El 1990, quan es va saber que el deixaven de fer a l’última planta que encara el produïa -a la localitat portuguesa de Mangualde-, al Parlament Europeu van demanar un minut de silenci per respecte a la seva desaparició. El Citroën 2CV va ser tot un mite, tot un símbol.

Quan Pierre-Jules Boulanger va tenir la idea de fer aquest cotxe el 1935, deia que havia de ser capaç de travessar un camp llaurat portant a l’interior un cistell carregat d’ous sense que se’n trenqués cap. El Dos Cavalls, al qual al començament van denominar internament TPV ( toute petite voiture ), va néixer com un vehicle destinat als camperols francesos, i no el van començar a fabricar fins al 1948.

La Segona Guerra Mundial va endarrerir l’inici de la seva producció, i va portar els seus creadors a destruir-ne els primers prototips per por de ser copiats pels alemanys.

El van fabricar durant 42 anys i en van produir més de cinc milions d’unitats a tot el món; els treballadors de la factoria on van començar a fer-lo el van comparar amb un “paraigua invertit, amb rodes”.

A l’estat espanyol també va ser un cotxe molt important. La versió en furgoneta va ser el primer model que va sortir de la fàbrica de Vigo quan la van inaugurar el 1958.

El Dos Cavalls va tenir tanta popularitat que va aparèixer molt sovint al cinema i la televisió, des de Les aventures de Tintín -a L’afer Tornasol (1954)- fins a les pel·lícules de James Bond - Només pels seus ulls (1981)-, passant per les espanyolades més casposes -Sor Citroën (1967)-. Durant l’època dels hippies n’hi va haver molts que el van adoptar com el “cotxe oficial” d’aquell moviment.