Comencem la nostra ruta al petit poble de Vallfogona del Ripollès, al vessant nord de la serra de Milany. Val la pena descobrir a peu el petit nucli històric d’aquest petit poble del Ripollès i el Campanar del Pòpul, resta de l’antiga església romànica del segle XII, o el Castell que presideix la zona alta del poble.

Encetem el recorregut la carretera N-260a i iniciem un curt descens d’uns vint quilòmetres vers Olot, la capital de la Garrotxa. La carretera d’un carril per sentit està ben asfaltada, senyalitzada i es conserva en bon estat, i recorre uns paisatges naturals de primer ordre. Els volcans de la Garrinada i Montsacopa ens saluden des de la llunyania donant-nos la benvinguda a la ciutat garrotxina.

Olot és una important capital catalana plena de cultura, història, patrimoni i gastronomia, impossible de visitar en poc temps. Bressol d’artistes i intel·lectuals com Joaquim i Marià Vayreda, Miquel Blay o Josep Clarà, entre altres, Olot ha exercit de far i referent cultural de les comarques gironines.

Amb tot, no es possible visitar Olot sense passejar pel nucli històric i visitar l’església de Sant Esteve, edifici barroc del segle XVIII, la Casa Museu Can Trincheria, el Museu de la Garrotxa o l’edifici de l’Hospici, entre altres.

Abandonem Olot per la carretera GI-524, i arribem de seguida al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquest parc ens ofereix diversos punts interessants a peu de la carretera, tant populars com la Fageda d’en Jordà, un dels espais naturals més impressionants del país, preciós i espectacular en qualsevol estació de l’any però especialment bucòlic a la tardor.

Un quilòmetre més endavant, seguint per la mateixa GI-524 arribem als volcans Croscat i Santa Margarida, que queden als dos flancs de la carretera. Val la pena descobrir a peu l’espectacularitat dels dos volcans i la bellesa del seu entorn natural.

Seguim avançant per la carretera, que ens porta alpoble de Santa Pau. Santa Pau és un poble amb regust medieval, amb un nucli antic dominat per un castell documentat des del segle IX. Al darrer terç del segle XV Santa Pau i el seu castell es van convertir en un dels escenaris més rellevants de la guerra dels remences, ja que Francesc de Verntallat, líder garrotxí dels remences, va establir-hi la seva seu i va dominar els territors de la nostra ruta.

Tornem a la carretera GI-524 per iniciar un ràpid descens que ens farà deixar enrere definitivament la zona volcànica per apropar-nos a les valls que anuncien els llindars de la Garrotxa. Travessem els pobles de Mieres i de Sant Miquel de Campmajor, ja a la comarca del Pla de l’Estany. La carretera és revirada però segura gràcies a la seva amplada i el bon estat de l’asfalt. Això la fa especialment divertida i agradable gràcies als paisatges –ja plenament mediterranis- que travessa.

La GI-524, sempre tranquil·la, agradable i poc transitada, ens porta fins a Porqueres, on podem visitar l’església de Santa Maria de Porqueres, construïda l’any 889 i que és un dels millors exemples d’arquitectura romànica del nostre país, gràcies a la seva espectacular façana, presidida per la portalada i els arcs, originals del segle XII, i als seus preciosos interiors romànics.

Porqueres ens anuncia l’arribada a l’estany de Banyoles. A la riba de l’estany més gran del nostre país posem punt i final a la nostra ruta de poc més de 55 quilòmetres de paisatges canviants, història, cultura i naturalesa.

Qui eren, els remences?

Els remences eren un seguit de pagesos adscrits a la terra que estaven sotmesos als mals usos o abusos dels senyors feudals, establerts sobretot a la Catalunya Vella, a les comarques de la Garrotxa, La Selva, el Pla de l'Estany i el Ripollès. Després de dues guerres al segle XV, el rei Ferran el Catòlic va abolir els abusos senyorials amb la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486).