A mitjans dels anys 70 del segle passat, semblava que ja estava tot preparat. BMW i Lamborghini havien arribat a un acord per construir el primer superesportiu de la història dels bavaresos a la fàbrica de Lamborghini a Sant'Agata Bolognese.

I és que BMW volia competir en diverses categories de competició i, per fer-ho, la FIA fixava homologar un mínim de 400 unitats de cada model que volia competir als campionats internacionals de turismes.

Els bavaresos, mestres en el repartiment perfecte dels pesos dels seus turismes i en l'esquema de motor davanter en posició longitudinal i propulsió –o tracció posterior– no tenien experiència en la fabricació de models que utilitzessin una disposició de motor central (és a dir, just darrere dels seients dels ocupants).

Conscients de les seves mancances en la construcció d'aquest tipus de vehicles, els de Munic van buscar un acord amb Lamborghini, que comercialitzava amb molt d'èxit el Countach, un dels models més mítics dels italians.

Semblava que aquesta relació estava destinada a guanyar. I el fet que el disseny del superesportiu que projectaven fos encarregat a Giugiaro (que va fer una carrosseria realment preciosa) semblava la garantia de l'èxit d'aquesta empresa. Els alemanys havien de crear el motor del cotxe, mentre que el xassís del futur M1 seria dissenyat pels especialistes de Lamborghini.

Els enginyers de Lamborghini van començar a desenvolupar el prototip a Nardó (una pista de proves italiana coneguda per les velocitats que permeten els peralts i el traçat circular). Els sis prototips fabricats equipaven un motor BMW de sis cilindres en línia, de 24 vàlvules i que distribuïa 277 cavalls.

Crònica d'un fracàs

Però les coses van començar a torçar-se per motius financers. I és que Ferruccio Lamborghini, fundador de la marca del toro, es va desentendre del projecte a causa de la precària situació econòmica de la seva companyia, que va entrar en fallida tècnica.

Amb Lamborghini gairebé en bancarrota, BMW va decidir no assumir tots els costos de desenvolupament del projecte i va buscar una solució alternativa. Després de trencar el compromís amb els italians, els bavaresos van encarregar el desenvolupament i fabricació del futur M1 al carrosser Baur, establert a Stuttgart.

Baur, però, un fabricant artesanal, no va poder complir els terminis fixats per BMW i no es va aconseguir a temps l'homologació necessària de la FIA. En vista de la impossibilitat de competir internacionalment, els de Munic van decidir crear la seva pròpia competició monomarca d'aquests vehicles, que només es va disputar una temporada pel discret acolliment que va tenir l'M1.

Finalment, BMW només va fabricar 453 unitats de l'M1, cosa que curiosament els va convertir en vehicles molt cotitzats i en una icona de la marca i de la indústria automobilística del seu temps. Sobretot després que l'artista nord-americà Andy Warhol –i tants d'altres– utilitzessin la carrosseria de Giugiaro per expressar la seva creativitat i convertir-los en obres d'art amb rodes.