, en un model híbrid la joia de la corona és el conjunt propulsor. Curiosament, el Ford Mondeo Sportbreak Titanium HEV d’aquesta prova gairebé no té rivals, ja que la majoria de models familiars amb tecnologia híbrida són també endollables, com és el cas del Volkswagen Passat Variant GTE o el Peugeot 508 SW Hybrid. I quina és la diferència amb el Mondeo? Doncs que en el cas del vehicle americà la bateria no es pot recarregar mitjançant un endoll, sinó que és el mateix motor de combustió i l’ús de la frenada regenerativa o les inèrcies els que carreguen la bateria.

Amb una capacitat d’1,4 kWh, la bateria està situada a sota del maleter i just per darrere de les places posteriors, i permet fer poc més d’un quilòmetre en mode totalment elèctric, per bé que no es pot seleccionar aquest tipus de conducció en exclusiva –com a molt es pot seleccionar l’opció ECO, que intenta prioritzar l’ús del motor elèctric–. En combinació amb un motor de combustió gasolina de 2.0 litres atmosfèric, la potència conjunta arriba als 187 CV i el parell màxim, als 300 Nm.

El sistema de transmissió que s’encarrega de transmetre la potència a l’asfalt és un canvi de variador continu, que, per entendre’ns, actua com si el Mondeo només tingués una marxa. Això provoca que a l’hora de fer acceleracions fortes la sensació que tinguem sigui similar a la de conduir el cotxe contínuament a la part més alta del comptavoltes, i que no s’acabi mai d’engranar la marxa següent.

Però l’excés de protagonisme acústic que té el motor de combustió quan exigim molt al cotxe contrasta amb l’absolut silenci de què gaudim quan podem viatjar en mode totalment elèctric. Si volem circular per autopistes o vies ràpides, millor que ens oblidem de la bateria i la conducció híbrida, perquè a efectes pràctics estarem conduint un vehicle de gasolina. Això sí, el consum no es dispara en excés i en aquestes circumstàncies es conforma amb uns 6,4 litres cada 100 km, una xifra prou bona si tenim en compte que estem parlant d’un cotxe de gairebé cinc metres i més de 1.700 kg.

Però on la sorpresa pel que fa als consums és majúscula és conduint per entorns urbans. Ja no només podem gaudir del silenci de la conducció elèctrica, sinó que ens trobem que difícilment superarem els 7 litres de consum. És realment destacable que un cotxe tan gran només pugi mig litre el consum en ciutat, i aconsegueix que aquest motor híbrid es mostri com una de les opcions més equilibrades de la gamma: no gasta en excés per autopista, redueix molt la despesa en ciutat i, a més, es beneficia dels avantatges de l’etiqueta ECO de la DGT.

Finalment, pel que fa a les prestacions, val a dir que el cotxe corre més del que sembla, especialment per la sensació que tenim quan sentim el so tan característic que he comentat del motor de combustió. L’acceleració de 0 a 100 km/h es resol en 9,4 segons i la velocitat màxima és de 187 km/h, xifres més que correctes per un vehicle sense cap pretensió esportiva.

DINAMISME

Arribats a aquest punt de la prova del Ford Mondeo Sportbreak Titanium HEV és fàcil suposar com és el seu comportament dinàmic. Efectivament, és un cotxe eminentment confortable que està pensat per afrontar viatges llargs amb totes les comoditats.

No es pot esperar un comportament molt esportiu, ni unes grans prestacions, ni una suspensió o direcció de tacte molt rígid: aquí tot està orientat cap a aconseguir uns bons consums i el màxim confort dels ocupants. Però com que el xassís està molt ben posat a punt, el Mondeo no arriba a desentonar ni tan sols en carreteres secundàries, mostrant-se força apamat. Això sí, es nota que no és el seu terreny preferit.

La sensació de confort es deixar notar encara més gràcies a l’equipament de què disposa, tant de sèrie com opcional. Inclou sistemes destinats a fer-nos la vida més fàcil, com el control de creuer adaptatiu, l’assistent de frenada en ciutat, el lector de senyals, l’assistent de canvi de carril, el detector d’angle mort o el sistema d’aparcament automàtic. Tots plegats contribueixen a fer del vehicle americà un dels familiars més recomanables del mercat.

Conclusió

Cada cop que penso en aquest Ford Mondeo híbrid familiar només em venen al cap aspectes positius. El disseny és molt atractiu, la comoditat de totes les places excel·lent, l’equipament molt complet i el motor híbrid es mostra força eficient i permet reduir notablement els consums. De sèrie, el seu preu és de 38.099 euros, però en la versió que il·lustra l’article aquesta xifra puja fins als 48.000 euros. Potser el preu sembla elevat, però a canvi ens emportem un dels vehicles familiars més macos i eficients del segment, que amb aquest sistema de propulsió gairebé no té rival.