LA GUANTERA

Torna un DTM amb pilots catalans

NADAR Castelló, 1985
 Pep Domingo, més conegut com a Nadar, és l’autor d’El mundo a tus pies (2015), tres magnífics relats sobre el futur de la generació actual. / NADAR Zoom

Demà comença una nova edició del DTM, el campionat alemany de turismes que es va posar en marxa el 1984 amb el nom de Deutsche Tourenwagen Meisterschaft, i que actualment té un gran prestigi per les tres marques implicades que hi participen -Audi, BMW i Mercedes- i per la dimensió dels pilots que hi concursen, alguns d’ells procedents de la F-1.

La cita del circuit de Hockenheim és la primera de les nou programades en un calendari que, a més de les pistes del seu país d’origen, aquest any també passa per Àustria, Holanda, Rússia i Hongria.

En el passat els circuits de Barcelona-Catalunya i València també van acollir curses d’aquesta especialitat, tot i que l’experiència no va tenir continuïtat perquè l’assistència d’espectadors, tot i ser elevada, no va estar al nivell del que esperaven els organitzadors. A Alemanya algunes de les proves arriben a convocar més públic del que s’ha concentrat per al GP de F-1, i l’ambient als circuits és absolutament espectacular durant els caps de setmana de la competició.

Durant un temps va ser considerat el campionat mundial de turismes oficiós, i va tenir la participació d’altres marques. De fet, en un temps que la F-1 va iniciar un procés de regressió tecnològica, els cotxes del DTM eren fins i tot més avançats des del punt de vista tècnic que els monoplaces de l’especialitat considerada la reina de l’automobilisme esportiu.

Un campionat amb curses intenses

Actualment ja no és així, i tot i que continua sent un campionat fabulós, la veritat és que des del punt de vista esportiu porta un parell de temporades una mica més ensopit del que havia sigut habitual. Però les curses, això sí, ens continuen regalant moments d’una intensitat que no sempre tenim la sort de viure als Grans Premis. Per a alguns analistes el nivell actual de competència de les marques té una planificació determinada que s’acosta més al nivell del màrqueting que al de la competició pura. Que les tres marques participants s’hagin repartit els sis últims títols de manera no consecutiva ho demostra.

Per a alguns pilots el DTM ha suposat la porta d’ingrés a la F-1. És el cas, per exemple, de Pascal Wehrlein, que l’any passat va ser-ne el campió més jove de la història -amb 21 anys- i que aquest any corre a la F-1. Però en el passat també ha sigut un camí molt vàlid per a l’escocès Paul di Resta, l’anglès Gary Paffett o el castellonenc Roberto Merhi, entre d’altres. En sentit contrari, el campionat alemany de turismes també ha permès a antics pilots de F-1 trobar un escenari on seguir competint una vegada retirats d’aquesta divisió: Hans J. Stuck, Nicola Larini, Mika Häkkinen, David Coulthard, Jean Alesi, Ralf Schumacher, Heinz-Harald Frentzen… o fins i tot Bernd Mayländer, que és qui fa anys que condueix el cotxe de seguretat a les proves de F-1.

Els cotxes del DTM utilitzen carrosseries derivades de models de producció, de sèrie. El motor que utilitzen és un V8 de 4.000 cc i són capaços de generar potències pròximes als 500 cavalls. Tenint en compte que pesen molt poc estem parlant d’autèntiques bèsties que requereixen molta traça per pilotar-les.

Per igualar les prestacions dels vehicles competidors, el reglament preveu la instal·lació d’uns llastos per penalitzar els cotxes que obtinguin millors resultats. Aquest any els Audi i els Mercedes pesen d’entrada 1.120 quilos, 7,5 més que els BMW, que l’any passat no van reeixir gaire.

Per quart any consecutiu el campionat tornarà a tenir dos pilots catalans: Miquel Molina i Dani Juncadella, que ja són uns veterans d’aquest campionat, del qual, diuen, no es volen moure perquè els ha ofert unes oportunitats que la F-1 no els ha donat. Per a ells el DTM no és un camí sinó una finalitat en la qual se senten plenament realitzats. Tots dos tenen el suport de marques tan importants com Audi i Mercedes, a les quals es troben plenament integrats i totalment feliços.

Miquel Molina vol repetir victòria

Miquel Molina (Lloret de Mar, 1989) va obtenir l’any passat la seva primera victòria després de sis temporades al DTM. Va ser al circuit de Nürburgring, on a més de guanyar va fer la pole i va marcar la volta ràpida: “A les últimes voltes tot se’m feia tan llarg, em sentia tan sol a dins del cotxe, que li vaig demanar al meu enginyer que no deixés de parlar-me per la ràdio...”, explica. El 2010, l’any del seu debut, va guanyar el premi de rookie de la temporada. Des d’aleshores no ha deixat de ser pilot d’Audi. “El nostre cotxe l’any passat probablement era el millor de la graella, però el títol se’l va emportar Wehrlein, amb un Mercedes, gràcies a la bona feina del seu equip”, explica el català. Ara que ja sap què és guanyar una cursa en aquest campionat tan important no vol deixar de fer-ho: “És com una addicció, sempre en vols més”.

Aquest any farà servir un RS 5 de l’equip ABT Sportsline, on coincidirà amb pilots com Mattias Ekström (campió el 2004), Edoardo Mortara i Nico Müller, que ve de l’equip Rosberg. No haver competit mai a la F-1 no li és cap trauma: “A alguns pilots que han passat per la F-1 els agradaria ser al meu lloc”, diu.

Dani Juncadella busca trepitjar el podi

Com per a Miquel Molina, l’ajuda del programa per a joves pilots del Circuit de Barcelona-Catalunya ha sigut fonamental per a Dani Juncadella (Barcelona, 1991). Aquesta serà la quarta temporada per a ell al DTM, sempre vinculat a Mercedes, marca per a la qual també ha fet treballs com a pilot en el simulador que l’equip de F-1 té a la seva seu a Brackley (Anglaterra). “L’objectiu per a aquest any és pujar al podi alguna vegada... i guanyar alguna cursa”, apunta Juncadella, que comparteix aquesta passió amb el ciclisme, les maratons i fins i tot l’Ironman, en el qual aquest any participarà per primera vegada. “El DTM és molt semblant al ciclisme. Si a les dues o tres primeres curses de la temporada no fas un bon resultat has d’assumir que per a la resta de l’any potser et tocarà fer el paper de gregari, treballar pel bé comú de l’equip”, diu el Dani. Mercedes estrena cotxe per a aquesta temporada, “i això pot portar més d’una sorpresa”, explica.

El cotxe del campió de la F-3 del 2012 i guanyador del prestigiós GP de Macau del 2011 serà un C63 de l’equip HWA, on també seran el canadenc Robert Wickens, Paul di Resta (campió el 2010) i Maximilian Götz.