La conducció autònoma és l'horitzó de futur cap a on avancen a pas ferm els grans fabricants d'automòbils. De fet, l'actual edició del Mobile World Congress ha dedicat un paper protagonista als vehicles autònoms i el procés de transició entre la conducció tradicional i l'autònoma.

Una de les premisses dels cotxes autònoms és la necessitat d'estar interconnectats entre ells per intercanviar dades com ara la seva ubicació, l'estat del trànsit o fins i tot les condicions atmosfèriques. I aquesta necessitat d'estar interconnectats mitjançant Internet podria ser el seu taló d'Aquil·les.

Alguns fabricants d'antivirus i experts en seguretat a internet han alertat de la relativa facilitat per poder 'hackejar' els dispositius de seguretat dels cotxes connectats (autònoms o no, com el cas del Tesla Model S) i prendre el control remot del vehicle. Els troians, o virus que prenen el control dels dispositius connectats, poden amagar-se en qualsevol aplicació del nostre 'smartphone' (o fins i tot del cotxe) i actuar en qualsevol moment.

De fet la por no és tant trobar que ens han robat el cotxe –que tot i ser car no deixa de ser un objecte– com que uns estranys puguin prendre el control remot del vehicle amb nosaltres a dins, bloquejar les portes i portar-nos contra la nostra voluntat lluny del nostre destí.

La neu i la boira, un perill afegit

L'altre camp de batalla del cotxe autònom és la seva eficàcia en condicions adverses com pluja persistent, neu o boira. En aquestes condicions meteorològiques els sensors i càmeres dels vehicles poden tenir dificultats per interpretar les senyalitzacions viàries o les marques vials, per exemple. En cas de boira extrema fins i tot les càmeres podrien no veure la resta de vehicles de la carretera o distingir amb claredat un ciclista o un vianant, per exemple.

A més, en cas de pèrdua de connexió amb els satèl·lits o amb altres vehicles, podria suposar una situació de risc important, ja que el vehicle quedaria aïllat i podria tenir dificultats per avançar o per comunicar-se amb la resta de vehicles.

El que tampoc queda clar és qui seria el responsable en cas d'accident d'un cotxe autònom. El fabricant del cotxe? La companyia que ha desenvolupat el programari? El conductor? El titular del vehicle o assegurança?

En definitiva, els cotxes connectats actuals no poden garantir seguretat i protecció absoluta contra programari maliciós i troians que puguin impedir, localitzar o fins i tot prendre el control remot dels nostres vehicles. Tampoc poden garantir que el sistema de connexió amb altres cotxes o les càmeres del vehicle no detectin un senyal, un objecte o un perill. El gran repte de futur ha de ser, també, que la conducció autònoma i el procés d'interconnexió dels vehicles sigui cada cop més segur i eficient.