Quan es va presentar l’Audi Q2 el mes de març de l’any passat em vaig emportar una sorpresa. I no precisament pel concepte de cotxe que representa –doncs els totcamins són uns dels vehicles que estan més de moda actualment- sinó perquè per primer cop en molt temps Audi s’atrevia a innovar en matèria de disseny. Veient les primeres fotografies oficials es podia percebre com el nou model dels d’Ingolstadt volia distanciar-se dels seus germans de marca amb un aspecte clarament més juvenil.

La nostra unitat de proves incorpora el motor dièsel més potent de la gamma, el 2.0 TDI de 190 cavalls, associat al canvi automàtic S-Tronic de set velocitats.

DISSENY EXTERIOR I INTERIOR

Degut a que l’Audi Q2 té un disseny que vol diferenciar-se de la resta de la gamma, ràpidament tothom ha intentat trobar aquells models en els quals s’inspira. Personalment sempre he pensat que la part posterior és la que més similituds té amb altres models tant de Volkswagen com d’Skoda, però realment no considero que això sigui cap problema, doncs el Q2 té personalitat més que suficient dins d’una marca que no destaca especialment pels seus dissenys arriscats.

Una de les principals característiques del SUV alemany és la sensació que dóna de ser més gran del que realment és. Si comparem les mesures respecte les d’un A3 Sportback, el Q2 és 12,2 centímetres més curt, 0,9 centímetres més ample i 8,2 centímetres més alt. La principal diferència la trobem en que el SUV, tot i ser clarament més curt, és força més alt. Juntament amb les llandes de dinou polzades que equipava la nostra unitat de proves i el paquet S-Line, el Q2 té un aspecte compacte i esportiu, però al mateix temps s’hi troba còmode en entorns urbans.

Si bé la part davantera incorpora una graella diferent al que ens té acostumats Audi però que continua presidint el frontal del cotxe com és habitual en la marca, el lateral té un disseny molt recte i geomètric que aporta un aspecte musculós reforçat pel “sideblade” personalitzable que recorda a l’Audi R8. A més els grans passos de roda i la mida reduïda de les finestres laterals ajuden a donar un aspecte compacte al petit SUV.

No podem deixar passar l’oportunitat de mencionar una anècdota ben curiosa que té a veure amb color del cotxe. No només perquè sigui un color molt maco o perquè sigui un opcional de 1220 euros, sinó pel seu nom: Blau Ara efecte vidre. Sens dubte, un color del tot encertat pel nostre diari.

L’interior és bàsicament el mateix que el d’un Audi A3, amb tots els avantatges i inconvenients que això comporta. D’una banda destaquen elements opcionals com el "Virtual Cockpit" o el "Head-up display", però es troben a faltar d’altres com l’arrencada sense clau o la possibilitat d’abatre la pantalla central. En qualsevol cas apostar per la mateixa distribució que la del compacte alemany és apostar sobre segur, doncs ja se sap que la veterania és un grau.

Segurament l’aspecte on més penalitza l’Audi Q2 és en l’habitabilitat interior. Mentre que la posició de conducció és bona -i elevada, molt a l’estil SUV- i els seients davanters compleixen a la perfecció, l’espai a les places posteriors es veu perjudicat per la mida del cotxe, que malgrat semblar força gran, mesura tan sols 4,19 metres de llarg.

Tot i això no es pot considerar que l’espai sigui tan just com el que podem trobar a un Audi A1, però si es necessita espai per encabir-hi quatre adults amb assiduïtat potser els Audi Q3 o fins i tot Q5 són més adients.

Pel que fa al maleter ens trobem amb el mateix problema en el cas de la versió Quattro, doncs la distribució de l’espai és acceptable però el fons comença força elevat i la capacitat es veu reduïda a tan sols 355 litres. A la versió de tracció davantera l’espai millora clarament i arriba fins als 405 litres.

MECÀNICA

El motor 2.0 TDI de 190 cavalls desenvolupa un total de 400 Nm de parell, i juntament amb el canvi automàtic de set velocitats garanteix que el Q2 tingui força més que suficient en totes les circumstàncies. No obstant això, degut a que es tracta de la versió Quattro i que ens trobem davant el motor més potent de la gamma dièsel, el seu pes no és contingut: 1555 quilos.

Què vol dir això? Doncs que malgrat el motor compleix amb escreix la seva funció, segurament sigui el més recomanable de la gamma, ja que amb menys potència podria veure’s apurat en alguns moments.

Com és previsible en un motor de gairebé 200 cavalls i un pes de més d’una tona i mitja, els consums són la nota negativa del conjunt. Tot i homologar un consum de cinc litres als 100 quilòmetres, en un ús combinat entre autopista, carretera i ciutat es situa entorn als 6,7 litres. Practicant una conducció relaxada es pot situar pels volts dels 6,4 litres i en autopista és fàcil fer-lo baixar fins i tot dels sis, però en entorns urbans penalitza en excés el seu pes i fàcilment s’apropa als vuit litres.

Això sí, la relació entre el potent motor, el brillant canvi S-Tronic i la tracció total Quattro fan que l’acceleració del Q2 sigui realment bona, així com les recuperacions o les demandes puntuals de potència a l’hora d’avançar.

COMPORTAMENT DINÀMIC

Possiblement aquest sigui l’apartat que més m’ha sobtat del Q2, doncs és habitual tenir una idea preconcebuda respecte al comportament d’un SUV i després amb models com el Q2 es veu que la realitat supera amb escreix les expectatives.

Seré directe: el Q2 no és el millor model de la gamma Audi per practicar una conducció "off-road". Si bé és cert que l’altura de la suspensió és superior a la de qualsevol compacte, amb les llandes de dinou polzades s’ha de ser molt atrevit per sortir de l’asfalt. Si malgrat tot ens atrevim a fer-ho la tecnologia Quattro s’encarrega d’evitar qualsevol tipus de pèrdua de tracció, de manera que si el terreny no es complica en excés el Q2 se’n sortirà sense cap tipus de problema.

Però el seu entorn preferit és la ciutat. Es podria pensar que és estrany tenint en compte que es tracta d’un SUV, però la seva mida compacta ajuda molt en aquest sentit. L’elevada posició de conducció dóna confiança a l’hora de circular en el sempre complicat trànsit urbà, i la bona maniobrabilitat ajuda molt a l’hora d’aparcar o circular per carrers estrets. Evidentment un A1 s’hi troba més còmode a la ciutat, però el Q2 garanteix donar la talla a tot tipus d’entorns, fins i tot a carreteres revirades.

En aquest sentit és on m’he emportat la major sorpresa, doncs gràcies a l’ús de la plataforma MQB del grup Volkswagen fins i tot en trams complicats ha resultat impossible moure el cotxe del seu carril. Els 190 cavalls permeten conduir de manera realment àgil. De fet, si no volem excedir la velocitat màxima hem de tenir un ull posat en el velocímetre, la qual cosa resulta fàcil gràcies al sistema Head-Up display.

La nota negativa pel que fa al comportament del Q2 és també la més lògica, i és que degut a la seva alçada de gairebé 1,51 metres, el cotxe balanceja més del que seria desitjable. Sigui com sigui, el comportament dinàmic en el seu conjunt és realment bo.

Conclusió

Penso que el Q2 és tot un encert. Un model amb què Audi ha volgut rejovenir la gamma, diferenciar-ne el disseny i aportar una frescor que no trobem en els altres models Q (Q3, Q5 i Q7). La seva mida compacta el fa molt apte per la ciutat i el seu gran comportament dinàmic li facilita molt la feina per carretera i autopista, de manera que ens trobem davant d’un cotxe molt polivalent. És un cotxe que agrada a la gent, que se’l mira amb interès quan el veu. Si no fos perquè ben equipat es dispara molt de preu...

PREUS

Possiblement tota la bona valoració que es pot fer d’aquest SUV compacte cau pels terres quan fem una ullada al seu preu. El Q2 amb el motor 2.0 TDI de 190 cavalls associat a la tracció Quattro té un preu de 39.780 euros, que ja de per si és un pèl elevat, però en part s’entén ja que equipem el motor més potent.

El problema -per dir-ho així- arriba quan l’equipem amb els elements opcionals que incorporava la nostra unitat (paquet S-line, llandes de dinou polzades, fars led, Virtual Cockpit i un llarg etcètera) i el preu puja a més de 54.000 euros.