LA GUANTERA

Per què ens hauria d’interessar la F-1?

Williams i Aerofoil Energy han desenvolupat un sistema per reduir l’energia de neveres en supermercats. / WILLIAMS Zoom

Avui comença a Melbourne una temporada nova de Fórmula 1. Pot ser que això no us faci ni fred ni calor perquè senzillament aquest esport us sembla avorrit o no us interessa gens. Però, tot i així, heu de saber que algunes de les solucions tècniques del vostre cotxe, del que feu servir cada dia o només els caps de setmana, per anar a treballar o d’esbarjo -o les dues coses a la vegada-, vénen directament d’aquesta competició. I més interessant encara: potser no ho sabíeu, però alguns dels objectes que ens fan la vida quotidiana més fàcil i agradable neixen a la F-1.

Tradicionalment s’ha dit que la F-1 és un laboratori en què s’assagen les innovacions que després incorporen els cotxes fabricats en sèrie. I sempre s’ha comentat que els F-1 són els cotxes més avançats del món des del punt de vista tecnològic. Això és una mica exagerat, ja que durant un temps els turismes que participaven en el campionat alemany, el DTM, o els sport-prototips de les 24Hores de Le Mans, els van superar en sofisticació mecànica.

Però des que ara fa tres temporades van entrar en escena els motors amb tecnologia híbrida, els monoplaces de la F-1 han tornat a recuperar el protagonisme que van perdre quan es van començar a suprimir algunes de les ajudes electròniques a la conducció per intentar fer -sense aconseguir-ho- que les curses recuperessin l’emoció que havien tingut als anys setanta i vuitanta.

Els dos últims anys Mercedes ha dominat el campionat amb mà de ferro. Els conceptes que han aplicat als motors -ara es coneixen com a unitats de potència- no han pogut ser replicats per cap dels altres motoristes que també participen en els Grans Premis: Ferrari, Renault i Honda.

Els seus beneficis arribaran tard o d’hora a la producció de vehicles en sèrie. I d’això, a més de Lewis Hamilton i Nico Rosberg, també ens en beneficiarem tots nosaltres, com ja va passar fa temps amb els frens de disc, els sistemes de recuperació d’energia cinètica, l’ABS, el control de tracció i tants i tants altres accessoris que portem als cotxes i que van fer les primeres passes en el món de la competició.

Però els avenços que aporta la F-1 no es limiten només al món de l’automòbil. Els enginyers dels equips de curses moltes vegades es nodreixen de solucions tècniques que vénen de la indústria militar, i també de l’àmbit de l’aerodinàmica. Les assimilen i les adapten per poder fer els monoplaça de competició tan ràpids i eficients com sigui possible. I en el camí, desenvolupen tota una sèrie de tècniques que després permeten a moltes escuderies aplicar aquest coneixement en àrees molt diferents a les de les curses i que els asseguren uns ingressos complementaris per a unes estructures que sovint no són rendibles només amb l’aportació dels patrocinadors o el repartiment dels beneficis que representa la venda dels drets televisius de les curses.

A Williams tenen una divisió que anomenen Advanced Engineering i que es dedica a explorar les opcions de comercialització del know-how que adquireixen a la F-1. Últimament, en col·laboració amb l’empresa Aerofoil Energy, han desenvolupat un sistema que aprofita els coneixements adquirits en el camp de l’aerodinàmica i els permet reduir l’energia que gasten les neveres i congeladors que fan servir als grans supermercats. Només Sainsbury’s PLC, que és la segona principal cadena de supermercats de la Gran Bretanya, gasten un 1% del total d’electricitat d’aquell país amb el consum energètic dels 1.100 centres comercials que tenen escampats per tot el territori. Ells han sigut els principals interessats en aquest sistema que Williams fabrica als mateixos forns amb què tracta la fibra de carboni dels xassís de Massa o Bottas. I és que hem de tenir en compte que només un supermercat d’una gran superfície pot arribar a gastar 1,5milions de quilowatts a l’any, que no és precisament poca cosa.

Equips i empreses tecnològiques

McLaren també té una empresa semblant: Applied Technologies. En aquest cas, aquesta subempresa treballa en col·laboració amb la Universitat d’Oxford en la creació de programes que permeten monitoritzar l’estat de salut de pacients crítics, i en els protocols preliminars del tractament de malalts que han de ser operats. Aquí, l’experiència en l’adquisició de dades a través de la telemetria, però també els exercicis de simulació virtual a l’hora de fer els dissenys tridimensionals dels cotxes, i les situacions que han de superar en cursa, han sigut la base de partida per a uns treballs altament valorats, fins i tot, pel ministeri de les Ciències de la Vida britànic, que ha apadrinat la iniciativa.