L’any 1999 Seat tenia l’objectiu de cridar l’atenció al Saló de Ginebra i donar un cop sobre la taula amb la presentació d’un model exuberant i que es convertís en un objecte de desig. El cap de disseny de la marca en aquell moment, l’italià Walter de Silva, va optar per preparar una versió esportiva i radical del Toledo, en aquell moment berlina estrella de la marca.

Just abans d’acabar el segle XX el portafolis de Seat encara no disposava de versions FR, Cupra no era cap marca independent i el León estava a punt de néixer, factors que expliquen l’elecció del Toledo com a model a exhibir a Ginebra.

El prototip presentat per Seat era un Toledo amb motor V6 de 204 CV de potència i 280 Nm de parell, canvi manual de cinc relacions i un sistema de tracció integral a les quatre rodes, amb una carrosseria vermella , para-xocs específics, pinces de fre, una cua d’escapament en posició central (a l’estil Lamborghini), llandes específiques de 18 polzades, una carrosseria rebaixada gràcies a les suspensions i grups òptics tintats i enfosquits.

El Seat Toledo Cupra homologava un pes de 1.305 quilos, i la seva fitxa tècnica prometia una capacitat d’acceleració de 0 a 100 km/h en 7,5 segons i una velocitat punta de 238 km/h. Amb tot, Seat mai es va atrevir a comercialitzar el Toledo Cupra, ja que les vendes en el segment eren cada cop més modestes i l’eclosió del nou León (que sí que va tenir versions FR i Cupra) va eclipsar el possible Toledo Cupra.

Curiosament, més de vint anys després d’aquell Saló de Ginebra, Seat ja no comercialitza cap model amb el nom de Toledo, el León s’ha convertit en el model més venut de la marca i Cupra s’ha independitzat de Seat per posicionar-se en el mercat com un fabricant més aspiracional, amb més marge per unitat venuda que no pas sota l’aixopluc de Seat.