Pocs cotxes al llarg de la història són més recordats, admirats, respectats i desitjats com el Lancia Delta Integrale, la màquina que va dominar el món dels ral·lis als anys 80 i 90 del segle passat i que encara avui exerceix una fascinació especial sobre els amants del motor.

El Lancia Delta va aparèixer al mercat europeu l'any 1979. Dissenyat per la mà de Giorgetto Giugiaro, la seva estètica atemporal, combina elegància, esportivitat i certa agressivitat, convertint-se en una verdadera icona del món del motor.

Si bé la major part de les unitats equipaven motors discrets amb potències que voltaven els 80 o 90 cavalls i tracció davantera, l'any 1986 Lancia -amb un ampli bagatge al món del ral·li gràcies al mític Lancia Stratos- va decidir equipar el seu compacte amb motoritzacions més potents i tracció integral per poder competir als campionats de ral·li del grup B del moment. Aquesta aposta esportiva va comportar, de retruc, la fabricació i comercialització de diverses unitats de carrer del Delta amb tracció integral que competia oficialment per requeriments normatius.

L'any 1986 va aparèixer el primer Lancia Delta 4wd Turbo, equipat amb tracció integral i un motor de 165 cavalls que van revolucionar el segment. Però la forta rivalitat amb l'Audi S1 va obligar als enginyers de Lancia a millorar el seu producte tot inaugurant la saga dels “Integrale”.

El primer Lancia Integrale pròpiament dit va aparèixer l'any següent, el 1987. Equipat amb el mateix motor però amb un turbo més potent, el primer Integrale arribava fins als 185 cavalls (20 cavalls més que la versió anterior), gràcies a les 8 vàlvules del seu motor de dos litres, i incorporava novetats importants, com ara els passos de roda eixamplats, que permetien fer del Integrale un conjunt més equilibrat i amb una major estabilitat als revolts. Aquell va ser l'inici del regnat del Lancia Delta Integrale al mundial de ral·li, ja que va guanyar el campionat set anys consecutius (1987-1992), establint un nou rècord al món del motor que va macar una generació d’aficionats, pilots i fabricants.

La constant innovació i millora que experimentava la divisió esportiva de Lancia va comportar l'actualització del mític model dos anys després, el 1989, que presentava el mateix bloc motor de dos litres, però equipat amb 16 vàlvules a la culata que encara optimitzaven més el rendiment esportiu del cotxe italià. El Delta Integrale de competició era invencible, i les (poques) unitats de carrer eren objecte de desig i estatus social, sinònim d'esportivitat, elegància i poder adquisitiu.

El 1990 va aparèixer el Lancia Delta Integrale Evoluzione, que no suposava cap novetat mecànica respecte a la versió anterior, però que millorava elements de seguretat activa com ara el sistema de frenada o la suspensió. Dos anys després, l'any 1992, Lancia va presentar l'Integrale 2, que actualitzava elements de l'interior del cotxe i augmentava la mida i presència de les llandes. També és cert que l'Integrale 2 va incorporar un catalitzador que millorava les emissions de gasos contaminants, però que restava un pèl de prestacions esportives al llegendari compacte italià.

Amb tot, la casa italiana va decidir retirar-se del campionat mundial de ral·li l'any 1993, degut a la seva precària situació econòmica, ja que considerava que el recorregut del primer Lancia Delta ja havia complert el seu cicle. El mateix 1993 Lancia va començar a produir el segon Delta, que mai va aconseguir els nivells de popularitat o prestacions del seu predecessor.

Amb poc més de 40.000 unitats fabricades, el Delta Integrale es va convertir immediatament en un objecte de culte, encara avui reverenciat pels amants del motor. De fet, els nous models amb tracció integral i prestacions més o menys esportives intenten evocar al Delta Integrale, que exerceix de referència com el compacte esportiu més perfecte mai fabricat. Les sensacions que transmet, el seu disseny atemporal i la llegenda forjada a base d'anys imbatibilitat han convertit a l'italià en la llegenda dels cotxes de ral·li.