Ara fa 91 anys uns grups d'amics benestants de Brescia (Itàlia) van decidir crear una competició de resistència que havia d'esdevenir infernal per a les màquines del seu temps: era l'any 1927 i van idear un recorregut d'uns 1.600 quilòmetres –mil milles– per carretera oberta.

El recorregut era més o menys senzill: calia sortir de Brescia, arribar fins a Roma i tornar a Brescia en el mínim temps possible. La primera edició del 1927 va comptar amb 77 participants, dels quals tan sols 55 van acabar la prova.

El fet de circular contra rellotge per carreteres obertes amb trànsit convencional era un perill i una temeritat des dels seus inicis, i ben aviat la prova va començar a sumar accidents i tragèdies, ja que els participants anaven a velocitats infernals. Stirling Moss va marcar un rècord l'any 1955 que il·lustra la bogeria de la prova: va fer una mitjana de 155'8 km/h per fer els 1.600 quilòmetres en poc més de deu hores al volant del seu Mercedes 300 SLR.

La tragèdia de Portago

L'any 1957 l'aristòcrata espanyol Alfonso de Portago va patir un terrible accident al volant del seu Ferrari 335 S a pocs quilòmetres de l'arribada, que va acabar amb la vida de Portago, el seu copilot i 10 espectadors.

L'accident del marquès de Portago va marcar un abans i un després a la Mille Miglia. A partir de l'any 1977 la Mille Migla es va reconvertir en un ral·li de regularitat, tancat al trànsit i amb mesures de seguretat molt més estrictes. Això sí, la Mille Miglia no és una cursa a l'abast de tothom, ja que cal pagar 8.000 euros en concepte d'inscripció, als quals cal sumar l'assegurança mèdica obligatòria i el transport i assistència dels cotxes.