Seat ja havia fabricat un cotxe a Alemanya: entre els anys 1996 i 1998 el petit Arosa ja s’havia fabricat a Wolfsburg. I fins ara la planta de Wolfsburg, bressol del totpoderós grup Volkswagen, només havia fabricat aquest cotxe d’una marca estrangera, ja que els altres tres models que fabricats a la planta de la Baixa Saxònia han sigut models Audi (l’Audi 50 entre els anys 1974 i 1978, l’Audi 80 de 1994 a 1998, i l’Audi 100 entre els anys 1993 i 1997).

Però per primer cop la planta de Wolfsburg acollirà la fabricació d’un model que no sigui un Volkswagen. I és que les sinergies internes del grup i l’especialització de la planta de la Baixa Saxònia –ja fabrica el Tiguan i el Touareg, models que comparteixen plataforma i molts elements mecànics i tecnològics amb el Tarraco– han acabat provocant que el primer SUV gran de la marca catalana acabi fabricant-se a l’estranger.

De fet, el president de Seat, Luca de Meo, havia afirmat que fabricar el Tarraco a Martorell hauria suposat “una inversió de molts milions d’euros” per adequar les instal·lacions del Baix Llobregat i crear una línia de producció específica per al Tarraco, mentre que aprofitar les instal·lacions de Wolfsburg suposava un important estalvi de costos de producció.

Aquestes explicacions, però, no han acabat de convèncer els sindicats dels del Baix Llobregat, que veuen amb certa impotència com la planta catalana s’està especialitzant a fabricar cotxes petits (León, Ibiza, Arona i Audi A1), que deixen un marge comercial inferior al dels cotxes que ara es fabriquen a Wolfsburg, per exemple.