La primera Vespa va sortir de la fàbrica italiana de Pontedera, a la Toscana, la primavera del 1946. En els setanta-cinc anys fa que es fabrica ininterrompudament, ja n’han venut més de 19 milions d’unitats a un total de 83 països de tot el món.

La popularitat de la Vespa és tan gran que fins i tot va originar un nou segment de mercat, els escúters, que ja són la majoria de vehicles de dues rodes que circulen a les principals capitals europees. 

En un primer moment ningú havia pogut preveure la popularitat de la Vespa, que ben aviat es va convertir en una icona cultural i va aglutinar una gran quantitat de clubs d’aficionats i admiradors. La gran pensada d’Enrico Piaggio, fundador de Piaggio, per popularitzar i incrementar les vendes de la Vespa va ser el pagament a terminis, una estratègia comercial que encara estava a les beceroles europees després de la Segona Guerra Mundial, però que feia temps funcionava prou bé als Estats Units. Fos com fos, la tècnica va funcionar, i la Vespa es va vendre molt bé des dels primers anys.

La seva popularitat immediata de fet va ser tan gran que fins i tot es van crear diversos moviments juvenils i urbans que van fer de la Vespa –i de la seva eterna rival Lambretta– un element identificador i de pertinença al grup, com en el cas dels mods britànics dels anys 60 i 70.

La gran innovació tècnica de la Vespa original era el seu motor de dos temps i el canvi de marxes de tres o quatre relacions integrat al manillar, que s’accionava girant-lo amb la maneta d’embragatge accionada. Aquell model original també feia servir una barreja d’oli i gasolina per lubricar el pistó i el cilindre, cosa que generava una forta fumerada blanca que de ben segur no passaria les noves normes d’emissions.

Una altra de les grans fites de Vespa va ser la participació amb èxit al París-Dakar del 1980, quan una de les quatre Vespes que van sortir de la capital francesa va aconseguir finalitzar el ral·li més dur del món sense cap avaria important. Altres aficionats també han fet diversos viatges extrems o voltes al món al manillar de la seva Vespa.

La facilitat d’ús i l’economia de manteniment de les Vespa, afegides a una estètica única, van ajudar a fer que seguissin vigents al mercat amb pocs canvis mecànics i estètics els últims anys. De fet Piaggio tan sols ha hagut d’adequar la mecànica i tecnologia de la seva Vespa, fins al punt que durant els últims deu anys el ritme de vendes i producció s’ha incrementat respecte a dècades anteriors. L’arribada de la Vespa Elettrica sembla garantir la continuïtat del mític escúter italià en un futur no massa llunyà, alhora que l’obertura de noves fàbriques a l’Índia i la Xina per abastir la demanda interna dels mercats locals haurien de seguir incrementant les xifres de vendes de la Vespa als cinc continents.