En els últims anys el nombre d’aficionats al ciclisme ha augmentat exponencialment a les carreteres catalanes, andorranes, valencianes i balears. De fet, és molt estrany circular qualsevol dia de la setmana per la xarxa viària del nostre país sense trobar-nos amb ciclistes que fan esport o que fan servir la bicicleta com a mitjà de transport. Afortunadament, i allunyant-nos de titulars sensacionalistes, la gran majoria de conductors i de ciclistes respecten les normes de circulació i eviten situacions de perill, però ara volem recordar algunes regles d’or per evitar tragèdies a les carreteres especialment destinades als conductors de turismes, furgonetes i camions, el col·lectiu més perillós, ja que en cas de xoc o impacte la massa més gran d’un vehicle de motor fa que els ciclistes sempre en surtin més malparats. 

Abans de tot, però, convé deixar molt clar que el més important a l’hora de circular en cotxe, moto o bicicleta, i fins i tot com a vianants, és el sentit comú i la paciència. Sentit comú per entendre que no estem sols al món i que hem de respectar a tothom, i paciència per efectuar maniobres amb seguretat, sense posar en risc a ningú. Aquests dos elements, que semblen bàsics en qualsevol aspecte de la nostra vida diària, sovint es troben a faltar i poden arribar a provocar accidents amb lesions i víctimes mortals.

1,5 metres de distància

La primera regla d'or que hem d’interioritzar, i que esdevé cabdal en tot aquest afer, és la de la distància de seguretat que hem de respectar a l’hora d’avançar un o diversos ciclistes. Sempre cal deixar una distància lateral de seguretat de, com a mínim, 1,5 m entre el nostre vehicle i el ciclista. Si la carretera no ens permet deixar aquest espai de seguretat no podrem fer l’avançament: caldrà respirar, fer ús de la paciència (un altre element clau en la seguretat viària és aprendre a esperar i ser pacient) i adequar la nostra velocitat als ciclistes que ens precedeixen fins al moment oportú per fer l’avançament. Si cal, podrem envair el carril contrari per fer un avançament tot i que hi hagi una línia continua de separació entre els carrils sempre que constatem que no hi ha cap altre vehicle (o ciclista) circulant en sentit contrari.

Hi ha a qui li costa calcular quant d’espai és 1,5 m quan circula per carretera. Hi ha un truc molt senzill per fer-ho: calcular l’espai que hi ha entre el volant del cotxe i el retrovisor de l’acompanyant. Si deixo un espai igual, o millor encara, superior a la distància visual que tinc entre el centre del volant i el retrovisor dret, significa que estic deixant prou espai lateral de seguretat per als ciclistes que avanço. Insistim: si no puc deixar aquesta distància (que és de més d’1,5 m) entre el meu cotxe i el ciclista no començo la maniobra d’avançament.

Reduir la velocitat

Un altre factor decisiu en la majoria d’accidents és el de la velocitat inadequada o excessiva. Imaginem que circulem a 90 km/h per una carretera convencional i trobem un ciclista que circula correctament. Tot i que no hi hagi cap altre vehicle en sentit contrari caldrà que aixequem el peu de l’accelerador o fins i tot frenem abans d’arribar a la proximitat del ciclista per avançar-lo. A menys velocitat, més facilitat per reaccionar adequadament i obtindrem menys distància de detenció en cas d'una frenada sobtada, un element cabdal a l'hora de salvar vides. No és el mateix un impacte contra un vehicle a 80 km/h que, posem per cas, a 30 km/h.

Respectar la prioritat de pas dels ciclistes

Els ciclistes tenen prioritat de pas sobre els conductors en tots els carrils bici (sempre haurem de frenar i deixar passar els ciclistes si hem d’envair el seu carril abans de girar) però també a l’hora d’accedir a les rotondes o interseccions quan circulen en grup. Per tant, caldrà que esperem que passin tots els membres del grup ciclista abans d'incorporar-nos a una rotonda o intersecció.

Per la seva banda, els ciclistes han de circular sempre pel voral de la carretera, sempre que sigui practicable i suficient. Si el voral no és prou ample ni practicable, els ciclistes poden circular pel carril dret de la calçada, en formació de parelles. Això sí, el reglament de circulació també obliga els ciclistes a marxar en formació en línia -és a dir, d’un en un- si “les condicions de visibilitat o l’estat del trànsit no són les òptimes”. Els ciclistes, no cal dir-ho, també han de respectar els semàfors o passos de vianants, i si circulen per autovies (la normativa preveu que els més grans de 14 anys poden fer-ho si no hi ha una prohibició específica) sempre hauran de circular pel voral.