El Renault 5 va començar la seva vida comercial el 1972, per omplir el buit que deixava el Renault 4, el seu predecessor contemporani de la marca del rombe. Els seus creadors el definien com un cotxe simpàtic i divertit, però poc es podien imaginar l’enorme impacte que tindria el nou model, que aviat es va convertir en un autèntic supervendes al Vell Continent.

El mercat demanava també versions cada cop més potents del petit R5, i Renault ja va començar a comercialitzar les versions Alpine, Copa i Gordini (enfocades a un ús esportiu i de competició) a partir del 1976.

Neix el Renault 5 Turbo

Però no va ser fins al 1980 que Renault va presentar la versió R5 Turbo, un model que ben poc tenia a veure amb el model original. El Renault 5 Turbo era un biplaça amb motor central posterior –és a dir, darrere els seients i no sota el capó- enfocat a un ús de competició.

La versió R5 Turbo arribava als 160 CV gràcies a un motor 1.4 de quatre cilindres alimentat per un generós turbo, que associat a un canvi de marxes manual de cinc velocitats el va convertir en amo i senyor dels ral·lis a escala local i internacional durant els anys 80.

Amb un pes de tan sols 970 quilos, el petit R5 Turbo accelerava de 0 a 100 en 7,7 segons i incorporava discs de fre a les quatre rodes. Renault va fabricar més de 5.000 unitats del Renault 5 Turbo, i fins i tot va preparar una versió, anomenada Renault 5 Maxi Turbo, amb l’objectiu de competir al Grup B del campionat de ral·lis i que arribava –poca broma- als 350 CV de potència, cosa que el feia una autèntica bèstia pràcticament ingovernable en mans poc expertes.

La llegenda negra del Renault 5 Turbo

Pràcticament tots hem sentit a parlar de la mala baba de l'R5 Turbo, que augmentava de revolucions quan volíem reduir i provocava una etzibada que sovint ens duia més enllà de l’asfalt. Doncs bé, aquesta història és una llegenda urbana sense fonament, ja que els R5 Turbo no eren especialment perillosos en mans expertes. El seu problema era que molts aspirants a pilot pitjaven el pedal del gas al reduir, confiant en un cert retard del turbo, tal com era habitual als anys 80. Però l'R5 Turbo era un cotxe delicat i responia immediatament a les ordres de l’accelerador, cosa que sumada a unes mans inexpertes sovint acabava amb el cotxe fora de la traçada.