BarcelonaL’any 1976 Xavier Permanyer, fill del fundador de Montesa, gran impulsor de la secció esportiva de la marca i responsable de la fàbrica d’Esplugues, tristament traspassat aquest estiu, va tenir la pensada d’organitzar el Trofeu Montesa de motocròs. Aquelles competicions, que es feien amb les Cappra 125, van ser un èxit i van impulsar molt les vendes de la marca.

Vistos els resultats, el 1979 van decidir repetir la fórmula en l’àmbit de la velocitat i van crear la Copa Crono. Un any abans havien llançat al mercat l’alternativa per plantar cara a la Bultaco Streaker, de la qual parlarem demà. La Montesa Crono inicialment heretava alguns components de la Cota 74 i de l’Enduro 125, però adaptats a l’asfalt.

Era molt maca, en versions de 75 i 125 cc, però no tan esportiva com la competidora, cosa que es podia veure en detalls com portar frens de tambor i no de disc. El campionat va ser un èxit i va servir per donar a conèixer Carles Cardús. El Tiriti, com Alfons Mañer (guanyador de la cilindrada petita), combinava la competició de Montesa amb la de Bultaco, però no en va guanyar cap de les dues pel seu agressiu estil de pilotatge, amb el peu a fora, com si fes motocròs. Queia tan sovint que li van posar el malnom de Wojtyla, ja que deien que sempre que arribava a un lloc feia un petó a terra. Mala llet o, més ben dit, mala hòstia.

La categoria de 125 se la va emportar Antonio de la Riba. Les Crono petites les van fer del 1978 al 1983, i en van vendre gairebé dues mil unitats. El 1981 van fer un model de 350 cc, que no va tenir gaire acollida comercial perquè aportava solucions tècniques massa convencionals.