Quan Alfa Romeo va presentar el seu 147, ara fa vint anys, va revolucionar el segment dels cotxes compactes del segment C, fins aleshores dominat amb mà de ferro pel Volkswagen Golf. Aquell compacte italià de tall esportiu i elegant, que es convertiria en un autèntic èxit de vendes, va ser l'últim gran encert comercial de la marca llombarda i en un model essencial per al futur dels de Milà.

I és que l’Alfa Romeo 147 era tot un cotxe guanyador des del primer moment. Dissenyat per Walter da Silva i Wolfgang Egger, el popular compacte italià aviat va guanyar-se el cor dels compradors més joves i passionals del mercat. La seva estètica, que segons la marca s’inspirava en models clàssics com els 6C dels anys 30 o el llegendari Giulia original dels 60, conjugava a la perfecció diversos elements estètics que el feien diferent i atractiu. El capó allargat, una caiguda del pilar C, la carrosseria de tres portes o de cinc amb les manetes amagades a la carrosseria, una calandra prominent que dialogava amb les dues entrades d’aire inferiors, els passos de roda marcats, una cintura elevada i una nervadura lateral que li aportaven dinamisme i esportivitat el convertien en un cotxe realment encisador.

Però el millor d’aquell 147 era el seu comportament esportiu i el plaer de conducció (piacere de giuda, que en deien els italians). Construït sobre la plataforma del 156 -un altre dels grans encerts de la història d’Alfa Romeo- el cotxe destacava per una suspensió davantera de doble triangle (una solució heretada dels models de competició que ben pocs models fan servir avui), una direcció molt directe i comunicativa, un bon compromís entre rigidesa torsional, pas per corba i acceleració i un tacte general sorprenentment dinàmic i àgil. A més, el 147 va incorporar elements de seguretat de sèrie com ara sis airbags, control de tracció i d’estabilitat, control de creuer i alguns elements d’equipament propis de cotxes d’alt nivell encara avui, 20 anys després, com ara pantalla multifunció amb navegador GPS, equip de so BOSE o connectivitat Bluetooth amb els dispositius mòbils.

Un dels elements clau del 147 va ser la seva gamma mecànica, que incloïa motors de gasolina atmosfèrics de quatre cilindres Twin Spark 1.6 i 2.0 amb potències d’entre 105 i 150 CV associats a canvis manuals de cinc relacions i un d'automàtic de tipus Selespeed. El Twin Spark era un motor realment fiable, amb un so magnífic i dur com una roca, però que en les versions bàsiques (1.6 TS de 105 CV) sí que va presentar alguns problemes de joventut relacionats amb la corretja de distribució, que patia desgast prematur: l’eterna llegenda negra d’Alfa Romeo semblava no voler desaparèixer.

L’altre problema dels motors gasolina Twin Spark del 147 eren els consums de carburant certament elevats, sobretot per als paràmetres que considerem 20 anys després: era fàcil fer mitjanes de consum d’entre 8,5 i 10 L circulant tranquil·lament a 120 km/h per autopista o autovia, i per ciutat era difícil fer-lo baixar dels 10 litres. També és cert que per als clients més espantats pels consums del 147, Alfa Romeo oferia una altra mecànica dièsel amb el motor 1.9 JTD i potències d’entre 100 i 140 CV que tenien consums molt raonables i un comportament dinàmic acceptable, per bé que no gaudien del so i el plaer que suposava fer pujar de voltes els motors atmosfèrics italians.

Amb tot, el 147 va suposar una petita revolució en el mercat dels compactes i l’any 2001 va guanyar el primer Car of the Year del segle XXI imposant-se per un sol punt al Ford Mondeo i a certa distància dels Toyota Prius, Mercedes Classe C, Volvo S60 i Opel Corsa, entre d'altres. No va ser l’únic premi que va guanyar, ja que també va ser escollit millor cotxe pel diari Bild, per la revista francesa Automobile Magazine i per votació popular com a millor cotxe del Brasil l'any 2002.

Alfa Romeo 147 GTA, la joia de la corona

Aquell 2002 Alfa Romeo va presentar la versió més esportiva i potent del 147, el llegendari 147 GTA (Gran Turismo Allegerita), una versió d’altes prestacions que feia servir un motor V6 Busso 3.2 que entregava 250 CV amb un so realment espectacular.

El 147 GTA era un cotxe especial, únic i diferent, amb una estètica diferenciada que sublimava el disseny original del 147, i amb una posada a punt específica que el convertia en el millor compacte esportiu del seu temps. Això sí, el consum era realment elevat, ja que sovint presentava mitjanes de més de 20 litres als 100 quilòmetres si se li exigia demostrar part del seu potencial, i tenia un maleter de només 290 litres i unes places posteriors poc útils. Evidentment el 147 GTA no era un cotxe pensat per viatjar en família.

La majoria de 147 GTA feien servir un canvi manual de sis relacions, tot i que també es van fabricar algunes unitats amb canvi de marxes automàtic Selespeed, per bé que totes les untats feien servir l’esquema de tracció davantera, cosa que el va penalitzar enfront d'alguns dels seus rivals, com l'Audi S3 o el Volkswagen Golf R32.

Entre 2002 i 2004, Alfa Romeo només va fabricar 5.029 unitats del 147 GTA, que ja s’han convertit en clàssics molt cotitzats pel seu valor històric i rellevància industrial, ja que va ser el darrer model en fer servir el motor de sis cilindres en V desenvolupat per Giuseppe Busso.

Segona generació

El 2004, amb pocs anys al mercat, el 147 va rebre una nova actualització estètica que afectava sobretot els fars davanters i els para-xocs, així com la porta del maleter. Pel que fa a mecànica, Alfa Romeo també va millorar-ne les suspensions i va introduir noves mecàniques dièsel del mateix bloc motor 1.9 JTD de 150 i 170 CV.

Les vendes encara acompanyaven el model, que havia venut més de 360.000 unitats en només tres anys i mig, i per aprofitar la tirada del cotxe entre el públic general l’any 2006 Alfa Romeo va introduir una nova variant del 147 amb motor dièsel anomenada Q2 que feia servir un nou autoblocant mecànic davanter de tipus Torsen. Un any després, el 2007, la marca presentaria la darrera evolució del 147, anomenada Ducati Corse i que incorporava una estètica específica, el motor dièsel de 170 CV i el diferencial central davanter Q2, cosa que el va convertir en el millor 147 de la saga amb permís de la versió esportiva GTA.

Menció a banda mereix l’activitat esportiva i de competició del 147, un dels trets diferencials de la marca llombarda. El 147 GTA en versió Cup –és a dir, de competició– feia servir el motor Twin Spark portat fins als 220 CV i va arribar a guanyar el WTCC l’any 2005. El 147 també va guanyar el Campionat de Turismes Britànic de 2001 i el Campionat de Superturismes d’Itàlia els anys 2003 i 2004, i fins i tot es van utilitzar versions preparades per córrer ral·lis.

Finalment l’any 2010 el 147 va deixar de ser fabricat –es feia a les instal·lacions de Pomigliano d’Arco (a la Campània, sud d'Itàlia)– amb un total de 651.823 unitats, cosa que el va convertir en un dels models amb més èxit comercial de la història de la marca. El seu successor, el Giulietta, mai va arribar als nivells de popularitat i de vendes del 147, tot i que en línies generals també va ser un bon cotxe, que ha estat en producció fins aquest mateix 2021.