Reportatge
Ferran Vital

El govern japonès va intentar promoure la fusió entre Nissan i Honda

L’executiu de Shinzo Abe va proposar a les direccions de les dues multinacionals la possibilitat de fer de mediadors en una hipotètica fusió

La companyia japonesa Nissan genera un 1,3% del producte interior brut (PIB) de Catalunya i un 2,6% de l'ocupació industrial, entre empleats directes i indirectes / DAVID ZORRAKINO / EUROPA PRESS Zoom

Ara fa uns mesos us vam explicar que l’aliança entre Nissan i Renault trontollava. De fet, l’origen de les tensions rau en la participació elevada de Renault dins de la massa accionarial de Nissan (posseeix el 43,4% de les seves accions) i el pes indirecte del govern francès dins de les decisions de Nissan, que al seu torn també controla el 35% de Mitsubishi, el tercer membre de l’aliança francojaponesa.

Com a prèvia a tot aquest afer, cal recordar que l’estat francès representa el 22% del consell de direcció de Renault, i té un pes específic més gran que no pas Nissan en les decisions de la companyia francesa. Nissan només té un 15% de la massa accionarial de Renault, però no té dret de vot en la seva direcció, cosa que frustra les ambicions japoneses i posa en alerta a les autoritats nipones, que veuen com una potència estrangera (França) controla una de les marques més importants del país del Sol Naixent.

Segons apunta el diari The Japan Times i corrobora el Financial Times, el govern japonès presidit per Shinzo Abe va proposar a Honda i a Nissan la possibilitat d’estudiar una fusió entre les dues multinacionals a finals del 2019. D’aquesta manera el govern japonès facilitaria en la mesura del possible les condicions i termes legals per afavorir la creació d’un gran conglomerat automobilístic amb capital totalment japonès i que es consolidaria com un altre dels grans Zaibatsu –conglomerats de multinacionals japoneses que sovint es dediquen a diferents activitats industrials i financeres– del país, i un gegant automobilístic capaç de competir amb Toyota, el principal fabricant d’automòbils del món amb seu a Tòquio.

Val la pena recordar que per al Japó les seves multinacionals automobilístiques són alhora referents tecnològics i robòtics, ja que tant Honda com Toyota fabriquen robots i altres elements tecnològics de primer ordre i també són empreses de referència mundial en camps com la biotecnologia. Honda també fabrica motocicletes, motors elèctrics, equipament de jardineria i motors de nàutica i elements d'aviació, a banda de ser matriu d'Acura. Nissan és matriu de Mitsubishi, que també disposa d'una de les divisions d'electrònica més importants de tot el món. La fusió entre Nissan i Honda era, doncs, del tot rellevant pels interessos nacionals del Japó.

Tot i que hi va haver converses i negociacions entre les parts, aquesta possibilitat finalment es va descartar atesa la complexitat de l’entrellat accionarial de Nissan i davant la més que probable negativa de Renault (i de retruc del govern francès) de vendre les seves participacions a Nissan.

Aquesta possibilitat real de fusió era contemporània de les negociacions de fusió entre Renault i el grup italoamericà FCA (Fiat-Chrysler), que finalment no va prosperar i que va empènyer el grup FCA a la fusió amb PSA (Peugeot-Citroën). Segons apunten les fonts, la ruptura entre Renault i Nissan va estar molt a la vora de convertir-se en una realitat a finals del 2019.

Com hauria afectat al tancament de Nissan Motor Ibérica?

Tot i que aquest no deixa de set un exercici d’història-ficció (i, per tant, subjecte a errades i interpretacions esbiaixades), una possible fusió entre Honda i Nissan podria haver significat un canvi de rumb per al futur de les plantes catalanes de Nissan Motor Ibérica. Tal com us vam explicar en el seu moment, l’aposta per models desfasats i amb poca sortida comercial (Pulsar, Navara) va hipotecar el futur de les plantes catalanes, amb línies de producció una mica obsoletes i sobretot una aliança amb Renault que va lligar de mans i peus Nissan al Vell Continent. Els francesos prioritzen derivar la producció de models a les plantes ubicades al seu país, i fins i tot s’han acollit a unes ajudes financeres de l’estat francès supeditades a una sèrie d’inversions en territori gal i donar prioritat industrial als treballadors francesos.

Arribats a aquest punt, convé recordar que Honda també té presència industrial a Catalunya des de l’any 1986, quan va comprar Montesa, i que la marca japonesa té l’epicentre industrial i empresarial a Santa Perpètua de Mogoda, on a banda de les oficines i línia de producció de motocicletes també hi té un important magatzem logístic que s’encarrega de donar servei a tot el sud d’Europa. Mai sabrem si la fusió entre Honda i Nissan hauria pogut salvar les instal·lacions de Motor Ibérica a Catalunya, però una de les raons principals del seu tancament (el paper dominant de Renault en les relacions de l'aliança franco-japonesa i la voluntat de centralitzar tota la producció a les plantes franceses) hauria deixat lloc a la possibilitat real de compatibilitzar les instal·lacions de Santa Perpètua de Mogoda (Honda) i les de Zona Franca, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca (Nissan) en un teixit industrial complementari de primer ordre al sud d'Europa.