Skoda Karoq TDI: els dièsel encara tenen sentit?

Les claus de l’èxit dels totcamins cal buscar-les en la seva polivalència d’ús: tant serveixen per fer una petita excursió fora de l’asfalt –res d’aguantar una etapa del Dakar, però– com per anar a la barbacoa dels diumenges a casa dels amics amb els nens i el maleter carregat.

Però poques vegades un totcamí té realment sentit fora de l’asfalt, amb una comoditat i nivell de benestar com el que pot oferir el nou Skoda Karoq. Sense haver de recórrer a les versions Scout –el nom amb el qual els txecs bategen les seves versions més orientades a un ús intensiu fora de l’asfalt–, el nou Karoq és un bon company d’excursions fora de l’asfalt, sempre que tinguem present que el SUV txec no és un autèntic totterreny, sinó un vehicle de tracció davantera (hi ha algunes versions de tracció total) sense reductora ni bloqueig de diferencial.

Fa alguns mesos ja vam provar el Karoq, un cotxe polivalent que destaca per una comoditat sorprenent i una relació qualitat-preu destacable. Estèticament el Karoq destaca per un disseny que el fa destacar en el seu segment, gràcies a la conjunció de les formes geomètriques de la seva carrosseria amb nervadures marcades al lateral i al frontal que emfatitzen i donen més poder i personalitat al totcamí txec.

Un autèntic asceta

En aquesta ocasió m’he pogut posar al volant de la versió dièsel amb motor 1.6 TDI de 115 CV associat a un canvi manual de sis relacions i acabat Ambition, el més bàsic de la gamma i que no inclou el navegador Colombus ni la targeta SD amb navegador, ni obertura automàtica del maleter ni sostre panoràmic, entre altres extres, però que deixen el preu final de compra en uns ajustats 20.885 euros, una de les millors relacions qualitat-preu del mercat.

Tot i que els motors dièsel estan en el punt de mira de totes les institucions i administracions públiques arran de l’escàndol de les emissions, val a dir que aquesta mena de vehicles encara són útils per als conductors que fan més de 10.000 quilòmetres anuals o que no viuen en cap gran aglomeració urbana, i als que la diferència de consum de carburant els justifica la compra d’un cotxe dièsel.

Precisament el propulsor 1.6 TDI de quatre cilindres es mostra sorprenentment equilibrat entre prestacions i consums, i és que, amb un consum mixt real de 5,6 litres cada 100 quilòmetres, el Karoq amb aquesta configuració mecànica es consolida com un dels cotxes més ascetes del segment, conjuntament amb el Nissan X-Trail 1.6 DCi de 131 CV que també vam provar ara fa alguns mesos, i que presentava xifres de consum molt similars i sense haver de recórrer al sistema AdBlue.

L’austeritat a l’hora de funcionar no es trasllada a l’hora de circular, gràcies al bon treball de maridatge entre propulsor i canvi de marxes –amb una relació molt esglaonada del canvi i un tacte precís, curt i directe– i que permet que el motor respongui de valent a partir de les 1.800 rpm, per bé que no s’estira gaire més enllà de les 3.000 o 3.500 revolucions.

Val a dir que aquest Karoq no té la resposta d’un esportiu, ni la vigorositat d’un motor d’alta cilindrada. Personalment pel meu gust, fins i tot el trobo un pèl aspre i massa sorollós, però respon a allò per a què ha sigut fabricat a la perfecció, ja que és prou elàstic i eficient a l’hora de circular per carreteres ràpides i autopistes, i té la potència justa per moure’s amb facilitat per pistes forestals en bon estat de conservació.

Potència i espai

A més d'oferir consums més ajustats, un altre dels avantatges dels motors dièsel és que generalment ofereixen un parell més gran que els motors de gasolina amb cilindrades i potències equivalents. El parell és, segons la seva definició oficial, el "moment d'una força tangencial aplicada a una determinada distància d'un eix de rotació que en un motor equival al moment de torsió del cigonyal o de l'eix motor, i representa la capacitat de produir treball".

Això vol dir, entre altres coses, que el motor treballarà millor arrossegant el vehicle quan aquest estigui circulant carregat amb tota la família i el seu equipatge, que vindria a ser la raó de ser dels totcamins moderns.

Sense anar més lluny, el Karoq té diversos espais repartits per l'habitacle pensats per emmagatzemar objectes i oferir comoditat i confort als seus ocupants. Fins i tot la marca txeca ha convertit aquesta practicitat en el seu leitmotiv comercial: el seu lema 'simply clever' ja anuncia una voluntat racional que es tradueix en un bon ús de l'espai, estudiat i adaptat a les necessitats dels compradors europeus.

Conclusió

El dièsel, un combustible que desperta passions enceses a favor i en contra, encara és l'opció preferida en el segment dels totcamins mitjans i grans. Més enllà de les polèmiques generades arran de l'escàndol de les emissions i de les nostres preferències personals, és una opció que pot satisfer les demandes d'una part important del mercat.