A mitjans dels anys 80 la moda dels SUV encara quedava molt lluny. Els compradors europeus demanaven cotxes aspiracionals, divertits i ràpids, un buit de mercat que Opel no tenia cobert des de la desaparició de l'Ancona i el Manta, dos models nascuts a la dècada dels anys 70 i que ja eren models veterans en el mercat.

Els de Rüsselsheim necessitaven un revulsiu en forma de cupè esportiu que plantés cara als nous cupès japonesos i als Volkswagen Corrado i Scirocco, i preferiblement a un cost de desenvolupament no gaire alt. General Motors, matriu nord-americana de la marca alemanya fins fa molt pocs anys, va encarregar al dissenyador alemany Erhard Schell el naixement d'un model de tall esportiu aprofitant la plataforma i mecànica de l'Opel Vectra, model del qual derivava.

El nord-americà Wayne Cherry (pare de models mítics de GM com el Hummer o el Cadillac Escalade, entre d'altres) va coordinar els esforços dels alemanys perquè en el fons General Motors entenia que el Calibra havia de ser la seva resposta a la nova generació del Ford Probe.

Una joia del disseny

Val la pena destacar que el Calibra aviat es va convertir en un dels cotxes més elegants, esportius i ben dissenyats de la història d'Opel, gràcies a un disseny en què predominaven els angles rectes i les línies geomètriques amb un criteri aerodinàmic.

De fet, el Calibra era un cupè de quatre places en disposició 2+2 (és a dir, dues places davant i dues al darrere) i presentava un fantàstic coeficient aerodinàmic: 0,26, el millor del món en aquell moment per a un cupè de quatre places.

Ara bé, la carrosseria esportiva i la fisonomia del cotxe tenien alguns inconvenients associats: el maleter era un pèl petit (300 L) i resultava un accés complicat i amb poc espai a les places posteriors.

Als lògics problemes d'espai i habitabilitat calia sumar-hi també altres problemes de qualitat en la pintura (no estava al nivell dels estàndards europeus, sobretot en les primeres unitats fabricades), de la rigidesa de la carrosseria o presència de sorolls, grills i desajustaments que es percebien amb claredat a l'interior.

Una mecànica molt encertada

El fet d'haver d'utilitzar la plataforma del Vectra va limitar les possibilitats tècniques i mecàniques del Calibra. De fet, el primer Calibra, presentat l'any 1989, només preveia utilitzar un sistema de tracció davantera, però l'èxit del model i la demanda específica d'aquest tipus de vehicles passionals va fer que Opel passés a comercialitzar-ne versions de tracció integral 4x4 a partir del 1991, associat a la versió més desitjada del Calibra.

L'oferta mecànica del Calibra en el moment del seu llançament comercial l'any 89 es limitava a dos motors de gasolina atmosfèrics (un 2.0 de 115 i 2.0 16V de 150 CV), però a partir del 1991 Opel va decidir començar a oferir el Calibra Turbo 2.0 16 V, que arribava a oferir 204 CV gràcies al bufat del turbo, associat a la mateixa caixa canvis manual de 6 relacions que ja utilitzaven les versions de tracció davantera.

Seguint la mateixa evolució mecànica, l'any 1993 Opel va presentar l'última versió mecànica del Calibra, amb un motor de sis cilindres en V (o V6) desenvolupat específicament per a aquest model amb un cubicatge de 2.5 que oferia 170 CV de potència, però que era més lent, pesat i bevedor que el motor de quatre cilindres turbo, i mai va arribar als mateixos nivells de popularitat.

Ara bé, la versió del Calibra amb motor V6 i tracció integral va ser l'escollida pels enginyers d'Opel per participar en el campionat alemany de turismes, el DTM i en l'ITC (International Touring Car Championship) a partir del 1995, amb una potència que arribava als 450 CV gràcies a l'ajuda de Cosworth en el desenvolupament i millora del propulsor. El Calibra va arribar a guanyar el campionat l'any 1996 superant els Alfa Romeo 155 V6 TI i Mercedes-Benz Classe C, però Opel va decidir retirar el seu programa esportiu de competició a partir de la temporada següent, cosa que va tallar la progressió del Calibra.

I és que Opel va retirar el Calibra del mercat entre els anys 1997 i 1999, amb un resultat comercial discret (entre 1989 i 1997 Opel va fabricar-ne 236.647 unitats), tot i que es va comercialitzar al Regne Unit i Austràlia sota la llicència de Vauxhall i Holden, respectivament.

El Calibra va tenir un curt recorregut comercial, però va deixar una empremta important entre els aficionats al motor dels anys 90. Els seus crítics deien que eren cotxes amb un baix nivell de qualitat percebuda, que no giraven prou (el poc radi de gir d'Opel és llegendari des d'aleshores) i que no frenaven ni tenien uns amortidors al nivell de la mecànica i les possibilitats de les versions potents com la del Calibra Turbo 4x4. Ara bé, tot i els seus defectes, el Calibra és un d'aquells cotxes que han passat a la història i ha quedat en l'imaginari col·lectiu com un dels cupès més interessants i rellevants dels anys 90.