Hi ha màquines que sobrepassen el propi àmbit industrial i es converteixen en icones socials, culturals, econòmiques i sentimentals de tot un país. El Regne Unit té els avions Supermarine Spitfire. Els francesos, els Dos Cavalls. Els americans, les Harley Davidson. Nosaltres, a Catalunya, tenim una icona industrial nostrada, estimada i respectada, el Seat 600.

Fou el primer automòbil realment democràtic fabricat a l'estat espanyol, ja que el seu preu feia possible que moltes de les famílies que s'havien beneficiat del 'desarrollismo' dels anys 60 es poguessin motoritzar per primer cop en la història. El 600 va ser, ras i curt, el primer vehicle de masses de la història industrial catalana, i es va convertir en una de les icones més estimades de tota una generació.

Neix la Seat

L'any 1950 el cotxe era un element de luxe a l'abast de ben poca gent (i generalment amb carnet del Movimiento): només un de cada tres mil ciutadans espanyols tenia vehicle. Ara bé, l'escenari internacional posterior al 1955 va possibilitar crear l'ecosistema necessari per a un nou rumb industrial a l'estat espanyol. El nou enemic del món occidental era el comunisme, i en virtut dels pactes de Madrid del 1953, el règim dictatorial de Franco ingressava a les Nacions Unides i, de mica en mica, Espanya es va obrir al bloc capitalista.

El règim va estimar oportú crear un gran fabricant espanyol per motoritzar els alts càrrecs del Movimiento, així com els principals empresaris i prohoms de l'Estat. El primer intent havia estat Enasa, la successora estatal de l'extingida Hispano-Suiza, però les necessitats internes del règim van fer que Enasa i la seva filial Pegaso (amb seu a Sant Andreu de Palomar) es dediquessin a fabricar camions i autobusos.

Després de l'èxit inicial d'Enasa fou l'Instituto Nacional de Industria (INI),qui va cercar un soci tecnològic per bastir les bases d'una planta de muntatge de turismes. L'entitat escollida per aportar el capital tecnològic i humà va ser Fiat, aleshores ja un fabricant molt potent a Itàlia i amb un gran potencial de creixement a Europa. A més, els privilegis que el règim va atorgar als Agnelli, la família propietària de Fiat, van facilitar l'acord en unes condicions prou avantatjoses per a totes dues parts.

L'estat volia emplaçar Seat a Madrid, però Fiat no va voler escoltar les propostes de l'INI i dels jerarques franquistes, i va condicionar el seu desembarcament tecnològic a la condició que la fàbrica fos a Barcelona, a poques horen en vaixell d'Itàlia i amb una mà d'obra especialitzada en el sector.

Durant els primers anys les tensions entre militars i enginyers italians van estar a punt de fer naufragar el projecte, però finalment, i després de moltes vicissituds, el 1953 va sortir el primer Seat 1400 de la fàbrica de la Zona Franca.

Arriba el 600

No va ser fins al 1955 que Fiat va cedir la llicència a Seat per fabricar els 600. A canvi de la cessió, Fiat cobraria uns 'royalties', una indemnització i un tant per cent de cada unitat venuda.

El primer Seat 600 va sortir de la fàbrica de la Zona Franca durant l'any 1957, quan també es va començar a comercialitzar el producte. Els primers cotxes tenine un preu de 70.000 pessetes, uns 430 euros d'ara, i a la darreria dels anys 50, quan els sous acostumaven a no superar les 3.000 pessetes mensuals (uns 18 euros), encara no estaven a l'abast de tothom. No va ser fins als anys 60, coincidint amb els anys de 'desarrollismo' franquista, quan la demanda va començar a ser massiva gràcies a un augment en la renda mitjana dels espanyols.

A partir de l'any 1963 la planta de la Zona Franca va iniciar la segona versió del 600, coneguda com a 600D. El 600D equipava millores en els acabats interiors, gaudia d'un propulsor una mica més potent (de 0,7 litres) i que rendia fins a 25 cavalls de potència. El 600D també va incorporar millores en el sistema de fre i es va equipar amb un nou radiador que minimitzava els sobreescalfaments del cotxe.

El 1969 Seat va iniciar la producció de la sèrie E, amb una mecànica idèntica que la sèrie D però amb algunes actualitzacions estètiques, com l'obertura de les portes cap endavant, nous grups òptics al frontal i a la part posterior, i una calandra encara més gran que la del seu antecessor.

Finalment, Seat va llançar la sèrie definitiva del 600 l'any 1972, anomenada sèrie L que va mantenir en fabricació fins a l'any següent, quan va cessar la seva producció. Els sèrie L arribaven a una potència de 29 cavalls i assolir velocitats màximes de 115 quilòmetres per hora.

En total, Seat va fabricar més de 799.000 unitats del 600, destinades sobretot al mercat interior espanyol. Molts espanyols van tenir un 600 com a primer cotxe, i la seva senzillesa i preu econòmic van fer que encara molts d'altres el tornessin a tenir com el primer cotxe en comprar-lo de segona mà, cosa que eleva el 600 a l'imaginari col·lectiu de milions de catalans i espanyols.

El llegat del 600

El 600 va ser el model que consolida, de forma definitiva, l'automoció al nostre país i que va fer créixer Seat fins a convertir-la en una de les principals automobilístiques d'Europa.

Encara avui és fàcil coincidir amb els nombrosos clubs i associacions d'amics del 600 que hi ha arreu del país i que celebren trobades periòdiques d'aquelles petites màquines que van revolucionar i van canviar per sempre més el teixit econòmic, social i industrial del país.

És possible un nou Seat 600?

Els models retro –com el MINI o el Fiat 500– s'han posat de moda els darrers anys. Malauradament Seat no pot comercialitzar ni explotar un nou 600, ja que els drets pertanyen al grup Fiat i Seat va passar a l'òrbita de Volkswagen als anys 80 del segle passat.