Skoda Octavia o el gran salt endavant

Poques vegades un cotxe presenta un salt de qualitat tan gran com ho ha fet el nou Skoda Octavia. I és que el nou Octavia és un cotxe capaç de brillar amb llum pròpia en el segment C europeu, el segment més difícil i disputat de tot el mercat automobilístic.

Si fins ara sempre que havíem provat l’Octavia de generacions anteriors afirmàvem que era un cotxe racional amb una gran relació entre preu i prestacions, ara cal sumar nous ingredients a l’equació, com ara interiors tecnològics i de gran qualitat, una línia elegant i discreta i, per primer cop, mecàniques ecològiques híbrides endollables.

Aquesta quarta generació de l’Octavia comparteix la plataforma modular MQB Evo amb els nous Volkswagen Golf i Seat León, i vol ser un compendi de totes les qualitats que han ajudat la marca txeca a consolidar-se dins del grup Volkswagen, fins i tot per davant de Seat. I molt em temo que, a falta de provar a fons el nou León, aquest nou Octavia és millor cotxe –o, si més no, un producte més rodó– que el compacte català.

Un dels punts febles de l’anterior Octavia era el disseny del seu frontal i els polèmics dobles fars, una solució estètica que no va acabar de convèncer la majoria de crítics i compradors. Els dissenyadors de Skoda n'han pres nota i el nou Octavia és un cotxe més estilitzat, atractiu, plàstic i elegant, que repeteix solucions estètiques i de disseny heretades del Superb, la berlina de representació de la marca. D’alguna manera, el nou Octavia és un Superb a escala, amb una imatge que millora molt la presència respecte a la generació precedent i una qualitat percebuda força més gran.

Disponible amb carrosseria sedan de tres volums i familiar o combi, aquest nou Octavia és més gran que el de la generació anterior, ja que ara arriba als 4,69 metres de llargada i 1,83 d’amplada, però estrena una nova línia de cintura més elevada i noves nervadures laterals que aporten certa potència visual al conjunt. També cal dir que la part posterior del model sedan o berlina de tres volums presenta una caiguda del muntant posterior o pilar C sobre el maleter de tall cupè molt atractiva i que permet que el cotxe no necessiti un eixugaparabrises, ja que l’aigua pot caure pel vidre gràcies a la seva inclinació.

A més, per acabar d’arrodonir aquesta part del cotxe els dissenyadors de Skoda han incorporat un petit aleró gairebé imperceptible per millorar l’aerodinàmica del cotxe i han fet que les lletres de Skoda presideixin la part posterior del cotxe. Em sembla prou significatiu que Skoda posi èmfasi en el seu nom de marca mentre que Seat ho faci amb el nom de cada model (León, Tarraco, Ateca...). ¿Les raons d’aquest detall? El millor posicionament de Skoda al mercat internacional lligat a la imatge corporativa de la marca txeca.

Un interior tecnològic i de qualitat

Però on més es pot notar l’evolució de la marca i del model, en termes generals, és en els interiors del nou Octavia. Fins ara l’Octavia era un cotxe molt pràctic, amb interiors sòlids, agradables al tacte i ben acabats, però ara han protagonitzat una evolució digital que permet incorporar un quadre d‘instruments totalment digital, un nou sistema Head-Up Display opcional i personalitzable i una gran pantalla central tàctil que centralitza totes les funcions del cotxe.

I aquí és on detecto el gran taló d’Aquil·les del nou Octavia, un defecte que també presenten els nous Golf i León. Les funcions de climatització, volum de la ràdio i gestió de les moltes aplicacions i funcionalitats del vehicle cal utilitzar-les mitjançant la pantalla central tàctil, cosa que ens obliga a haver de desviar la mirada de la carretera en més ocasions de les que voldríem. De poc serveix el disseny ergonòmic dels comandaments i la possibilitat de gestionar els controls mitjançant moviments gestuals o ordres de veu si per activar la calefacció del seient o canviar d’emissora o de cançó hem de desviar la vista de l’asfalt. Possiblement hi haurà compradors molt tecnològics entusiasmats amb aquest sistema digital de gestió, però personalment prefereixo tenir controls físics de comandaments clau com ara climatitzador i ràdio que no pas en format digital. En aquest sentit trobo molt més adequat l’interior del nou Mazda 3 (per exemple) que no pas el de l’Octavia (i que també faran servir els nous León i Golf).

La crítica no s'acaba aquí. Els interiors del nou Octavia (i del nou León, i del nou Golf) col·loquen el control del sistema de llums a la part esquerra del quadre de comandaments, i cal desviar l'atenció si per exemple volem activar els llums antiboira davanters o posteriors. No vaig conduir sota pluja intensa ni boira, però crec que prou feixuc és fer-ho en les condicions esmentades per haver de perdre temps buscant el botó correcte.

L’últim punt que no m’agrada del nou Octavia (ni del León, ni del Golf) és la nova palanca de canvis automàtica DSG. Bé, més que palanca hauríem de parlar de comandament, selector o joystick, ja que no és una palanca convencional a l’ús. I no ho és no tant per les seves mides i disseny (que ens poden agradar més o menys), sinó per haver eliminat la possibilitat de pujar o baixar la marxa del cotxe mitjançant la palanca (o joystick) en mode seqüencial. Bé és cert que l’Octavia inclou unes lleves de plàstic petites integrades al nou volant i que el nombre de conductors que puja o baixa la marxa del seu cotxe automàtic mitjançant la palanca en mode seqüencial és força reduït, però eliminar aquesta funcionalitat –que és d’allò més útil quan hem d’avançar un camió en carretera o incorporar-nos a l’autopista o a les rondes de Barcelona, per exemple– em sembla un error.

Fins aquí podria semblar que considero que els interiors del nou Octavia no estan a l’altura: res més lluny de la realitat. Senzillament és el primer cop que provo en profunditat la nova generació de models de la gamma Volkswagen i no em puc estar d’assenyalar els punts que no m’agraden.

Més enllà d’aquests defectes o crítiques, he de dir que la qualitat de materials, el disseny dels interiors i del nou volant, i sobretot els seients ergonòmics que fa servir Skoda, m’han semblat absolutament espectaculars. Cap soroll o desajustament, plàstics tous i materials de bona qualitat percebuda, seients amb ajustaments electrònics totalment ergonòmics per sumar quilòmetres amb funció de calefacció i refrigeració integrats, llum ambiental personalitzable, sistema d’àudio d’alta definició signat per Canon, llandes de 19 polzades, fars davanters amb tecnologia matrix led, maleter de 610 litres de capacitat (640 en el cas de les versions familiar o combi), prou espai per als passatgers de les places posteriors i un llarg etcètera de virtuts que per moments em van fer sentir gairebé dins d’un Audi A4, i això és molt dir, ja que la marca dels anells és referent mundial en disseny i execució d’interiors.

Un ampli ventall mecànic

Skoda sap que l’Octavia és el seu cotxe estrella i vol posar tota la carn a la graella des de bon començament oferint tres motors de gasolina, amb potències compreses entre els 110 i els 150 CV, tres dièsel amb potències de 115, 150 o 200 CV, un de GNC (gas natural comprimit) de 130 CV, i dues opcions microhíbrides o mild hybrid associades a motors de gasolina, amb potències que oscil·laran entre els 110 CV i els 204 CV de la versió híbrida endollable Octavia iV. A aquesta oferta caldrà sumar-hi la versió amb prestacions Octavia RS iV, que estrenarà mecànica híbrida i una potència de 245 CV.

Tots els motors es poden associar a una caixa de canvis manual o automàtica DSG de set relacions (les versions híbrides iV només compten amb canvi automàtic) i a un esquema de tracció davantera o integral opcional.

En el cas de la nostra unitat de prova, Skoda ens va prestar un Octavia Style 2.0 TDI DSG de 150 CV de potència i canvi automàtic de set relacions i doble embragatge. Hi ha qui s’escandalitza al comprovar que Skoda (o altres fabricants) encara aposten pel dièsel, però la realitat és que aquestes mecàniques encara es venen relativament bé i que el seu grau de funcionament ha arribat a un punt molt elevat.

El propulsor dièsel de quatre cilindres de nova generació presenta un nou sistema de depuració de les emissions més sofisticat gràcies a un catalitzadors SCR i la doble injecció d’AdBlue o urea i un sistema de combustió perfeccionat. Segons apunta la marca, aquest nou motor dièsel redueix un 80% les seves emissions contaminants i segueix oferint uns consums imbatibles: al llarg de la prova de més de 300 quilòmetres vaig obtenir un consum mixt de només 5,4 litres de carburant cada 100 quilòmetres.

A part dels baixos consums, aquest motor dièsel és molt més silenciós, i dins de l’habitacle no es percep gens la rumorositat ni la rugositat típica dels motors dièsel, ni tan sols en fred. A més, el maridatge amb el canvi DSG és magnífic, tot i que encara podria ser millor si es pogués gestionar el canvi de marxes de manera seqüencial des de la palanca de canvi.

Dinàmic i eficient

Un cop al volant del nou Skoda Octavia, sorprèn l’arsenal d’ajudes a la conducció i de sistemes de seguretat que inclou el nou Octavia. Assistent de col·lisió que mou lleugerament el volant per reduir les conseqüències d’un possible impacte o atropellament, alerta de sortida de l’habitacle, aparcament semiautomàtic, Lane Assist amb funció de guiat dins del carril, frenada d'emergència adaptativa, avisador d’angle mort, control de velocitat adaptatiu... La llista és llarga i extensa, i fan que aquest Octavia sigui un cotxe més segur que mai i arribi al nivell 2 sobre 5 en l’escala de conducció autònoma.

Skoda manté diversos modes o perfils de conducció anomenats Eco, Comfort, Normal, Sport i Individual que actuen en punts clau com ara la gestió del motor i la seva entrega de potència, el canvi automàtic i la possibilitat o no d’estirar una mica més les marxes, el nivell d’intensitat en funcionament de l’aire condicionat i la calefacció o la duresa i rigidesa de suspensió i direcció.

El tarannà de la nostra unitat de prova era més aviat tranquil, amb una posada a punt (direcció i suspensió) més aviat tova, molt orientada a oferir confort als seus ocupants. Ni tan sols amb el mode esportiu activat el nou Octavia passa a mostrar un gran caràcter ni prestacions esportives, tot i que de ben segur el nou Octavia RS (que serà híbrid) s’encarregarà d’aquest enfocament més esportiu. De fet, la unitat provada té un comportament noble i una mica burgès, molt enfocat a un ús habitual per autopistes i autovies, el gran punt fort del cotxe txec.

Conclusió

Si esteu buscant una berlina tecnològica, elegant, còmoda i amb una de les millors relacions entre preu i qualitat de tot el mercat, l’Octavia és el vostre cotxe: pocs fabricants poden oferir més per menys, i amb aquests arguments sòlids de ben segur que l’Octavia serà, una generació més, el model estrella de la marca txeca.

Preus

L’Octavia no és un cotxe excessivament car. De fet, el seu rang de preus parteix dels 22.100 euros que la marca demana per l'Octavia Ambition amb motor gasolina tricilíndric de 110 CV (descomptes promocionals a part) i els 29.100 euros que costa l’Octavia Style 2.0 TDI de 150 CV i canvi DSG, el de la nostra unitat de prova.

La nostra unitat de prova també disposava d’extres interessants, com el paquet de seients de cuir amb ajustament lumbar, calefacció, regulació elèctrica i refrigeració (2.495 euros), el sistema Head-Up Display (665 euros), el selector de mode de conducció amb xassís adaptatiu (995 euros) i el paquet Travel Assist amb control de creuer adaptatiu i volant amb calefacció (450 euros), que eleven la factura final fins als 33.705 euros.