Les motos de la nostra vida
Barcelona

Clúa Sport: motos sobretot per a dones

Clúa va ser dels primers a pensar en la fabricació de motos específicament per a dones va posar en marxa una línia que es deia Gorrión i que seria l’embrió d’aquesta Sport 125

Imatge d'arxiu de la moto Clúa Sport / ARA Zoom

La història de Construccions Metàl·liques Clúa va ser curta però intensa. Del 1949 al 1962 aquesta empresa va fer tota mena de vehicles de dues i quatre rodes. Entre aquests últims va destacar un microcotxe de línies molt harmonioses, un petit spyder inspirat en el llegendari Pegaso Z-102, dissenyat pel carrosser Pedro Serra, de fama mundial pels treballs d’adaptació de models que havia fet per a diverses marques. Aquest rival del Biscúter valia 64.000 pessetes, un preu massa semblant al del 600, el gran triomfador de l’època. La iniciativa va ser molt ben valorada, però no va tenir un bon retorn econòmic, i potser va ser el desencadenant de la desaparició de la firma.

Anys abans s’havien dedicat a les motocicletes. Alguns dels seus models van tenir una recorregut limitat però que va quedar compensat per la gran quantitat de versions diferents que en van ser capaços de fer. Un dels més curiosos va ser la Sport 125, una moto força especial que, tot i ser d’un sol cilindre, portava un tub d’escapament que es desdoblava a banda i banda, a imitació de models de cilindrada superior. Tenia un canvi de quatre marxes i era capaç d’agafar els cent quilòmetres per hora.

L’origen d’aquesta firma barcelonina situada a l’avinguda Pau Casals era un taller inicialment dedicat a la reparació de motors dièsel, dels quals eren especialistes. A Clúa van ser dels primers a pensar en la fabricació de motos específicament per a dones, i per això van posar en marxa una línia que es deia Gorrión i que seria l’embrió d’aquesta Sport 125.

A finals dels 70 a Catalunya va néixer un grup musical que es deia Moto Clúa. El van formar Josep Maria Clua, mort el 2011, i Josep Maria Bardagí, també traspassat, i el productor era Joan Manuel Serrat!, únic supervivent d’aquella fantàstica formació, que ens va deixar un disc molt interessant: Amic majestic, gravat el 1978. A pesar de la coincidència amb el nom, però, no tenien cap relació amb les motos.