Estem a punt d’entrar a l’any 2019 i encara cap gran fabricant d’automòbils ha trobat la fórmula per conquerir el mercat, que continua veient aquests cotxes com una raresa cara i exòtica. I és que només el 0,3% de les noves matriculacions a l’estat espanyol són de cotxes elèctrics, un panorama que tampoc millora gaire a Alemanya, França o el Regne Unit, on els elèctrics suposen entre un 1% o un 2% de les noves matriculacions.

I és que el mercat encara no pot oferir cap alternativa econòmica i amb les mateixes prestacions i autonomia que un cotxe de combustió, ja que el preu de les bateries de liti encareix molt el preu final del cotxe elèctric i li resta competitivitat.

Sense anar més lluny, el cotxe elèctric més venut a l’estat espanyol aquest 2018 ha sigut el Renault Zoe, que suma 891 vendes. El Zoe, un utilitari de 109 CV de potència, té un preu base de 21.000 euros (que pot arribar fins als 35.000 euros sumant-hi equipament), però aquest preu no inclou les bateries del cotxe, que, si es compren, suposen un encariment de 7.000 euros més en la factura final. El segon cotxe més venut a l’estat espanyol és el nou Nissan Leaf, que té un preu base de 33.500 euros.

Amb tot, els principals fabricants segueixen buscant la fórmula per fabricar bateries més barates i amb una autonomia suficient, en una cursa que enfronta els principals fabricants del món però que encara ningú ha sigut capaç de resoldre.

A més a més, cal sumar-hi el fet que els nous cotxes elèctrics utilitzen plataformes estructurals noves i diferents de les dels cotxes de combustió, i el cost de desenvolupar noves plataformes partint del no res fa que el preu de les unitats finals sigui més elevat per poder quadrar les inversions fetes en aquestes noves plataformes. Si hi sumem el fet que les vendes de cotxes elèctrics són encara marginals trobem un altre motiu que infla el preu dels cotxes elèctrics.

I aquí ens trobem en un cercle viciós del qual és difícil sortir: es venen pocs cotxes elèctrics perquè són cars i són cars perquè hi ha poques vendes. Ni tan sols un fabricant especialitzat com Tesla ha pogut comercialitzar encara un cotxe elèctric ‘assequible’, ja que el preu del Model 3 encara està lluny dels 35.000 dòlars que havia promès el seu fundador, Elon Musk.

Aquest cercle és el que vol trencar el grup Volkswagen amb la nova plataforma elèctrica estructural MEB, que han de compartir els cotxes elèctrics de Volkswagen, Audi, Seat i Skoda i que ha suposat una inversió de més de 6.000 milions d'euros. Volkswagen creu que sobre aquesta plataforma podrà oferir 27 models elèctrics nous el 2022, el preu dels quals podria ser més ajustat (la cúpula de la marca ha filtrat informacions que especulen amb versions d'uns 20.000 euros) gràcies a un augment del repartiment dels costos de desenvolupament i una ràpida amortització dels elements estructurals i tecnològics comuns.

Els de la Baixa Saxònia no estan sols, ja que, com explicava Sergio Domínguez fa uns dies, Mercedes-Benz vol tenir uns 50 cotxes ecològics (elèctrics purs o híbrids endollables) el 2025, per bé que ningú pot esperar que els elèctrics de Mercedes siguin models assequibles, tenint en compte l'orientació 'premium' de la marca. Això sí, els models elèctrics de Mercedes-Benz no haurien de ser gaire més cars del que ara costen les seves variants de gasolina si volen ser competitius en un mercat electrificat.

Una xarxa insuficient

Però el cotxe elèctric encara té alguns problemes externs afegits al nostre país. El principal problema és la xarxa de punts de recàrrega, encara en un procés embrionari a l’estat espanyol. Actualment a tot l’Estat hi ha 5.191 punts de càrrega normals i només 168 de ràpids, capaços de carregar fins al 80% de les bateries en una hora.

Segons els càlculs de la Unió Europea, a Espanya caldrien 220.000 punts de càrrega l’any 2030, i el govern espanyol ja ha anunciat que obligarà les gasolineres a tenir punts de càrrega per als cotxes elèctrics.