En un moment en què les marques tradicionalment consolidades a Europa comencen a estar cada cop més qüestionades i en què els fabricants xinesos s'obren pas a tota velocitat a occident, convé aturar-se i donar una ullada a quins productes continuen oferint les marques "de tota la vida" per veure si encara són competitives en comparació amb els nous vehicles que estan arribant. I la veritat és que un dels fabricants que millor ha sabut conservar l'equilibri a la seva gamma ha estat Ford, tot i que el preu a pagar ha sigut força elevat.

La moda SUV va arribar al nostre mercat fa gairebé dues dècades i no només s'ha consolidat amb el pas dels anys, sinó que fins i tot s'està enfortint en aquesta etapa de transició cap a l'electrificació. Cada cop hi ha més fabricants d'automòbils (especialment xinesos) i totes aquestes gammes noves tenen una important oferta de vehicles SUV. Però que aquest tipus de vehicles tingui un gran èxit al nostre mercat gràcies a la seva polivalència no vol dir que siguin els cotxes que realment necessiten tots els compradors.

Fa uns anys va passar per la redacció de l'Ara Motor el Mazda MX-30, un SUV totalment elèctric amb un disseny molt peculiar i una aposta realment valenta alhora que arriscada: oferir una bateria de molt poca capacitat per intentar estalviar en pes i en costos de fabricació i, d'aquesta manera, plantejar un SUV pensat per a un ús eminentment urbà. El resultat era un cotxe de 145 CV alimentat per una bateria de 35,5 kWh de capacitat que li permetia homologar una autonomia de tan sols 200 km, segons el cicle WLTP (262 km en ús urbà).

Fa uns mesos el futur de la marca Mitsubishi al nostre país pintava molt malament. El fabricant japonès no passava (ni passa) pel seu millor moment, i de fet tenia presa la decisió d'abandonar el mercat europeu per centrar-se en altres continents més rendibles econòmicament. Però un moviment d'última hora, en bona part provocat per Renault, amb Luca de Meo al capdavant, va permetre a la marca japonesa mantenir la seva activitat econòmica al Vell Continent.

Al món del motor cada cop és més habitual trobar cotxes de grans dimensions, amb equipaments completíssims i acabats luxosos (fins i tot en marques tradicionalment generalistes) que, evidentment, tenen preus elevats o fins i tot astronòmics que la majoria de persones no poden assumir. Fa uns anys no hauríem imaginat que podríem veure cotxes com el Renault Clio per més de 25.000 euros o d'altres com l'Opel Astra o el Seat Ateca començant força per sobre dels 20.000 i superant els 40.000 euros. Però la pujada de preus de tot en general, i de la indústria automobilística en concret, és una realitat que ha vingut per quedar-se.

Vull començar la prova del Kia Picanto 2025 deixant clara una cosa: quan al títol dic que aquest vehicle és la veritable definició de cotxe pràctic sé perfectament que no és així per a tots aquells que tinguin fills i necessitin un vehicle molt espaiós, o fins i tot per aquells que facin molts més quilòmetres per autopista que no pas per ciutat. En aquests casos el segment estrella actualment és el dels SUV (en totes les seves formes i mides), tot i que també ho ha sigut el dels monovolums o les berlines.

Els preus dels vehicles nous no han parat de pujar any rere any, de manera que cada cop és més complicat trobar cotxes petits a preus econòmics. Lluny queden les nombroses ofertes de cotxes per menys de 10.000 euros que podíem veure no fa gaire a tots els diaris, ràdios i televisions, fins al punt que actualment el que cada cop és més complicat de trobar són cotxes per menys de 20.000 euros. Amb tot, encara existeixen alguns vehicles que són capaços de rebaixar aquesta xifra amb facilitat, més enllà dels cotxes molt petits com el Kia Picanto o el Fiat Panda.

El Ford Puma ST no és pas un desconegut a l'Ara Motor, ja que vam tenir l'ocasió de provar-lo ara fa quatre anys i ens va sorprendre pel seu dinamisme i les elevades dosis de diversió al volant que és capaç d'oferir, tot i la seva carrosseria d'estil SUV. Aleshores, per què el tornem a provar? Doncs perquè després de l'última actualització que la marca americana ha implementat en el seu totcamí d'accés, ara la versió ST ha passat de muntar un motor 1.5 gasolina turbo de tres cilindres amb 200 CV a un altre de més petit, d'un litre i també tres cilindres però que redueix la seva potència fins als 160 CV i incorpora un sistema de microhibridació que li permet obtenir l'etiqueta ECO.

L'any 2004 Hyundai, una marca que a Espanya disposava de models senzills però a bon preu com els Getz, Matrix, Accent o Elantra, va presentar un model amb estètica 4x4 però esperit SUV: el Tucson. En aquell moment segurament ningú, ni tan sols els responsables del fabricant coreà, s'imaginaven que dues dècades després aquell model acumularia quatre generacions i un èxit molt destacable al nostre país. De fet, va ser el model més venut del mercat l'any 2022.

No és cap notícia que els monovolums gairebé han desaparegut del mercat, i actualment tots aquells conductors que necessiten un vehicle pràctic i amb una gran habitabilitat interior o bé opten per vehicles d'estil SUV o bé per les típiques furgonetes reconvertides en vehicles de passatgers amb un maleter molt generós. Però en aquesta equació encara sobreviu com pot una tercera carrosseria, sovint oblidada però que ofereix una practicitat força destacable: la dels familiars.

Si pensem en noms mítics de Ford és fàcil que ens vinguin al cap models com el Fiesta, l'Escort, el Sierra, el Focus, el Mustang o el GT. Però també se'ns pot acudir el cognom Explorer. I si no ho fa a Europa, de ben segur que ho farà als Estats Units, on aquest model es ven des de fa més de 30 anys i ja acumula un total de sis generacions. Però al nostre mercat va tornar a estar-hi present ara fa gairebé cinc anys, moment en què va tornar convertit en un SUV híbrid endollable de més de cinc metres que, per motius evidents, no va aconseguir unes xifres de vendes especialment destacables al Vell Continent.

Subaru és una d'aquelles marques que tenen personalitat pròpia, que segueixen la seva pròpia fórmula i que no es deixen portar per les tendències de la indústria. Curiosament, aquesta filosofia és la que podem veure en altres marques, principalment japoneses: Toyota o Mazda tal vegada siguin els millors exemples. En el cas de Subaru, l'aposta des de fa dècades és oferir vehicles amb un bon comportament fora de l'asfalt, un refinament de conducció molt elevat i motors bòxer per moure les quatre rodes del sistema de tracció total simètric tan característic del fabricant japonès.

És una realitat que per a la majoria de persones els vehicles són màquines que ens faciliten el transport i ens permeten desplaçar-nos d'un punt A a un punt B còmodament. Vistos des d'aquesta perspectiva, molts automòbils són l'equivalent a una rentadora o una nevera, és a dir, una mena d'electrodomèstics que ens faciliten la vida i tenen una comesa molt específica. Però, esclar, en general no trobem una gran comunitat d'aficionats a les rentadores o a les neveres –crec, vaja–, però en canvi el món de l'automòbil sí que desperta passions. La pregunta és: a què es deu, això?

Tots aquells que habitualment llegeixin les proves de vehicles que realitzem a l'Ara Motor sabran que, en general, acostumem a fer una introducció del cotxe que ens ocupa i tot seguit tractem aspectes com el disseny, l'habitabilitat interior, la motorització i el comportament dinàmic. Aquesta estructura respon, amb major o menor encert, al que podria ser l'experiència de qualsevol usuari que provés un vehicle: primer coneix el model, després el veu per fora, després per dins i finalment el condueix.

Ho he de reconèixer: quan vaig provar la primera generació del Toyota C-HR ara fa set anys vaig quedar prou sorprès per la seva imatge futurista, la seva càrrega tecnològica i el grau de perfeccionament del seu sistema de propulsió híbrid; unes credencials que li van servir per convertir-se en un autèntic èxit de vendes al mercat europeu i en el líder del segment dels vehicles híbrids al mercat català i espanyol. Set anys després de l’aparició de la primera generació del seu totcamí cupè ecològic Toyota torna a la càrrega repetint la seva aposta ecològica, futurista i tecnològica amb aquesta nova generació del SUV japonès.

La transició cap a l'electromobilitat no és tan ràpida i idíl·lica com les institucions, els fabricants i les administracions havien previst. Els cotxes elèctrics no acaben de triomfar, la infraestructura de càrrega en molts països continua sent deficient i en molts casos les marques s'estan replantejant la seva estratègia d'electrificació total, de moment amb endarreriments en la seva aplicació. Però el cert és que, malgrat la incertesa, avui en dia els vehicles ofereixen més opcions mecàniques que mai. Fa uns anys només es podia escollir entre dièsel o benzina, però avui en dia l'electrificació ha fet augmentar notablement les possibilitats.

Els models utilitaris de petites dimensions són molt habituals en la majoria de marques generalistes, però força complicats de trobar en el cas de les prèmium. Tothom coneix els Ford Fiesta, els Renault Clio o els Seat Ibiza, però quin model equivalent podem trobar en marques com Mercedes-Benz, BMW, Jaguar o Volvo? Aquesta tendència la va voler canviar Audi ara fa uns catorze anys, quan el 2010 va apostar per incorporar a la gamma un model més petit que l'A3. El resultat va ser l'Audi A1, un cotxe que vam provar en versió gasolina i fins i tot associat a un motor dièsel (sí, quan els fabricants encara feien servir aquest combustible fins i tot en els cotxes més petits).

Si fa uns vint anys algú ens hagués dit que un Kia podia costar 80.000 euros hauríem pensat que estava boig, ja que en aquell moment els Kia Picanto, Rio, Cerato o Sportage tenien preus d'entre menys de 10.000 i fins a 30.000 euros. Però els temps han canviat a una velocitat espectacular en aquestes dues dècades i actualment Kia no només té molts vehicles elèctrics a la seva gamma, sinó que alguns d'ells són rivals directes de models de Mercedes-Benz, Audi o BMW.

A l'ARA Motor hem parlat en diverses ocasions del Cupra Formentor VZ5. Fa aproximadament dos anys vam tenir l'ocasió de provar-ne la versió normal i posteriorment va ser el torn del VZ5 Taiga Grey. Però què diferenciava aquestes dues versions? Doncs mecànicament no hi havia cap variació, però estèticament sí. I també pel que fa a l'exclusivitat, ja que del model normal se n'havien de produir 7.000 unitats i del model Taiga Grey tan sols estava previst fabricar-ne 999.

Resulta força curiós analitzar l'evolució que ha tingut el mercat automobilístic els últims anys per adonar-se que actualment estem en una època molt diferent de la que vivíem ara fa 15 o 20 anys. I és que els cotxes de la dècada del 2000 al 2010 poc o res tenen a veure amb els que tenim avui al mercat, i no només m'estic referint al tipus de motoritzacions (en aquell moment gairebé no havia arribat l'electrificació) sinó a les carrosseries i als tipus de vehicles en si mateixos.