BARCELONADes que les RD350 van néixer el 1973 fins que ens van arribar a l’Estat van passar més de deu anys. Tot i el retard, quan ho van fer la competència que es van trobar era tan feble que ràpidament van guanyar un prestigi impressionant. Aquella petita Yamaha amb aspecte de moto de curses tenia molt mala llet. Era una dos temps amb caràcter que, combinada amb la lleugeresa (144 quilos), la potència (63CV) i l’agressiva posició de conducció a què obligava la seva geometria radical, feia que la conducció fos tan divertida com crítica.

La línia que separava l’excitació del perill era tan fina que moltes vegades senties explicar-ne històries que feien por. Li deien la viuda negra... però era tan maca! Amb la RD passava el mateix que amb l’Ossa Yankee. El poder de seducció dels motors de dos temps les va convertir en llegenda. Per fer-nos-en una idea: eren a les motos el que els Renault 5 Copa Turbo van ser als cotxes. Protagonistes de somnis humits per als motards i de malsons amarats de suor per als agents d’assegurances.

Les lletres RD definien clarament la seva personalitat: Racing Development. Van esdevenir motos de culte gràcies a la seva capacitat de plantar cara a les quatre temps més potents i, sobretot, més pesants. Aquest argument i un preu molt competitiu (per sota de les 600.000 pessetes) la van convertir en tot un èxit de vendes a mitjans dels anys vuitanta. Avui en podem trobar al mercat d’ocasió algunes unitats per no menys de quatre o cinc mil euros. El problema és obtenir després els recanvis originals per restaurar-les.

Actualment hi ha diversos clubs d’usuaris de les Yamaha RD que fan trobades per reviure sensacions amb exemplars que acostumen a destacar per l’impecable estat de conservació. Quina enveja!