Opinió
Ferran Vital

El Seat Tarraco i l’autoestima catalana

Repassem alguns dels prejudicis i complexos que acumulem respecte als cotxes fabricats a casa nostra

El Seat Tarraco i l’autoestima catalana / SEAT Zoom

El Seat Tarraco ja s’ha començat a fabricar a la planta alemanya de Wolfsburg, bressol de la multinacional Volkswagen i matriu de Seat, entre d'altres. Per primer cop aquest segle la planta de la Baixa Saxònia acollirà la producció d’un model que no porti el logo de Volkswagen, ja que el grup VAG vol aprofitar les sinergies i les instal·lacions de la línia de producció de la planta alemanya –on també es fabriquen els Volkswagen Tiguan i Touareg, amb els quals el Tarraco comparteix platafoma, elements modulars, mecànics i tecnològics– per fabricar el primer SUV de set places de Seat. A ningú se li escapa, però, que en aquesta decisió també hi ha influït el pes i les demandes dels sindicats alemanys, molt més influents en les altes esferes que no pas els catalans.

Aquesta decisió ha aixecat cert malestar entre sindicats i treballadors de la planta de Martorell, que veuen marxar alguns dels models amb més valor afegit i marge comercial a l’estranger (Tarraco a Alemanya, Ateca a la República Txeca i Alhambra a Portugal) mentre la planta del Baix Llobregat s’especialitza, cada cop més, a fabricar cotxes petits com els Seat Ibiza, León i Arona o l’Audi A1, vehicles que generen un volum de producció més gran però de menys valor i menys marge comercial.

Amb tot, la decisió de fabricar el Tarraco a Wolfsburg no deixa de respondre a una realitat social i cultural present al Principat (i al País Valencià, on Ford fabrica cotxes a Almussafes). Al llarg de la nostra vida haurem vist centenars de vegades com la major part dels conductors i conductores catalans o valencians prefereixen comprar un cotxe ‘premium’ fabricat a Alemanya –o al Japó– abans que no pas un Seat fabricat a Martorell, un Nissan fabricat a la Zona Franca o un Ford fabricat a la planta d’Almussafes, cosa que mostra un evident símptoma d’un complex d'inferioritat que entretindria Freud i tot un exèrcit de psicoanalistes.

Hi ha qui creu fermament que el Tarraco serà millor cotxe si es fabrica a Alemanya que no pas si es fa a Catalunya, en un exemple d'autoodi amb la potencialitat i les capacitats del propi país

La decisió de la cúpula del grup Volkswagen de fabricar el Seat de més valor afegit de la història a Alemanya no deixa de ser una corrent d’opinió respecte als productes fabricats al país (no necessàriament automòbils) que haurem sentit més d’un miler de vegades a tots els racons del país. I, de fet, ja he sentit algunes persones (autòctones i relacionades amb el món del motor) que afirmen que el fet de fabricar el Tarraco a Alemanya el farà més desitjable i respectat al mercat, com si el fet d’haver estat fabricat a Wolfsburg per operaris alemanys suposi una garantia de qualitat impossible d’igualar a Catalunya i el País Valencià.

No tinc com a objectiu fer aquí un tractat de sociologia (ni tampoc tinc la formació adient per fer-lo), però aquests prejudicis són especialment dolorosos quan pensem que el país té un pes rellevant i important en el món de l’automoció, amb un passat esplèndid que recull l’herència de marques llegendàries com Elizalde, David, Nacional Pescara, Hispano Suiza o Pegaso, i que acaba consolidant-se amb Seat i Nissan, sense oblidar el fabricant artesanal de cotxes esportius i de luxe Tramontana, amb seu a Vic.

Seat Tarraco i la llengua

Tot i haver estat dissenyat i desenvolupat al Centre Tècnic de Seat a Martorell, el Tarraco no parlarà català. De fet, no hi ha cap model de Seat, Nissan o Ford –ni qualsevol altre fabricant– que disposi d'ordres per veu programades en català, i, perdoneu la frivolitat, com a provador de cotxes us puc ben assegurar que és força divertit accionar els sistemes d’ordres per veu i parlar en català tot observant com el cotxe es torna boig intentant desxifrar què estem dient.

A més a més, les fonts consultades per fer aquest article asseguren que disposar d'un programari propi en llengua catalana no seria cap gran dificultat per als grans fabricants d'automòbils. Es tracta, doncs, d'una qüestió de voluntat.

El fet de disposar -o no- d'un sistema multimèdia en català respon més a una qüestió de voluntat que a un suposat cost econòmic

Els grans fabricants presents al país –amb Seat com a exemple paradigmàtic– afirmen que la política empresarial és la d’utilitzar una de les llengües oficials de cada estat. Ara bé, aquesta afirmació, tal com va demostrar la Plataforma per la Llengua, és falsa, ja que el grup Volkswagen no té cap problema a oferir el servei d’infoentreteniment en les diverses llengües oficials de Bèlgica o Suïssa, per posar un exemple, i molts països tenen mercats més petits que el català i disposen de pàgina web amb el seu idioma.

Deixant de banda el cas particular de Seat i ampliant l'objectiu a tots els fabricants d'automòbils, veiem que aquest és un problema generalitzat. Si sumem tots els territoris en què el català és llengua oficial o cooficial (País Valencià, Catalunya, Illes Balears i Andorra) els fabricants de cotxes van vendre 364.334 cotxes no comercials nous durant el 2017, i a aquesta xifra encara caldria sumar-hi algunes desenes de milers de cotxes venuts a la Catalunya Nord, a la Franja o l'Alguer. Per tant, queda clar: el català té prou potencial per ser considerat pels fabricants d'automòbils com una llengua a incloure en els sistemes d'infoentreteniment dels seus cotxes, en les seves pàgines web o en el sistema d'ordres per veu, per exemple.

Un nom polèmic

I és que el procés per batejar el SUV de set places de Seat no va començar gaire bé. Tot va començar amb l’actual Seat Ateca, el primer totcamí de la marca i que va estar a punt de dir-se Aran o Teide. El segon SUV de la marca, el petit Arona, tampoc va recollir la vella aspiració i demanda de lluir un nom català, tot i que el mot Abrera va tenir les seves opcions, però el fet que el president Luca de Meo hagi nascut a Milà i que Arona també sigui el nom d’una bonica població a la riba del Lago Maggiore, no gaire lluny de la capital llombarda, van resultar decisius.

Els del Baix Llobregat van proposar aleshores un sistema diferent per batejar el seu totcamí gran: un concurs on els seguidors de la marca podien votar o proposar opcions diferents, tot i que la decisió final recauria sobre la direcció de l’empresa. Després de tot el procés selectiu, Seat encara va ajornar uns mesos la decisió de fer públic el nom del seu nou SUV a causa de les tensions polítiques derivades dels fets d’octubre de l’any passat, i quan finalment va fer públic el nom de Tarraco, el mes de febrer passat, va rebre algunes crítiques per haver optat per un gentilici llatí, tot i que segons hem pogut saber, la Diputació de Tarragona, l’ajuntament de la ciutat i el Patronat de Turisme de la Costa Daurada van donar suport a aquesta elecció.

A Seat es van defensar dient que el mot Tarraco va ser el guanyador del concurs que van organitzar (amb més vots populars que els noms Aranda o Alborán, per exemple) i que la paraula transmet força i potència, just els valors que volen associar al seu nou SUV de set places. A més a més, el mot Tarraco és fàcil de pronunciar i té una bona sonoritat en anglès i alemany (dos dels mercats on Seat ha crescut més els últims anys). Per acabar, a Seat recorden que l’elecció d’aquest nom és una picada d'ullet a la pròpia història de la marca (va haver-hi una versió sedan i esportiva del 600 anomenada Tarraco durant els anys 60).