El Volkswagen T-Cross no és cap novetat: és un vehicle que porta gairebé tres anys al mercat amb molt bones xifres de vendes al nostre país. De fet, ara fa un temps ja el vam poder provar, això sí, associat al motor gasolina 1.0 TSI de tres cilindres que també fan servir altres models del grup VAG. 

La nova versió R-Line

A inicis d’aquest any, però, ha arribat la versió més potent i equipada anomenada R-Line, que fa servir un motor 1.5 TSI de quatre cilindres que ofereix 150 CV de potència associat a un canvi automàtic DSG de set relacions, que és la versió que hem provat en aquesta ocasió. I malgrat que us faci un espòiler, ja us puc avançar que aquest motor és superior en pràcticament tots els registres al de tres cilindres que vam poder provar temps enrere.

Bàsicament el T-Cross de prova és el mateix model que vam analitzar temps enrere, amb la diferència que aquesta nova unitat de prova feia servir el paquet estètic R-Line, que inclou unes noves llandes de 18 polzades que s’associen a neumàtics amb perfil 215/45, nous para-xocs davanters i posteriors, alguns plàstics i motllures en contrast negre brillant i nous fars posteriors amb tecnologia led.

Pel que fa als interiors, aquesta nova versió R-Line inclou un volant esportiu amb nou disseny, pedals d’alumini, entapissats del sostre de color negre i nous entapissats dels seients amb el logo R ben present. També disposa de sèrie d’alguns elements de confort com ara la il·luminació ambiental, climatitzador automàtic (que funciona força bé fins i tot els dies més freds) i ajustament d’alçada dels seients davanters, entre altres.

El resultat final és el d’un producte de qualitat i ben resolt, que manté al dia i modern un model que ja porta un temps en el mercat i que fa servir la plataforma modular MQB A0 (la mateixa que fan servir els Ibiza i Arona), menys avançada tecnològicament que les modernes MQB que fan servir els nous Golf o León. Això es fa molt evident amb la presència de comandaments físics per gestionar els llums, el climatitzador o la ràdio, així com la presència d’un fre de mà manual dels de tota la vida. Tot i que pugui semblar una crítica, no ho és pas: la disposició ergonòmica i racional del T-Cross R-Line sumada a l’heterogeneïtat que suposa aquesta estructura em sembla fantàstica, i la prefereixo a la digitalització gairebé integral dels comandaments clàssics per la qual aposta ara el grup Volkswagen.

Una altra conseqüència del fet de fer servir aquesta plataforma és que el T-Cross (o el Polo, l’Arona o l’Ibiza) no pot fer servir mecàniques híbrides endollables, ja que la seva plataforma i estructura no estan pensades per ser electrificades. Així doncs, tots els models de la gamma s’han d'acontentar amb l’etiqueta ecològica C (la verda) de la DGT. De fet, la gamma del T-Cross es limita ara a només dos motors gasolina, el ja esmentat 1.0 TSI i el superior 1.5 TSI de 150 CV que tot seguit analitzaré.

Una joia mecànica

He de reconèixer que Volkswagen l’ha encertat de ple amb el nou motor 1.5 TSI de quatre cilindres i 150 CV que equipa aquesta versió R-Line. Aquest propulsor de quatre cilindres és molt més fi, lineal i progressiu però també agradable i polivalent en tots els règims de revolucions que no pas el més aspre i menys contundent 1.0 TSI de tres cilindres. I per si tot això fos poc, la diferència de consum entre aquest motor, més gran, potent i amb un cilindre més, és pràcticament inexistent, i fins i tot m’atreviria a dir que el motor 1.5 TSI consumeix menys que no pas el ja conegut 1.0 TSI de tres cilindres.

El motor 1.5 TSI de 150 CV i 250 Nm de parell (anomenat internament EA211) és l’evolució de l’antic motor 1.4 TSI que feien servir durant una pila d’anys models de Seat, Skoda, Audi o Volkswagen. Durant tots aquests anys els enginyers de la Baixa Saxònia han sumat coneixements i dades que han permès evolucionar el propulsor fins a aquest 1.5 TSI, que inclou elements tecnològicament complexos i molt treballats, heretats del seu antecessor com ara la desconnexió de dos cilindres (el cilindre 2 i 3) per estalviar carburant quan les condicions de circulació així ho permeten o la desconnexió total del propulsor amb la transmissió, que permet que el cotxe avançi per la seva pròpia inèrcia.

El més interessant de tot plegat és que el propulsor 1.5 TSI fa aquestes transicions de quatre a dos cilindres, o d’acoblat a desconnectat, sense que el conductor en sigui conscient, i sense que es noti cap manca de potència o disfunció al volant. A més, el motor 1.5 TSI ha anat millorant alguns defectes de joventut, com ara el temut efecte cangur que presentaven els models fabricants abans i durant el 2019. Aquells primers propulsors podien presentar alguna irregularitat o anomalia quan estaven encara freds, funcionant a batzegades o saltirons i presentant alguns buits de potència.

Afortunadament, aquells pecats de joventut ja són (o haurien de ser) història i un capítol tancat i superat del grup Volkswagen, i no els he trobat presents en aquest T-Cross R-Line de prova, fins i tot quan encenia el cotxe després d’una matinada freda a l’interior del país vorejant els zero graus. El que sí que vaig percebre, però, és que el canvi DSG de set relacions i aquest motor 1.5 TSI no acaben d’entendre’s del tot bé –o no tan bé com jo voldria– quan el propulsor treballa a poca potència i marxes curtes per maniobrar en un estacionament. Tampoc m’ha acabat d’agradar la manera de gestionar la potència del motor en trepitjar el pedal d’accelerar a fons per incorporar-nos a les rondes de Barcelona amb molta agilitat, per exemple. La gestió de la potència a poca o molt alta demanda no acaba d’ajustar-se amb la precisió que jo voldria transmetre a les rodes davanteres i costa graduar amb exactitud el punt de gas necessari en cada situació.

Més enllà d’aquesta observació no puc més que rendir-me al bon funcionament del propulsor i el canvi DSG en la resta de situacions de circulació amb aquest T-Cross. El motor té bona reserva de potència i de parell per avançar amb seguretat, per circular a velocitat constant per autopista i autovia sense haver de patir per desnivells positius, i eleva la sensació de confort dins de l’habitacle gràcies al seu funcionament lineal i silenciós. Bé és cert que el T-Cross disposa de quatre modes de conducció anomenats Eco, Normal, Sport i Individual (aquest últim permet modificar alguns paràmetres del cotxe al gust del conductor), que modifiquen l’entrega de potència, la gestió de la caixa de canvis i la rigidesa de la direcció. De fet, el caràcter que mostra el T-Cross R-Line 1.5 TSI amb un mode o un altre és força diferent, així com l’entrega de potència i el so del propulsor. Amb el mode ecològic activat, el T-Cross busca circular amb marxes llargues i presenta un caràcter més tranquil, mentre que si activem el mode Sport el vehicle passa a demostrar el seu caràcter més indòmit, i per poc que juguem amb el canvi en mode seqüencial o mitjançant les lleves al volant, fins i tot ens ensenyarà les urpes amb unes prestacions contundents, però ben equilibrades.

Un altre element per destacar d’aquest T-Cross R-Line amb motor 1.5 TSI és el bon treball d’insonorització de l’habitacle i la finor de funcionament del propulsor, que esdevé pràcticament imperceptible quan ens posem al volant. Només si baixem de marxa i pitgem a fons l’accelerador sí que sentirem bramar el motor del cotxe, però en cap cas esdevé un so molest o que afecti negativament el tarannà tranquil i relaxat del cotxe.

Al llarg de la prova, de més de 350 quilòmetres, vaig obtenir una mitjana de consum de 6,7 litres per cada 100 quilòmetres, per bé que és possible obtenir mitjanes de consum de poc més de 5 litres circulant en mode ecològic per carreteres a 80 km/h i sense petjar gaire el pedal de l’accelerador. Un cop en carretera oberta, autovies i autopistes, aquest T-Cross R-Line homologarà consums d’uns 7 o 7,5 litres a ritmes constants de 120 km/h, i elevarà aquest registre per sobre dels 9 o 10 litres si li busquem una mica les pessigolles en una carretera revirada amb el mode Sport activat i passem a jugar amb el canvi DSG en mode seqüencial. Com deia abans, uns consums de carburant prou continguts tenint en compte que ha de moure un totcamí de més de 1.300 quilos de pes i que no gaudeix d’un gran coeficient aerodinàmic, com pràcticament cap totcamí.

Amb tot, cal que ningú es pensi que el paquet esportiu R-Line i els 150 CV d’aquest T-Cross el converteixen en un GTI. Res més lluny de la realitat: el T-Cross R-Line 1.5 TSI és un cotxe urbà, que ens permet moure’ns amb facilitat per carreteres ràpides i autovies, però també aparcar o maniobrar amb facilitat dins de la ciutat gràcies a les seves mides compactes, presentant sempre un caràcter dòcil i fàcil de gestionar en qualsevol circumstància. A més els controls de tracció i estabilitat i el paquet de seguretat de la nostra unitat de prova amb càmera posterior, sensors, control de creuer i Lane Assist o avisador de canvi de carril fan que posar-se al volant d’aquest SUV urbà sigui bufar i fer ampolles.

Potser aquest caràcter dòcil i assenyat, fins i tot un punt avorrit, pot decebre un perfil de comprador que busqui un model més viu, amb sensacions esportives. En aquest cas el T-Cross no és el seu model, i dins del grup trobarà magnífiques alternatives com l’Ibiza FR o un Polo GTI. Aquest T-Cross R-Line és un cotxe pràctic i lineal, un punt avorrit i sense cap preparació específica per molt que llueixi un logo R-Line a la carrosseria: de fet, només cal veure la gestió del pes i les inèrcies que presenta el cotxe a l’hora de negociar revolts a certa velocitat. Tampoc seria el cotxe més adequat per viure aventures fora de l’asfalt, ja que no té cap mode de conducció off-road ni la seva carrosseria i electrònica han estat pensades per embrutar-se gaire per camins de pedra i sorra. De fet, vaig fer un petit tros de camí de terra en molt bon estat d’uns 200 metres per on circulen turismes de tota mena diàriament i les sensacions que em va generar el T-Cross en aquest registre no eren especialment bones.

A Volkswagen saben perfectament que el comprador potencial del T-Cross és bàsicament urbà, que busca un cotxe fàcil de fer anar per moure’s diàriament i que mai li exigirà rendiment o capacitats fora de l’asfalt al seu vehicle. En aquest sentit l’encert de Volkswagen amb aquest cotxe és total, ja que ofereix un producte molt neutre, senzill de fer anar però farcit de tecnologia, amb uns interiors de certa qualitat percebuda i una estètica prou cridanera que el converteix en un dels totcamins urbans de referència al segment.

Conclusió

Després d’haver provat els motors 1.0 i 1.5 TSI del T-Cross puc assegurar-vos que sorprenentment val la pena escollir el propulsor més gran i potent, ja que mostra més compromís i equilibri entre prestacions, consum i confort de marxa. Aquest T-Cross R-Line esdevé un bon company per a un ús diari en entorns urbans i semiurbans, ja que és un producte neutre, fàcil de fer anar i capaç de complir en diversos registres.