Skoda Octavia Style, equilibri sobre rodes
Provem la versió més racional de la berlina txeca, associada a la versió Style i el motor gasolina de 150 cavalls
Si bé el Seat León és el model que millor coneixem a l’Ara Motor, el segon model del qual tenim més experiència és l’Skoda Octavia. Un dels models més consolidats de la marca, que acumula més de 4,5 milions d’unitats venudes al llarg de la seva història i del que hem pogut provar la versió berlina amb el luxós acabat L&K i l’esportiu RS, la versió familiar amb l’acabat RS i fins i tot l’Skoda Scout, que tot i que no comparteix denominació amb els seus germans de gamma, és en essència un Octavia Combi amb especificacions per a una conducció fora de l’asfalt.
Però fins ara no havíem pogut provar l’Octavia més sensat de tota la gamma, en la seva versió Style (l’anterior a la més luxosa de la gamma) i associada al motor de benzina de 150 CV i el canvi automàtic DSG de set velocitats.
DISSENY EXTERIOR
Poques coses podem dir de l’Octavia que no haguem dit ja en els anteriors articles. Però si fins ara les versions que hem provat tenien un acabat esportiu, aventurer o luxós, l’acabat Style associat al color plata brillant de la nostra unitat de proves sap combinar a la perfecció l’elegància amb la discreció.
La part frontal està molt ben acabada, amb els característics fars dividits en quatre parts (i que disposen de tecnologia LED), la calandra en acabat negre brillant i una entrada d’aire inferior amb una línia cromada que aporta un toc estilístic al conjunt.
Per la seva banda, el disseny lateral és un dels seus principals atributs perquè té un perfil molt clàssic i atractiu gràcies, en part, a les llandes de 18 polzades i a la línia cromada que travessa la part superior de les manetes de les portes. Una línia que acaba uns centímetres abans de l’obertura de la porta posterior, aconseguint un disseny final molt fluït però un accés a les places del darrere que continua sent dels millors de la categoria.
I el disseny tradicional de la part frontal i lateral queda rematat per una part posterior de línies rectes i senzilles, amb uns fars que incorporen la tradicional il·luminació en forma de “C” i que disposa d’una porta del maleter força generosa que dona pas al volum de càrrega més gran del segment, com més endavant comentarem.
En definitiva, l’Octavia és un cotxe “dels de tota la vida”, amb els característics tres volums que tots hem dibuixat alguna vegada quan érem petits i que ens recorda que hi ha vida més enllà del segment SUV.
ESTÈTICA INTERIOR
En primer lloc, convé deixar clar que Skoda està posicionada com la marca d’accés del Grup VAG, per darrera de Seat, Volkswagen i Audi. I és important matisar-ho perquè un cop accedim al seu habitacle resulta gairebé impossible saber-ho; la qualitat percebuda dels plàstics (de tacte tou a la part superior del quadre de comandaments) és molt bona, i els ajustaments no corresponen al que la lògica assumiria com a propis de la marca més econòmica d’un grup automobilístic.
Això sí, la mà del Grup VAG es deixa notar en el disseny, molt pràctic i funcional però alhora molt sobri. Tots els elements que es fan servir habitualment durant la conducció (comandament de les llums, intermitents, ràdio, control de velocitat o climatitzador) es troben a l’abast de la mà i gaudeixen d’un tacte de qualitat. Per contra, tant la gran pantalla de 9,2 polzades –opcional i corresponent a l’interessant sistema de navegació Columbus- com la part inferior del quadre de comandaments tenen un acabat negre brillant que s’embruta ràpidament, la qual cosa desllueix una mica la qualitat del conjunt.
De manera opcional Skoda permet equipar l’Octavia amb una dotació luxosa de nivell premium, amb elements com la il·luminació ambiental, la instrumentació digital, el sistema de càrrega de telèfons mòbils sense fils, els seients calefactables, l’equip de so Canton amb 10 altaveus, un enorme arsenal d’assistents de seguretat o fins i tot un endoll de 230V a les places posteriors.
Les places davanteres es mostren més que correctes pel que fa a la subjecció del cos i permeten una posició de conducció força relaxada.
A més, si s’equipen amb l’entapissat “negre i vermell dinàmic” recorden als de la versió RS, la més esportiva del model. Per la seva banda, a les places posteriors l’espai està absolutament garantit per a un total de quatre ocupants (tant pels genolls com pel cap), i només un cinquè passatger gaudirà de menys comoditats a la plaça central, tot i que en aquest aspecte no és dels pitjors de la categoria.
I, com mencionàvem fa unes línies, l’aspecte interior on l’Octavia no té cap tipus de rival és el del maleter. Amb una longitud de 4,67 metres sembla gairebé impossible combinar unes places del darrere amples amb un maleter de 590 litres (ampliables a 1.580 si abatem els seients posteriors), però l’Octavia extreu tot l’espai disponible de la coneguda plataforma MQB i es situa com una de les opcions més interessants del segment. Un volum de càrrega que, a més, disposa d’una porta enorme (ja que també s’obre la part del vidre posterior), la qual cosa permet encabir grans objectes com si d’un monovolum es tractés.
MOTOR
La nostra unitat de proves equipava el motor 1.4 TSI de 150 CV associat al canvi automàtic DSG de 7 velocitats, però recentment la gamma Octavia (de la mateixa manera que altres models del grup VAG, com ara el Seat León o l’Audi A3) han substituït aquest propulsor per l’1.5 TSI d’idèntica potència, però que s’adapta a les homologacions del nou cicle WLTP.
El consum homologat de la versió 1.4 és de 5 litres, el mateix que en el nou motor 1.5 TSI. Un consum contingut que demostra que no totes les berlines han d’anar associades necessàriament a un motor dièsel. A la pràctica, el motor 1.4 TSI va registrar un consum mixt de 6,2 litres, pujant ràpidament per sobre dels 8 en ciutat o practicant una conducció esportiva però baixant dels 5,5 litres per autopista, l’entorn predilecte d’un vehicle d’aquest tipus. Així doncs, és de preveure que els consums del nou bloc 1,5 litres oferiran unes xifres similars.
El parell de 250 Nm també roman invariable, i en la versió 1.4 s’entrega de manera molt lineal i progressiva, ajudat en part pel suau funcionament de la caixa de canvis automàtica. De fet, mentre que el parell màxim s’entrega entre les 1.500 i les 3.500 revolucions, la potència màxima ho fa entre les 5.000 i 6.000, amb la qual cosa el motor es mostra viu gairebé en tot moment. A més, el treball d’aïllament que s’ha realitzat és realment bo, i el so del propulsor és gairebé imperceptible a l’habitacle.
DINAMISME
Començaré explicant l’apartat dinàmic de l’Octavia pels dos terrenys on més pateix: els entorns urbans i les carreteres revirades. No hauria de representar cap sorpresa, ja que amb una longitud de gairebé 4,7 metres és lògic que no es mogui per la ciutat amb la mateixa facilitat que un utilitari o fins i tot un compacte, i per la seva concepció de berlina confortable per viatjar amb comoditat és lògic que no tingui un comportament especialment esportiu.
Amb tot, a la ciutat té un funcionament correcte i a l’hora de practicar una conducció esportiva sap donar la talla gràcies a la presència del selector de modes de conducció, un opcional que canvia la resposta del vehicle i pot endurir la suspensió i la direcció i allargar el rang de revolucions del canvi DSG quan volem afrontar un tram revirat. Això sí, en cap cas l’Octavia es comportarà com un vehicle urbanita (funció que queda reservada als Citigo o Fabia) o esportiu (funció que queda reservada a les versions RS.)
És a les carreteres i, sense cap mena de dubte, a les autovies i autopistes, on l’Octavia es comporta com un vehicle perfectament capaç d’empassar-se els quilòmetres gairebé sense adonar-se. Els 150 CV de potència es mostren més que suficients per a conduir en tot tipus de situacions, el so de rodada és acceptable fins i tot equipant les llandes de 18 polzades, i els consums es mostren continguts en tot moment. Bona part de la responsabilitat d’aquest darrer aspecte la té el canvi automàtic, que disposa d’unes relacions molt llargues que penalitzen el comportament esportiu però permeten reduir notablement els consums. I a més, la transició entre les set velocitats és gairebé imperceptible a l’habitacle, la qual cosa es transforma en un confort de marxa molt elevat.
Que ningú es deixi enganyar per les crítiques al comportament esportiu i urbà, ja que l’Octavia és un cotxe que compleix amb nota en molts aspectes. Això sí, per la seva concepció, el tarat de la suspensió, la resposta de la direcció o la resposta del motor, és un vehicle dissenyat per viatjar amb la família i tot l’equipatge sense gairebé adonar-se’n. I en una època en que les berlines no passen pel seu millor moment, trobar un model tan complet és una gran notícia.
Conclusió
Resulta molt complicat trobar un vehicle més equilibrat que l’Skoda Octavia. Un cotxe que renuncia a les pretensions d’altres models i que, sense fer gaire soroll, ofereix una qualitat de conducció realment bona, un equipament molt complet, un espai interior insuperable i un preu força contingut. Tot plegat, una suma d’elements que converteixen la berlina txeca en un dels vehicles més recomanables del segment, amb una relació qualitat-preu gairebé insuperable.