El capítol del motor Baradat (o Baradat-Esteve) és un dels menys coneguts de la història industrial de Catalunya, tot i que va ser capital en l’evolució dels motors toroïdals i rotatius que avui encara utilitzen molts cotxes de marques mítiques com Porsche i Mazda.

La història d’aquest motor va començar l’any 1919, quan els germans Carles i Claudi Baradat, tots dos enginyers mecànics amb experiència aeronàutica i automobilística (van treballar als Tallers Hereter, dels qual ja hem parlat), van començar el projecte de fabricació d’un motor rotatiu aplicat a un automòbil. Els germans Baradat van aconseguir l’ajuda econòmica de l’industrial Frederic Esteve Anglada i van començar a fabricar el seu motor en dos locals barcelonins al carrer Mallorca, 231, i al local del carrer Balmes, 96-98.

Els primers resultats al banc de proves van ser excel·lents. El motor dels germans Baradat prescindia de bieles, maneta o cigonyal, utilitzant un moviment circular dels pistons, una tècnica revolucionària mai integrada fins aleshores al món de l’automòbil. Aquell motor arribava a oferir uns magnífics 110 CV a 16.000 rpm, tot i que la cilindrada del motor era de tan sols dos litres.

Els germans Baradat van fabricar 12 unitats del motor Baradat-Esteve, però no van obtenir el resultat esperat quan es van unir amb un xassís de la marca Austin. La baixa qualitat dels materials emprats, insuficients per aguantar les altes temperatures de servei del motor, sumada a algunes dificultats tècniques amb els pistons i l’escassa capacitat financera dels impulsors van condemnar el projecte, que amb tot, va arribar a ser presentat en societat al Saló de l’Automòbil de Barcelona del 1922.

El motor Baradat-Esteve, amb tot, no va caure del tot en l'oblit, perquè va servir de base tècnica i teòrica per al motor de Heinrich Wankel, creador del motor rotatiu Wankel que encara avui s’utilitza. Tal com va reconèixer l’alemany, “la feina dels germans Baradat va ser imprescindible perquè van ser els primers a acoblar un motor rotatiu a un automòbil”.